El 3 d’octubre del 2009, una nova força política es constituïa, Reagrupament. Pàtria i Dignitat, article publicat al diari AVUI escrit per Joan Carretero marcava l’iniciï d’un nou camí organitzatiu i polític amb la proposta inequívoca que només una Declaració Unilateral d’Independència ens pot fer lliures.
Mai sabrem si el paper temporal de Reagrupament va tenir el seu efecte determinant perquè l’opció de la DUI poc a poc anés prenen força dins dels ambients nacionalistes i sobiranistes.
Uns, però, és farien seva la proposta- Tirar pel dret amb una DUI. CDC, La Crida, CUP i mes tard ANC i Òmnium, amb diferents tons si afegirien. Els que mai si van afegir van ser els de ER, malgrat que Joan Carretero, president de Reagrupament i ex Conseller d’interior fos un ex militant de ER.
Els nos dels espanyols a que féssim consultes, més les retallades infames, van deixar clar que Catalunya no te institucions lliures, i per primer cop, abordar complicitats per construir estratègies i objectius polítics era possible.
Els partits nacionalistes i els declarats pro independència, només podien preparar l’embat digne per dir-los; als espanyols que així no, i als catalans que estem disposats per fer el que calgui. La “moda política” pro independència cada dia tenia més adeptes.
Els únics que no estarien disposats van ser el il·luminats de les CUP. Per ells abans la revolució social que l’alliberament nacional. Fins i tot, ells tant cofois, van obligar que Mas, el primer President des de el 78, que fa un torça braç el 9N al Estat espanyol, és retires, i com diuen ells el van posar a la paperera de la historia.
Carles Puigdemont, el seu substitut, semblava que ho tenia clar. Amb els espanyols i malgrat manifestacions històriques, guanyar eleccions, mai negociaríem ni acordaríem res que suposes que els catalans som un subjecte polític, i un poble amb drets i capacitat per decidir el seu futur.
De la legalitat a la legalitat. Puigdemont proposa uns grups de treball per tenir a punt i disponible tot l’entramat que un nou Estat ha de tenir.
I Junts pel Si (CDC + ER i d’altres forces) més els cupaires, es posaran d’acord per aprovar la Llei del Referèndum i la llei Jurídica de Transició Nacional.
Per fi, al setembre del 2017, el MHP Carles al Parlament ho deixa clar: o Referèndum – o Referèndum.