Es una certesa absoluta que des de l’aplicació del 155 constitucional, hem estat immersos dins d’una desfeta nacionalista, i hem descobert com alguns han tornat al autonomisme i fins i tot el “peixet al cove”.
L’estratègia dels de ER, si cap, la més traïdora i miserable, fent referència al que han dit ells, era la d’aparcar la lluita per la independència i eixamplar la base. I fer-ho amb l’excusa d’un diàleg que ha estat inexistent i d’un eixamplament que les darreres eleccions els han mostrat com un fracàs absolut
Aparcar la lluita no els ha vingut de nou, mai l’han practicat de debò. El més curiós és l’estratègia del eixamplament. Avui ja sabem de que va. Legitimar la justícia espanyola i els seus cossos repressors. Castellanitzar els nostres mitjans i liquidar formalment la immersió lingüística i fer el que calgui perquè el castellà, que ja ho es arreu, tingui la mateixa presencia institucional que el català. Fer-se amb el mon àrab, altres ètnies, que mai s’integraran també forma part del seu eixamplament. En aquest apartat, les subvencions i altres prebendes administratives son les eines del seu eixamplament i d’un fracàs comprovat com per dimitir.
L’estratègia de Junts, si és que en tenien, capitanejada pel Jordi Sánchez, va ser acceptar el resultat electoral en termes autonòmics permeten que Puigdemont no fos investit, fet que deixava clar que ER no acceptava l’estratègia de la confrontació i desobediència. I abans de fer noves eleccions, en Jordi va pactar el Govern amb ER amb el repartiment de papers, un acord per la legislatura i un control dels medis audiovisuals públics que continuen controlant els de ER i PSOE-psc. El Jordi Sánchez ja ha complert totes les seves expectatives polítiques liquidant La Crida, intentar fer-ho amb l’1 d’octubre i amb la seva pretensió de liquidar també el sector independentista de Junts.
Semblava que Junts, i desprès dels incompliments pactats pel Jordi Sánchez per no investir a Puigdemont, fer-ho amb l’Aragonés, i de rebre de valent per part de ER amb el tema de la DiBa, que Junts en tenia prou.
La consulta als militants més el paper del diputats a Madrid, iniciava una etapa d’un nou reconeixement polític i el cert és que a les eleccions municipals i espanyoles qui ha mantingut més el tipus ha estat Junts. Fins i tot ara a les espanyoles, els papers s’han intercanviat, ER no és determinant i Junts si.
Ens queda però examinar i analitzar el millor que sapiguem de quin ha estat, és i serà el paper dels exiliats capitanejats pel MHP Carles Puigdemont i euro diputat del Parlament Europeu. Llàstima que tot el Govern no l’acompanyes. Avui potser estaríem mes a prop de la independència.
Espanya i el seu Estat no van poder evitar que Puigdemont fos elegible. No tenia cap sentencia que dictes que com “delinqüent i inhabilitat” no fos elegible electoralment, tant al Estat espanyol com a fora. El fracàs de les euro ordres parteixen del fet que sense sentencia judicial i m’entres t’adrecis a la justícia europea ets un ciutadà lliure.
El que no entendrem mai, i com que és una decisió personal no ho criticarem, és el fet que una vegada els euro diputats van accedir formalment al seu esco, amb totes les prerrogatives que comporta, no vinguessin a Catalunya. Si, ja ho sabem, l’Estat espanyol és passa per l’engonal els tractats internacionals i el que faci falta pels seus interessos.
Però podríem convindré que si els exiliats, com euro diputats, fossin detinguts i empresonats, qui tindria un greu problema és la Unió Europea i el seu Parlament. Estem segur que d’altres institucions internacionals relacionades amb els drets humans, s’haguessin escoltat. Lidera també vol dir assumir els riscos que comporta, no fer-ho només te una sortida deixar-ho estar.
Hem de reconèixer que l’estratègia de la confrontació judicial ha estat farcida d’èxits. Per primer cop des de el 78, Espanya i el seu Estat han tingut les derrotes judicials que ha fet que Puigdemont sigui un enemic a batre del Estat i continuí liderant tot el que és desprèn de l’1 d’octubre.
Però això no ha resolt que a Catalunya, malgrat tenir 74 diputats i el 52% de vots a favor de la independència, no tinguem unitat i una estratègia per aconseguir-la.
RSS Feed
