Legitimar és el resultat de l’acció de participar. Unes eleccions sense votants, mai serien legitimes. L’ordenament jurídic te les arrels amb la legitimitat que esdevé d’unes decisions politiques preses pels representant que a l’hora també han estat legitimats pels vots de la ciutadania.
Catalunya va fer un pacte per transitar del franquisme a la democràcia. Un pacte que després és va legitimar amb l’aprovació de la Constitució espanyola en referendum. Els catalans i en un període de més de 30 anys, d’una forma o d’un altra, hem col·laborat a la construcció d’un Estat que el volíem nostre. Altres ho han fet per construir només l’Estat dels espanyols. La legitimitat de l’Estat espanyol, eina d’una nació Espanya, és irrefutable i els catalans hem estat part inqüestionable.
La sentencia del TC sobre l’Estatut, mai ha estat una qüestió irrellevant. Espanya i tot el seu entramat ens van tornar ha dir que no existim com subjecte polític ni com Nació. Només som unes províncies amb unes quantes prerrogatives administratives concedides graciosament. Tot i així i de moment el que hem fet a Catalunya, majoritàriament, és manifestar que la “festa s’ha acabat” i que el pacte transaccional s’ha esmicolat. Ara només ens cal acabar el que hem començat.
Els que defensem la independència de Catalunya, alhora defensem la desconnexió institucional i política amb Espanya. Com fer-ho s’inscriu en l’apartat de la no participació, i si no hi ha participació, tampoc s’obté cap tipus de legitimitat per la part catalana.
Unes eleccions espanyoles, determinaran sense dubta la nostra capacitat de desconnexió. Ser-hi o no ser-hi. Partipar-hi o no. Aquesta serà la qüestió que els partits catalans hauran de resoldre. La reflexió però és tant obvia, com que els catalans mai podrem reformar la Constitució espanyola o que a Espanya ara hi han 7.500.000 de catalans i 39.451.532 espanyols.
Espanya i la seva legitimitat, serà generosa amb els catalans, qual pagès amb els seus porcs per treure’n bon profit. Per res més. Ara bé, el que si que obté Espanya, és la legitimitat democràtica que mai haurien tingut amb el franquisme i Catalunya els hi ha donat. Ara però, i desprès de l’experiència del post franquisme, i situats en el procés cap a la independència, hem de fer una profunda reflexió i valorar si ens cal anar a Madrid, i si hem d’anar-hi a fer que, sobre tot perquè ja fa massa que hi anem i som allà mateix.
Si hem d’anar-hi per sous i subvencions als partits, no hi hem d’anar. Nosaltres mateixos alimentem el que diuen de nosaltres, garrepes, ambiciosos, sense principis i fàcils de comprar. Si hem d’anar per fer pactes amb el PP o el PSOE, tampoc hi hem d’anar, ells són el front comú per anar contra les aspiracions dels catalans. Si hem d’anar per aprofitar la maquinaria mediàtica espanyola, no cal que hi anem, allà només xuclen pantalla las Camacho i els Rivera. Si hem d’anar perquè allà viuen i dormen ambaixadors de tota mena, no cal, el que hem de fer és el que ja fem anar al mon. Si hem d’anar-hi per negociar lleis i pressupostos, ja sabem del pal que morirem, zero, ells els espanyols ho decideixen tot.
Tornar a legitimar l’entramat espanyol, és un suïcidi per Catalunya. Treballar per la independència i al mateix temps legitimar totes les politiques que el govern espanyol i el seu Congrés, que assíduament són i és fan contra Catalunya, i ser-hi, dona el missatge clar, que en el fons no ens volem desenganxar del tot.
Per cert, quan desconnectem del tot, i saben que Catalunya genera prous recursos, els que ara viuen de la soldada espanyola a Madrid, que no és preocupin aquí en tindrem per tothom. Això si hauran de legitimar la nova realitat política que sens dubta serà catalana.
RSS Feed
