Certificar avui que tots els partits espanyolistes que podran votar el 12 de maig, i que fan les seves activitats aquí, mai voldran la independència de Catalunya, no és un oxímoron.
Són espanyols i encara que les decisions preses a Madrid els perjudiquin, tant els hi fa i per això votaran al PSOE, PP, Vox i Comuns.
Són els fills dels seus avant passats, i nou vinguts de la Espanya profunda, els vinguts d’ultramar i de la cornisa africana, que poden decidir a no trigar gaire que Catalunya sigui una “región española” a major gloria del Borbó i tota la tropa neofranquista.
A tota aquesta colla l’11 de setembre, els horrors i patiment dels catalans, la supressió de les nostres institucions i la persecució de la nostra historia i llengua, en termes generals se’ls hi en fot.
Ho tenen clar, no són a Catalunya, són a España, i els hi es igual si és la “España una grande y libre”.
Gracies a ER, amb la col·laboració graciosa del PSOE, Comuns, Comuns, abans podemites, avui Catalunya és un país sense rumb, sense una bona partitura social, i sobre tot son els culpables, ahir els convergents, de fer veure que la cosa va de gestió.
Els economistes i empresaris ho tenen clar. Quan el diner és privat, per afrontar qualsevol projecte, sense diners, la normalitat és que el projecte faci aigües o fracassi.
Quan el diner és públic, en aquest cas només els economistes, saben que sense recursos segons quines polítiques fracassen.
No és Catalunya qui hauria de fer front a la dependència amb més d’un 80 %, sense arribar a la majoria, quan la llei diu que la cosa era compartida al 50 % amb Madrid. No és Catalunya qui ha d’invertir amb la xarxa de carreteres i trens quan la competència és exclusivament de Madrid. I si parlem de les competències que fan que siguem una Nació, comprovem que les que tenim no són les que es mereix Catalunya.
Fracassen les polítiques a ensenyament per manca de recursos. Fracassen les polítiques a sanitat per manca de recursos. Fracassa una gestió errant amb el tema de la sequera per manca de recursos. S’incrementa el deute de la Generalitat perquè les regles fiscals les fan a Madrid.
I ER en lloc de fer-ne senyera, l’únic que fa és cosir-nos a impostos autonòmics que generen mal viure i dèficits a la caixa publica (les famílies). I el resultat és que els espanyols unionistes estan convençuts de que totes les deficiències que tenim a Catalunya son per culpa dels gestors. Molts pocs són els que parlen de l’espoli econòmic, de 22.000 M€ anyals, i que perquè aquest fet les polítiques que és vulguin fer, mai arribaran a bon port i al que és mereixen els catalans siguin independentistes o no.