Guanyar-nos la independència dependrà de la capacitat que tingui Catalunya per fer més pedagogia interna i externa. L’externa peninsular està bé, tot i que ja hem comprovat, que la seva incidència és irrellevant. Mai podrem competir com Autonomia contra l’Estat espanyol.
Catalunya, terra d’acollida i de pas, no pot evitar les mal hi fetes que ens endossen des de Madrid. Tampoc podem evitar que utilitzen la seva Constitució i les seves majories per anorrear-nos.
El que si podem fer, és insistir, explicant, argumentant i sobre tot demostrant que tenim dret, a practicar el dret internacional democràtic d’Autodeterminació.
Ens cal insistir en el perquè de tot plegat. Cal que tothom sàpiga que no ens hem tornat bojos. Catalunya i els catalans han de poder dir la seva amb, o sense acord amb Espanya. Millor amb acord, però pel que tothom pot veure només depèn d’Espanya i ara per ara el més calent a l’aigüera.
Voler eixamplar la base independentista està be. Com fer-ho és més complicat. En deu anys hem passat de ser una minoria ha ser majoria absoluta al Parlament. Els independentistes hem estat capaços de fer el que alguns creien impossible. Avui tenim un Govern independentista i per la independència i un Parlament amb majoria absoluta amb el mateix objectiu.
No ha estat un miracle. Ha estat la tasca d’uns quants patriotes. Organitzats o per lliure. Uns creant models d’opinió, d’altres organitzant alternatives d’organització noves. Reagrupament, Solidaritat i el Cercle Català de Negocis, en van ser uns bons exemples. El seu testimoni va caure en bones mans la ANC, Òmnium i l’AMI.
Conferencies, debats, documents pedagògics, van esplaiar-se arreu del territori. El resultat el tenim avui. La conscienciació i la presa d’actituds no han estat perquè si. Només la dedicació desinteressada i patriòtica ho ha fet possible.
Ho tenim a tocar. Fins i tot els EEUU han entès que la democràcia i el dret de qualsevol poble són el camí per construir un nou mon. Els Estats són útils, cert, però mai poden ser un obstacle a la democràcia i llibertat dels pobles.
L’Europa dels Estats és ara mateix un frau. L’Europa dels pobles és el futur i tot i que vulguem ser Estat, Catalunya faria be exposant que un altra Europa és possible i desitjable, la dels pobles.
RSS Feed
