Santiago Carrillo per uns quants comunistes republicans va ser un traïdor. Revisionista avalat pel franquisme que ineludiblement feia falta per legitimar la dictadura. Carrillo va enviar a la paperera de l’oblit a totes les víctimes del franquisme. Els socialistes de Suresnes també.
Legitimar el franquisme, el seu Estat, els borbons i els seus símbols, era la llosa que avui fa feixuc exhumà i dignificar els cadàvers dels giravolts i cementeris.
El següent pas dels nous comunistes, “euro comunistes”, va ser fer una adequació ideològica, com el PSOE, per competir i tenir el vist i plau dels poders econòmics mundials. Comunistes i socialistes van renunciar al republicanisme de base popular i qualsevol “revolució social” i van fer-se seus els designis de Franco; Monarquia i una Espanya on el franquisme no és qüestionaria.
Avui, descomptant els del PP, els defensors màxims dels borbons i de la Constitució franquista són els comunistes disfressats d’ecologistes i progresia limitada i els socialistes que ja no són ni social demòcrates. Izquierda Unida va donar suport al PP per governar Extremadura. El PSOE a més de corruptes, enemics dels pobles que volen decidir i totes dues opcions o fan defensant el regim sorgit del 78, practicant pleitesia total amb el PP per defensar la sacrosanta unitat d’Espanya.
Ningú pot posar en dubta la seva coherència. Ells són els màxims valedors del regim del 78. El premi era la grossa. Per uns el govern central i control del Estat per col·locar als trepes i arribistes i els altres legitimant consells d’administració i regulacions contra els interessos dels ciutadans. Per arrodonir-ho i tenir a la “clase obrera” comunistes i socialistes van situar els seus peons per controlar els sindicats CCOO i UGT. Les seves treparies van estar a l’alçada de l’Espanya actual.
PSOE, Unidos Podemos, Barcelona en Comú, Catalunya si que es pot, Catalunya en Comú, són el mateix. Ni són d’esquerres, ni són organitzacions progressistes, ni són contraries a cedir sobirania espanyola als pobles que integren l’Estat. Són nacionalistes espanyols, com els franquistes d’ahir i d’avui. L’Estat és intocable, cosa que vol dir que el poder administratiu està en mans d’unes castes funcionarials que en molts casos provenen de descendència familiar directe del franquisme. Ens referim als que controlen. De la resta dels seguidors, no en tenim dubta que alguns estan en la mateixa ona, però molts són autèntics demócrates.
Que ningú s’autoenganyi. Sobre tot ERC i les CUP. Amb aquests partits i amb els Pedro Sánchez, Pablo Iglesias, Alberto Garzón, Coscubiela, Domènech i la Colau, no existeix cap possibilitat de guarir cap futur per Catalunya que no és redueixi a una dependència de la Nació espanyola.
No són adversaris politics, són els pitjors enemics politics que podem tenir. Són els encarregats per desenvolupar l’argumentari espanyol contra el dret d’autodeterminació dels catalans. Que ho facin els del PP o Ciutadans té un valor ínfim, que ho facin els de la presumpta esquerra, fa mal.
Han estat el PP, el PSOE, el PNB i Ciutadans els que s’han oposat elevar les conclusions de la Comissió sobre l’Operació Catalunya a la fiscalia. Vol dir que el que calgui per defensar les clavegueres de l’Estat, ahir els GAL, avui “Operació Catalunya”. Si, els de Unidos Podemos no si han afegit, però el seu silenci aquí els situa al costat dels que defensen el clavegueram.
RSS Feed
