La immediatesa comunicativa és directament proporcional a l’oblit dels fets més immediats. “Ahir” l’estat Islàmic assassinava a Paris més de 180 persones. Avui cap referència en els mitjans de comunicació. Demà els professionals de la paraula escrita, buscant la capçalera d’èxit, i fins i tot el premi al millor relat. Pocs seran els qui recordin fets i declaracions grandiloqüents.
Ahir, Ada Colau era noticia pels seus escraches a banques i politics. Com líder de la PAH, denunciant la Llei Hipotecaria espanyola del 1909, reformada al 1946 i vigent a dia d’avui. Evitant amb la mobilització ciutadana desnonaments i pactar-ne d’altres. Ada Colau va fer historia, si, però tant efímera com un estel fugaç. Avui és alcaldessa i els desnonaments són a l’ordre del dia i de moment sense aturador.
Poca gent recorda les darreres paraules de la Colau; “jo no hem dedicaré a la política”. Tampoc les promeses d’anar contra el Banc dolent. Per acabar-ho d’adobar la seva nova política és fer que la vella hi sigui present sense que ho notem. Un nepotisme, ni vell ni nou, el de sempre és el que Ada Colau practica a Barcelona.
Ara entre la Colau i el Pablo Iglesias, ens volen tornar a vendre la moto. Ara “tunegada”. “Nosaltres defensarem el dret a decidir dels catalans i treballarem per un referèndum o consulta pactat”. Afegitó de darrera hora al Programa de Podemos.
Sembla que defensar la reforma de la Constitució espanyola, ara dona vots. Fins i tot el PP no ho descarta. En el fons però, sembla que tots la volen reformar perquè els catalans ens hi quedem.
Oblidar que el PP, PSOE, UPyD, CC i PN van dir-nos NO a la demanda justa i democràtica per fer una consulta, fins i tot, sense repercussions jurídiques i fora d’una comtessa electoral, és oblidar que els partits espanyols ja han assumit la proclama franquista i borbònica d’una Espanya gran i lliure. Bo és reconèixer que els únics des de el Congrés que van fer acte de justícia varen ser els de Izquierda Unida i la resta perifèrica.
L’esquerra vella, ja ens va fotre a la República. La mateixa ens va fotre al 2006, tanmateix com la dreta, però més acarnissadament. Guerra: “Para que nos vamos a andar con eufemismos, nos hemos cepillado el Estatut”.
Catalunya i els catalans som moneda de canvi. El PSOE quan no era res més que un propòsit, defensava el marxisme i el dret d’autodeterminació. Buidar-se ideològicament és el preu que s’ha de pagar per poder tenir i utilitzar el poder del sistema.
El PP i el PSOE no enganyen. No a que Catalunya decideixi res. Ciutadans és si cap més clar, volen reformar per acabar de construir el seu nacionalisme espanyol. Aquest són els que volen agafar el relleu de la dreta hereva del franquisme.
Podemos pretén ser l’esquerra alternativa al PSOE i IU i portantveu del moviment dels indignants, que votaven PSOE i IU. La seva recepta serà tant efectiva com el moviment de la Syriza a Grècia. Això si, hauran entabanat als antics votants i colpejats per la crisi.
Qualsevol alternativa que vulgui, és digui i pretengui la espanyolitat de la Península, fins que no siguem Estat independent, són enemics dels nostres drets.
Ciutadans i Podemos són els pitjors. Uns perquè volen anorrear-nos definitivament i construir la seva Espanya. Els altres perquè ens volen entabanar dient que volen un Referèndum o consulta pactada, però no diuen que acceptarien el resultat si fos si a la independència. Podemos oblida que els catalans ja hem decidit i hem decidit majoritàriament independència i República. Això és el que haurien de defensar.
Mentrestant, i en aquesta campanya electoral, el PP, el PSOE, Ciutadans, Podemos i UPyD treballen aferrissadament contra la independència de Catalunya, ates que el dret a decidir el varem exercir el 27 de Setembre.
Catalunya ha de ser el que els catalans vulguin, després ja ens entendrem amb els demòcrates de la Península. Fins i tot amb aquells que a dia d’avui encara vulguin ser espanyols i no altra cosa, i que ningú ho dubti la memòria sempre ajuda per no perdre el Nord.
