Voler construir un Estat, fer del nostre poble un subjecte polític internacional i deixar escrit per sempre que mai més serem objecte de maltractes, i lliures per decidir el nostre futur, és un dret que tothom té.
A aquestes alçades, l’artefacte polític, Junts pel Si, més a prop d’una coalició política i estratègica, ens a mostrat sense subterfugis, i amb escreix el preu polític personal d’alguns, que l’aposta política i social de Junts pel Si, és fer de Catalunya un país lliure i socialment el més just possible.
El President Carles Puigdemont, és va creure, segur, que el pas al costat del President Mas, era quelcom més que la seva defenestració. Suposava un pacte entre gent honorable i un intercanvi que per molts va ser injust i desequilibrat. Puigdemont va assumir la Presidència perquè va entendre que els de les CUP farien honor al seu pacte amb el President Mas. El seu cap a canvi d’estabilitat Parlamentaria fins esgotar el mandat i deixar-ho tot enllestit per proclamar la independència de Catalunya.
Reclamar el cap del President que més ha fet per la independència i que pagarà preu, ja va ser estrany. Mutar i desfer el pacte honorable entre cavallers rebutjant els pressupostos, va significar una galleda d’aigua gelada per tothom que vol la independència. Pels unionistes d’esquerres i de dretes, l’èxit i alegria més tronada dels darrers cinc anys. Un torpede a la línea de flotació al procés.
Carles Puigdemont, però va fer l’únic que és podia fer, reclamar la confiança de la Camara, Parlament. Va fer però quelcom més important, va lligar la seva sort i el Programa de Junts pel Si per la independència a uns nous pressupostos. Amb pressupostos Referèndum si o si, sense, eleccions. Eleccions que tornarien a ser tant autonòmiques com els pressupostos que és voldrien els últims.
No cal ser mol llest per saber aquestes alçades que el President Puigdemont complirà. O pressupostos o eleccions i vist com és posicionen els de CSQP podemites, PP, Ciutadans i PSOE, si els de les CUP diuen no als pressupostos, tothom tindrà clar que les eleccions no han estat provocades per la “intransigència” d’en Junqueras, ho hauran estat per els de les CUP, opció minoritària amb ínfules revolucionaries.
Volem i ens cal creure’ns que els de les CUP volen i lluiten per l’alliberament del poble català. Per la independència de Catalunya. Fer d’uns pressupostos autonòmics, perquè no seran els de la República Catalana, encara, la clau de volta, seria d’una frivolitat i manca de solidaritat amb els milers de persones que cada any l’11 de Setembre és manifesten per la independència de Catalunya i que potser mai els votaran. No voldríem dubtar. Tampoc fer-nos aquella pregunta del com estaríem ara si només depenguéssim de 68 Diputats de Junts pel Si. Volem creure que les CUP no estriparan les cartes. Necessitem creure que no abandonaran el vaixell i el que és més important, de moment, sense les CUP res de res.
RSS Feed
