En Xavier Domènech, la Ada Colau i en Pablo Iglesias, el 21 de Desembre, com és diu vulgarment, és varen fotre una bona castanya electoral. I ni així n’aprenen. O no volen o no en saben. El més greu és que insisteixen amb uns arguments tant tronats, com previsibles i com falsos en dir-nos que ni 155, ni República catalana. Volen reformar Espanya i Espanya fa temps que ha decidit que no.
Carlos Puigdemont, és la dreta. Ha governat com ho ha fet el Rajoy i nosaltres mai li donarem cap tipus de suport. Diuen els capitostos de CEC i UP. Interessadament, obliden i callen que Junts pels Si era una opció política tant transversal com única. Tot el ventall ideològic i era present. D’axó se’n diu voler representar el màxim de la societat.
Callen i obliden que al Govern hi eren els del PDeCAT i ERC. Callen i obliden que el President va ser investit amb el vots de Junts pel Si i de les CUP. Callen i obliden que els darrers pressupostos, que ara Rajoy prorroga, van ser aprovats per Junts pel Si i les CUP.
Aïllar al PDeCAT i al President Carles Puigdemont, va ser l’objectiu més important durant la campanya. Fet que ara continua, aprofitant qualsevol escenari, amb una insistència tant malaltissa com irrellevant i que no fa res més que situar als podemites al costat del PP, PSOE i C’s.
El segon objectiu era sumar per governar, i 32 de ERC, 17 del PSOE i 8 de CEC i 4 de les CUP no sumen ni aquí ni en la Xina popular. A banda que si haguessin sumat i plasmat amb Govern, hauria estat el suïcidi polític de ERC i les CUP per molts anys.
Avui els comuns, que branden la espiritualitat ideològica pura, han fracassat socialment. La seva puresa desvestida de projecte polític en poc temps els convertirà en historia. República o Monarquia. Regim del 78 o trencament pactat. Espanya una o Confederació de Repúbliques. Un sol Estat o els que corresponen a cada República. Estat federal o autonòmic. Res d’això forma part del seu discurs ni objectiu polític. La seva proposta, que pretén ser social, és impossible, la majoria social a Espanya no la compra.
Els comuns podemites, sense dir-ho, són dels que tampoc accepten el resultat del 21 D. Si fossin demòcrates i no sectaris, serien els primers que defensarien la restitució del Govern legítim de Carles Puigdemont. Les urnes del 155 també ho avalen.
Arribarà el dia, segur, que els votants i seguidors de Pablo Iglesias, Xavier Domènech i Ada Colau entendran que la República catalana no va contra els pobles de la Península, senzillament és el camí per acabar amb el regim del 78, els borbons imposats per Franco i l’alliberament del pobles, ni més ni menys i ara els de Catalunya en Comú tenen la darrera oportunitat per situar-se al costat dels demòcrates i lluny d’un Estat repressor i fer costat al President Puigdemont no és de dretes ni d’esquerres, és de respecte democràtic al que els catalans han votat.
RSS Feed