La immediatesa comunicativa és directament proporcional a l’oblit dels fets més immediats. “Ahir” l’estat Islàmic assassinava a Paris més de 180 persones. Avui cap referència en els mitjans de comunicació. Demà els professionals de la paraula escrita, buscant la capçalera d’èxit, i fins i tot el premi al millor relat. Pocs seran els qui recordin fets i declaracions grandiloqüents.
Ahir, Ada Colau era noticia pels seus escraches a banques i politics. Com líder de la PAH, denunciant la Llei Hipotecaria espanyola del 1909, reformada al 1946 i vigent a dia d’avui. Evitant amb la mobilització ciutadana desnonaments i pactar-ne d’altres. Ada Colau va fer historia, si, però tant efímera com un estel fugaç. Avui és alcaldessa i els desnonaments són a l’ordre del dia i de moment sense aturador.
Poca gent recorda les darreres paraules de la Colau; “jo no hem dedicaré a la política”. Tampoc les promeses d’anar contra el Banc dolent. Per acabar-ho d’adobar la seva nova política és fer que la vella hi sigui present sense que ho notem. Un nepotisme, ni vell ni nou, el de sempre és el que Ada Colau practica a Barcelona.
Ara entre la Colau i el Pablo Iglesias, ens volen tornar a vendre la moto. Ara “tunegada”. “Nosaltres defensarem el dret a decidir dels catalans i treballarem per un referèndum o consulta pactat”. Afegitó de darrera hora al Programa de Podemos.
Sembla que defensar la reforma de la Constitució espanyola, ara dona vots. Fins i tot el PP no ho descarta. En el fons però, sembla que tots la volen reformar perquè els catalans ens hi quedem.
Oblidar que el PP, PSOE, UPyD, CC i PN van dir-nos NO a la demanda justa i democràtica per fer una consulta, fins i tot, sense repercussions jurídiques i fora d’una comtessa electoral, és oblidar que els partits espanyols ja han assumit la proclama franquista i borbònica d’una Espanya gran i lliure. Bo és reconèixer que els únics des de el Congrés que van fer acte de justícia varen ser els de Izquierda Unida i la resta perifèrica.
L’esquerra vella, ja ens va fotre a la República. La mateixa ens va fotre al 2006, tanmateix com la dreta, però més acarnissadament. Guerra: “Para que nos vamos a andar con eufemismos, nos hemos cepillado el Estatut”.
Catalunya i els catalans som moneda de canvi. El PSOE quan no era res més que un propòsit, defensava el marxisme i el dret d’autodeterminació. Buidar-se ideològicament és el preu que s’ha de pagar per poder tenir i utilitzar el poder del sistema.
El PP i el PSOE no enganyen. No a que Catalunya decideixi res. Ciutadans és si cap més clar, volen reformar per acabar de construir el seu nacionalisme espanyol. Aquest són els que volen agafar el relleu de la dreta hereva del franquisme.
Podemos pretén ser l’esquerra alternativa al PSOE i IU i portantveu del moviment dels indignants, que votaven PSOE i IU. La seva recepta serà tant efectiva com el moviment de la Syriza a Grècia. Això si, hauran entabanat als antics votants i colpejats per la crisi.
Qualsevol alternativa que vulgui, és digui i pretengui la espanyolitat de la Península, fins que no siguem Estat independent, són enemics dels nostres drets.
Ciutadans i Podemos són els pitjors. Uns perquè volen anorrear-nos definitivament i construir la seva Espanya. Els altres perquè ens volen entabanar dient que volen un Referèndum o consulta pactada, però no diuen que acceptarien el resultat si fos si a la independència. Podemos oblida que els catalans ja hem decidit i hem decidit majoritàriament independència i República. Això és el que haurien de defensar.
Mentrestant, i en aquesta campanya electoral, el PP, el PSOE, Ciutadans, Podemos i UPyD treballen aferrissadament contra la independència de Catalunya, ates que el dret a decidir el varem exercir el 27 de Setembre.
Catalunya ha de ser el que els catalans vulguin, després ja ens entendrem amb els demòcrates de la Península. Fins i tot amb aquells que a dia d’avui encara vulguin ser espanyols i no altra cosa, i que ningú ho dubti la memòria sempre ajuda per no perdre el Nord.
RSS Feed
