ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

CANSATS I TIPS? ENCARA NO, DE MOMENT

2/8/2018

0 Comments

 
Picture
s
El 21 d'octubre del 2017, Espanya i els neofranquistes (regim del 78) del PP, PSOE i Ciutadans ens van encolomar el 155, per fer veure que tot era legal i legítim.

Rajoy convocava eleccions autonòmiques i amb cinc minuts PDeCAT, ERC i les CUP van decidir anar-hi i fer-ho separats. Demostrant un cop més que els preocupa més la victòria del partit que la República catalana.

El PDeCAT, partit transformat pel President Carles Puigdemont, amb una proposta netament de lluita, Junts per Catalunya, contra pronòstic, queda primer al bloc independentista. 1 d’octubre, implementar la República i restituir els efectes del 155 són el programa.

ERC, amb la seva aposta sibil·lina d’apropament a les esquerres espanyoles unionistes, amb l’excusa d’eixamplar la base independentista, parla i proposa ambigüitats i alguna que altra renúncia com el de la unilateralitat. El nou President del Parlament, Roger Torrent, ens ha mostrat amb una cruesa ferotge que ni restitució ni desobediència. El jutge Llarena guanya la partida. Sembla que ERC també està guanyant la partida al si del Govern autonòmic del Quim Torra.

Els de les CUP encara és llepen les ferides del 21 D i no acaben d’entendre perquè de 10 a 4, ells tant purs i tant d’esquerres. Potser haurien d’haver anat més sovint a les manis del 11 de Setembre on la gent cridava in..inde..independència i unitat majoritàriament.

No ha calgut que passin gaires dies per saber el que tothom sabia. Un fiscal general que no retirarà les acusacions. Un ministre d’exteriors que ens amenaça si es converteixen les delegacions amb el nou Diplocat. Una ministra que ens diu parlem de tot però dins l’Estatut i la Constitució espanyola, de l’1 d’octubre res, del referèndum res del dret a l’autodeterminació res i per acabar Sánchez i el Casado fan el mateix jurament que van fer el Sánchez i Rajoy, “juntos y unidos por Espanya y el Rey”. Queda clar, no?

La pregunta que ens fem els que encara creiem que tot és possible, és si encara hi som a temps.  Estem convençuts de que si.

Malgrat que conjuminar responsabilitat i defensa dels drets democràtics universals, és el que toca, de vegades la responsabilitat política només té un camí. Sabem que la confrontació comportarà situacions de risc econòmic i laboral. Però també sabem que, ara si, és el camí. No alliberaran als presos politics. Els exiliats no podran retornar. No implementarem la República proclamada el 27 O. I la resta, amb alguna concessió graciosa, serà exactament igual, i l’espoli i la solidaritat continuarà reeixint des de Madrid.

Que hem de fer. Avui gosarem explicar un possible full de ruta, que d’alguna forma connecta amb l’estratègia del President Puigdemont. Internacionalitzar el procés, guanyar per la via judicial i també, més important si cab, guanyar totes les eleccions.

Primer. El Govern ha de visualitzar que l’estratègia és del Govern i el President Quim Torra. Si ERC no hi està d’acord, eleccions.

Segon. El President del Parlament s’ha de comprometre a fer valer el valor parlamentari i desobeir  a la justícia espanyola si aquesta pretén dir i imposar qui és, i qui no, els representants legítims. Si en Torrent o ERC no ho accepten, eleccions.

Tercer. Quan el Consell de la República és formalitzi a la tardor, tot el Govern en ple hi ha de ser i si ERC si nega, eleccions.

Quart. El Govern Presidit pel Quim Torra, ha de promoure al Parlament una moció de suport al Consell de la República i si ERC i les CUP no hi estan d’acord, eleccions.

Cinquè. Tornar a proposar a ERC i les CUP la adhesió a la Crida Nacional per la República, i si no hi volen ser, eleccions.

Sisè. Les eleccions en cap cas serien aleatòries. S’haurien de fer i preparar amb el concert del màxim de partits adherits, societat civil organitzada i no. L’objectiu anar a unes eleccions i aquest cop convertir-les d’una vegada en plebiscitàries.

Respecte al suport que avui ERC i PDeCAT fan al govern espanyol, ha de quedar clar que si en el termini del que queda d’Agost, els presos politics i els exiliats no tornen a la normalitat, el seu govern té els dies comptats Amb diàleg, amb inversions o sense.

Estem normalitzant masses coses, sense voler, i alguns fins i tot creuen que el PSOE no és el mateix que el PP i caure amb aquest error, malgrat les formes, és directament d’imbecils. 

Ni reunions bilaterals ni multilaterals. Ni recepcions institucionals ni celebracions amb cava. Serem educats, però hem de demostrar que Catalunya ja és República i el que passi al país veí, Espanya, ja no és de moment de la nostra incumbència. El paper dels diputats i senadors guanyades les eleccions, al Congres i Senat espanyols, seria de retirada total i malgrat mantinguessin el seu escó, és posarien a les ordres de la República per determinar el seu paper polític.
​
La gent comença a estar farta. Volem saber. Volem respostes i sobre tot volem la República i ens ha sembla que de moment fins a dia d’avui, malgrat les victòries judicials, estem perduts, i les critiques dins del mon sobiranista comencen a aflorar massa sovint.

Tenim Govern, amb la efectivitat capada, sense diners, sense poder legislar amb llibertat, un Govern autonòmic i certament no era això pel que ens varem partir la cara defensant les  urnes. Omplir-nos de República, que farem República i que som República, sense gestos pràctics, l'únic que aconsegueix és minvar les nostres forces. I com deia Jordi Carbonell, "que la prudència no ens faci traïdors", sobre tot desprès de dir que un no hi té res a perdre.   


0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.