JA HEM TORNAT.
Un gran èxit de participació, 2.305.390 vots, i victòria del SI i SI amb 1.861.753 vots. Aquest 9 de Novembre de “costellada”, passarà als anals de la historia com el principi d’un final definitiu. El govern de la Generalitat va actuar com un Estat. La confrontació popular i institucional va quedar servida. Ara i encetada la confrontació, serà un no parar.
Saber que s’ha de fer ara, encertar la part del procés pendent, requereix ara un període reflexió, petit però necessari. Cal sumar també generositat, diàleg i una dosis patriòtica fora de dubtes.
Segur que les necessitats partidistes no seran sobreres, tot i que no és el moment per tenir-les en compta. Ahir la societat civil, i al marge de les seves organitzacions, van donar la darrera lliçó democràtica i de civisme.
Reflexió, necessitats i lliçó és ara el trinomi que cal contemplar per fer qualsevol anàlisis. És possible que alguns i no ens referim als unionistes espanyols, contemplin i de forma esbiaixada interessos que ara ja no serveixen al procés.
El President Artur Mas, ha guanyat una partida que mai hauria d’haver-se produït. De fet, la trobada a palau de Pedralbes, on la trencadissa relativa va quedar instaurada, va ser un error col·lectiu. Menys mal que la CUP va entendre que el moment no era partidista era de país.
Eleccions ara, plebiscitàries, amb llista unitària, o diferents amb coincidències programàtiques, són les propostes que ara sonen amb més força. Pocs o gairebé ningú però, proposa que sigui el President qui defineixi la resta del full de ruta. Artur Mas s’ha guanyat el dret a liderar el que queda del procés. Aquest fet, de moment ni agrada ni és reconegut pels actors politics de casa, però per diferents aspectes i opinions que recolzen el procés, ara canviar de líder pot ser la perdició i capgirar el triomf del 9 de Novembre.
Si finalment s’instal·la l’incapacitat, s’haurà defraudat l’esforç patriòtic de molts catalans que frisen per construir un futur lluny de les misèries espanyoles. Mai com ara hem estat tant a prop, sisplau per record als nostres màrtirs, pels petits i pels que encara treballem per construir un nou futur, no ens falleu, ara és l’hora de Catalunya.
Un gran èxit de participació, 2.305.390 vots, i victòria del SI i SI amb 1.861.753 vots. Aquest 9 de Novembre de “costellada”, passarà als anals de la historia com el principi d’un final definitiu. El govern de la Generalitat va actuar com un Estat. La confrontació popular i institucional va quedar servida. Ara i encetada la confrontació, serà un no parar.
Saber que s’ha de fer ara, encertar la part del procés pendent, requereix ara un període reflexió, petit però necessari. Cal sumar també generositat, diàleg i una dosis patriòtica fora de dubtes.
Segur que les necessitats partidistes no seran sobreres, tot i que no és el moment per tenir-les en compta. Ahir la societat civil, i al marge de les seves organitzacions, van donar la darrera lliçó democràtica i de civisme.
Reflexió, necessitats i lliçó és ara el trinomi que cal contemplar per fer qualsevol anàlisis. És possible que alguns i no ens referim als unionistes espanyols, contemplin i de forma esbiaixada interessos que ara ja no serveixen al procés.
El President Artur Mas, ha guanyat una partida que mai hauria d’haver-se produït. De fet, la trobada a palau de Pedralbes, on la trencadissa relativa va quedar instaurada, va ser un error col·lectiu. Menys mal que la CUP va entendre que el moment no era partidista era de país.
Eleccions ara, plebiscitàries, amb llista unitària, o diferents amb coincidències programàtiques, són les propostes que ara sonen amb més força. Pocs o gairebé ningú però, proposa que sigui el President qui defineixi la resta del full de ruta. Artur Mas s’ha guanyat el dret a liderar el que queda del procés. Aquest fet, de moment ni agrada ni és reconegut pels actors politics de casa, però per diferents aspectes i opinions que recolzen el procés, ara canviar de líder pot ser la perdició i capgirar el triomf del 9 de Novembre.
Si finalment s’instal·la l’incapacitat, s’haurà defraudat l’esforç patriòtic de molts catalans que frisen per construir un futur lluny de les misèries espanyoles. Mai com ara hem estat tant a prop, sisplau per record als nostres màrtirs, pels petits i pels que encara treballem per construir un nou futur, no ens falleu, ara és l’hora de Catalunya.
RSS Feed
