A Europa un dels Estats que més podria assemblar-se al espanyol és Suïssa. Quan una societat admet la diversitat cultural, és pot afirmar que és una societat democràtica i viva culturalment. Una democràcia mai és plena sinó existeix un respecte total vers les minories i els seus drets.
La Constitució Suïssa, sorprendria, si se la miressin els espanyols, per alguns conceptes que diuen voler, però que mai han practicat. Suïssa és un Estat Confederal i la seva Constitució és Federal i per això l’anomenen Constitució Federal.
La seva Constitució podria ser “injusta” i tant injusta com ho són totes les lleis humanes per les seves imperfeccions. Malgrat tot, quatre grans principis referit a les llengües i contemplats en la Constitució Federal, ens indiquen el nivell democràtic i de respecte tenint en compta les diferencies lingüístiques i el nivell de complexitat entre elles. Alemany, Francès, Italià, i el Romanx llengua minoritària que només és parla al Canto dels Grisons.
Diuen els quatre grans principis establerts a la Constitució Federal:
- Igualtat entre les llengües.
- Llibertat pels ciutadans en matèria de llengua.
- Territorialitat de les llengües.
- Protecció de les llengües minoritàries.
És clar que des de els inicis d’Espanya com Nació Estat al segle XVII, els regnes que cohabitaven la Península no destacaven precisament per la seva tolerància i democràcia. Anexions, i imposicions eren el que s’utilitzava per construir imperis i els acords estratègics per mantenir-los.
Fins el 1714 Catalunya tenia drets, Constitucions i sobre tot una llengua, el català. Catalunya va ser annexionada al 1714 al regne de Castella amb la pèrdua dels seus drets i moltes imposicions. La que més va destacar va ser la prohibició d’usar la llengua pròpia i la imposició del castellà com llengua dominant. Catalunya és convertia en una Colònia. Primer de Castella i desprès d’Espanya.
Som al segle XXI, però a Espanya algunes coses ni han canviat i tot pinta que no canviaran. Començant per una Constitució elaborada en un context pre democràtic i amb poques ganes de reformar-la.
Una Constitució que consagra una de les quatre llengües, el castellà, cinc si l’Occità fos contemplat, com a dominant i d’us obligatori, ja ens determina una greuge comparatiu injust i antidemocràtic.
Els castellans en tenen prou amb la seva llengua, convertida amb l’oficial i amb rang vitalici pel seu futur. Comprovar cada dia com els governants d’Espanya venent a Catalunya i ens imposen la seva llengua és un fet convertit en normalitat. Comprovar que la seva vanguardia institucional, política i mediàtica fan el mateix és fastigós i lamentable. Justícia en castellà. Policia espanyola en castellà. Mitjans espanyols a Catalunya en castellà.
Ja sabem que a Castella el català no és cooficial, a Catalunya si. També sabem que el federalisme practicant dels socialistes és castellà. Però que et multin per parlar en català a Catalunya, ens confirma el pitjor.
Espanya vol i treballa per una única nació. És sanciona per parlar el català i no és sanciona al sancionador, fet que indica el grau de submissió al que encara estem sotmesos.
La gravetat del que ha passat al Aeroport del Prat Barcelona Catalunya, i no és la primera vegada, posa en evidencia la limitació dels nostres drets lingüístics i que som una Colònia on encara se’ns prohibeix i castiga per parlar la nostra llengua. Fins i tot la Hisenda espanyola que havien fet que alguns tinguessin dubtes, suprimeix el català per oportunitat i costos. A sobre ens tracten d’imbecils.
Xuclar la mamella, prohibir-nos i castigar-nos per ser el que som, menysprear la cultura i llengua de Catalunya, prohibir que el català sigui oficial a la Unió Europea, prohibir-nos competir esportivament, impedir que puguem decidir per on ha de passar el tren d’Alta Velocitat (Sagrada Família, Tarragona), no invertir ni el que els seus pressupostos generals diuen, sotmetre’ns a la tortura permanent d’un tren ineficaç, dir-nos que els nostres vots no valen res comparat amb el que diu un TC, és el conglomerat que fa vesar el got.
Ni federalisme, ni democràcia. Espanya condemna als que posen urnes i premia als que multen per usar drets, que fins i tot diu la seva Constitució.
El pitjor de tot és comprovar que a Espanya democràcia i progressisme només té un encunyament, el castellà. La resta és perseguit, obertament com ho fan els de Ciutadans i PP, o sibil·linament com ho fan la resta a Espanya. El PP i PSOE van votar en contra a la Unió Europea que el català fos llengua d’us. El silenci a Espanya ja és un costum.
Amb Espanya res construirem. Ens volen obedients i prou. Els fets a Espanya tenen una virtut, són eloqüents i comprovables. El PSOE ha governat amb majoria absoluta per practicar i institucionalitzar el federalisme i res de res. El PP ha governat amb majoria absoluta i el franquisme sociològic avui continua més viu que mai, cosa que ens allunya d’aquella reconciliació proclamada al 78. Uns i altres i no ens enganyem només volen Espanya. Són els hereus de Felip V. Són els que estan construint una nació, Espanya, i on la capital és i serà Madrid, i per la gracia de Deu.
RSS Feed
