PP, el PSOE, UPyD, UPN i Foro Asturias, amb 299 vots negatius, contra 47 Si i una abstenció, rebutjaven des de el Congrés espanyol, la petició formal i democràtica, del traspàs competencial per fer un Referendum o consulta, fins i tot no vinculant. De res va servir que CiU, ERC i ICV, amb un mandat clar del Parlament i representat la majoria del Parlament i de la voluntat popular, fessin la petició. L’únic argument pel No, va ser que la Constitució “no ho permetia”. De fet i sense que potser ells ho sabessin, ens estaven dient que Espanya té una Constitució antidemocràtica. La que no vol posar urnes. La que no vol saber l’opinió dels ciutadans.
Oblidar-ho, i oblidar que un Tribunal espanyol va fer sentencia, corretegin el que els catalans via referendum havien aprovat, és una temeritat. De fet tant el PP com el PSOE han tingut temps, escenaris, necessitats de governabilitat, suficients com per haver iniciat camins federalistes amb reconeixements identitaris com per no ser on som ara. Els fets i les accions, tossudament ens han confirmat que no hi ha res a fer. Estan capficats i decidits i res els aparta del seu objectiu; la Nació espanyola única i gens diversa. No cal parlar-ne més.
Estem en campanya electoral i tot està meridianament clar. Estan els del Si a la independència, i els altres. Dels altres, cal destacar, que un bloc és va definint com els que no volen canviar “l’estatu quo” actual, PP i Ciutadans. Aquests mai, reconeixeran que Catalunya és una Nació i la seva proposta electoral és més Nació espanyola i acabar amb el President Mas i CDC.
Els del PSOE, ja fa temps que van deixar el PSC tirat com una burilla, són els representants de la nova demagògia i l’engany. Capaços de fer “conferencies” on aproven que Catalunya no és una Nació (Granada) i que volen un Estat federal i proposen “reformar la Constitució”. No diuen el que s’ha de reformar. Pitjor, diuen que ells han de guanyar el Govern espanyol per fer-ho possible, i callen sobre el que suposa qualsevol canvi de fons constitucional. Se’ls veu el llautó. Silenci sobre blindatge de competències, Silenci sobre noves competències i silenci sobre cap model de finançament. La proposta federal abstracta que proposen és un bluf. Per cert, ni tant sols proposen modificar la Constitució per abolir l’article 8 que diu que l’Exèrcit espanyol és el garant de la unitat de Espanya, per sobre dels poders politics i democràtics.
Són els de Catalunya “si se puede”, de tots els contraris a la independència, els pitjors. Diem això des de posicions objectives i demostrables. Són els únics que poden fer el que el PP i el PSOE, sense cap legitimitat moral no pot fer, aturar el procés independentista.
Va ser Joan Herrera qui en nom del Parlament i del seu partit, ICV, un dels que va rebre la sonora bufetada dels espanyols, dient-li que mai acceptaran que Catalunya és una Nació i per tant cap subjecte polític, i menys amb el dret a decidir. ICV com eina gastada i amb poques possibilitat de ser govern, sinó és pactant amb d’altres (primer i segon tripartit) (a Barcelona amb els socialistes i ara amb Podemos), definitivament a renunciat al dret a decidir. Dir-nos que el dret a decidir està lligat indefectiblement a que a Madrid governin els enemics de la casta, és a dir Podemos, i de President Pablo Iglesias, és directament tractar als catalans d’imbecils. Per molts malabarismes contables que l’Herrera i cia puguin fer, i partint de la base que ni PP ni PSOE volen que Catalunya faci i exerceixi el dret d’autodeterminació, hauria de reconèixer que Catalunya no podrà fer front, seguint com fins ara, a les exigències socials, donat que qui decideix sempre és Madrid.
Estar a favor del Dret a decidir, i esperar que Madrid decideixi, és de “perogrullo”. Madrid fa temps que ha decidit, i la decisió la patim tots els divendres quan el PP retalla, legisla i judicialitza la política a Catalunya. Queda clar als catalans ni aigua.
Els de Podemos que hores d’ara ja és notori i públic que no PODRÂN canviar ni la monarquia, ni l’exèrcit, ni la casta capitalista, ni la Unió Europea, ni la dèria anticatalana que rebem des de Espanya, no són aliats ni tàctics ni estratègics per que Catalunya faci el seu camí. Ells ho han dit clar, Dret a decidir, amb acord amb els espanyols, però treballant per que Catalunya sigui un tros més d’Espanya. Podemos no és cap tercera via, ni cap alternativa per canviar l’estatu quo. Podemos és el recanvi populista com la Syritza, per anar a pitjor, però per continuar amb la vella política.
Barcelona en comú ens ha mostrat que el seu camí no és el de la llibertat de Catalunya. La disciplina de vot exercida per evitar l’entrada de Barcelona a l’AMI, és el reflexa del que diem. Catalunya si que és pot, comparteix el mateix punt que ja és en comú amb el PP, PSOE, UPyN, Ciutadans i el que queda d’Unió, Són contraris al Procés Constituent que se’n deriva del full de ruta i contraris a la independència de Catalunya. Pensar, creure’s que Podemos són o poden ser aliats, de moment és tant forassenyat com pensar que el 28 ja declararem la independència. Tot i que ens agradaria per allò de que quan abans millor.
Per cert, Podemos, tant anti casta i anti corrupció, no gasta ni una ratlla o paraula contra el PSOE la seva corrupció i altres afers a banda. Deu ser que tot és perdonable si el que prima és la refracció a la democràcia i al dret d’autodeterminació dels catalans. També pot ser que tenen clar que a Espanya i pel que diuen les enquestes governar podria estar en mans del PSOE i Podemos, tot i que molt ens temem que faran llufa a favor del PP i Ciudadanos. Estaria bé que Pablo Iglesias que va d’antropòleg, ens definís si els del PSOE són casta o no. Seria la forma de que els bons jans de “Catalunya si que és pot” veiessin que el de menys és Catalunya i el de més la seva Espanya.