Som on som i segur que no és degut al resultat màgic, del màgic Andreu. Espanya i el seu Estat hi tenen molt a veure, sense el seu concurs hauria estat inviable.
Fa gairebé 8 anys, l’estadi mental autonomista i dependentista, conformava la centralitat política del moment. El 9 de Novembre ha demostrat que la pantalla, com diuen ara, és l’altra cara de la moneda. Autonomia abans i independència al carrer ara i el que és més important amb una majoria per la independència al Parlament per primera vegada majoritària.
L’argumentari del perquè de tot plegat, és tant extens com cert. Catalunya ha rebut del govern d’Espanya, de les seves institucions i dels partits espanyols, exceptuant “Izquierda Unida”, menyspreus, insults i espoli. No cal enumerar-los, ja no cal, el 9 de Novembre i el seu èxit demostra que la gran mobilització és dona per una conscienciació lenta però inexorable, i un pren consciencia quan pateix en la pròpia carn tot un seguit de menyspreus i d’injustícies.
El president Artur Mas, ha convidat en Rajoy a que visiti el Palau. Segur que serà més aviat una visita turística si arriba ha donar-se, que altra cosa. Aquest fet però ha generat un enrenou, que no sabem si gran o petit. Uns defensen que no cal esmerçar esforços amb el govern espanyol del PP, i d’altres que s’ha defensar inqüestionablement la negociació eterna i si és possible el pacte. Les dues posicions són legitimes, i les dues prou defensables per fer forat a l’opinió. Ara be, la partida que de moment tenim amb Espanya només te dos actors i el tercer que de moment calla, Europa i el mon, també necessita raons. Un actor intransigent, prepotent i poc donat als excessos democràtics, no crea precisament sentiments positius, filin, per contra, un actor que demana diàleg, entesa i complidor dels pactes, genera complicitats, que segur i quan toqui suraran.
Insistir amb la desconfiança com atac de control polític a CDC i a CiU, vol dir fer-ho també al president Mas. Utilitzar els gestos que faci el govern de la Generalitat per erosionar al partit de suport, continua sent un greu error, sobre tot perquè les raons esbombades internacionalment tenen molta potencia i desmereixe-les és estratègicament el pitjor que és pot fer.
RSS Feed
