Vagi per endavant. Els sindicats tenen el deure i obligació de lluitar per les millores socials i econòmiques dels treballadors i mai sotmetre’s a cap poder.
A Euskadi i Navarra els mateixos sindicats que tenen una minsa representació comparats amb ELA i LAB, que tenen un 60 % de delegats, mai han convocat cap vaga a la seva funció publica.
És prou evident entendre i saber el perquè. Euskadi i Navarra amb el Concert Econòmic, recapten, liquiden i controlen el 100% dels impostos. Aquest fet els ha permès, en temps de retallades imposades, mantenir el seu nivell de despesa i fins i tot incrementar partides socials.
Catalunya del 100% dels impostos, només recapta un miserable 5% que a sobre està tutelat per la Hisenda espanyola. Catalunya per imposició estatal ha hagut de retallar i triar on posar l’esparadrap. Catalunya quan ha volgut legislar per afavorir als sectors empobrits, ni això ha pogut fer, el TC i el govern espanyol de torn ho han evitat.
Mentrestant, la Hisenda espanyola, via impostos i liquidacions segons balances fiscals publicades pel govern Zapatero a l’any 2005, 14.186 milions d’euros, que mai més han tornat, tampoc han servit per visualitzar la nostra solidaritat interterritorial. Així repetidament.
Espanya amb la seva reforma constitucional d’estiu implantava per llei el control del dèficit públic. Aquest fet obria la porta a l’ofec per fer politiques socials. Sense diners no hi ha possibilitat de fer trens d’alta velocitat sense passatges, autovies sense cotxes, aeroports sense avions, pagar als del IBEX 35, mantenir les despeses suntuaries dels borbons, construir submarins que no suren. Sense diners ells mai ho podrien fer.
Catalunya ha patit les retallades si, l’Estat no i el que és més greu, mai, des de la crisis, hem vist a CC.OO i UGT proposant una vaga general per acabar amb aquests despropòsits.
Pensar que la Generalitat el que més volia, agradava i ara gaudeix és retallant serveis i pagues, només ho fan aquells que continuen utilitzant l’aparença d’autogovern per enganyar i per justificar que som incapaços gestionant, i millor que Catalunya sigui governada des de Espanya, Madrid.
Si CCOO i la UGT fossin seriosos, abans de proposar mobilitzacions farien anàlisis acurats i explicarien als treballadors el perquè de tot plegat.
Qui buida la guardiola de les pensions no és la Generalitat. Qui continua fen xarxa de trens AVE malgrat els seus costos irrecuperables, no és la Generalitat. Qui no inverteix amb els trens de rodalies a Catalunya, competència del Estat espanyol, no és la Generalitat. Qui no executa la demanda europea del corredor de la mediterrània, no és la Generalitat. Qui no compleix amb les inversions dels PGE aprovats per Espanya, no és la Generalitat. Qui imposa el sostre de dèficit no és la Generalitat és Espanya.
Si expliquessin que Espanya és un bluf, on la solidaritat i fraternitat és impostada. Si expliquessin que tenim una justícia a la carta i d’arrel franquista. Si expliquessin que el negoci que practiquen els del IBEX 35 és fonamenta amb el diner públic. Si expliquessin que hem rescatat la banca amb diners públics, nostres, i que ara reparteixen beneficis i no els tornen a Hisenda. Si expliquessin que la Generalitat només pot amb els mateixos diners canviar-los de lloc. Si expliquessin que la corrupció espanyola és sistèmica i estructural. Si expliquessin que tenir bons serveis suposa pagar bons impostos. Si expliquessin........
Doncs no, CCOO i UGT han decidit que la culpa per no poder pagar les pagues extres, és de la Generalitat i punt. Una demanda estrictament crematística, justa per cert, però allunyades a les que Catalunya administrativament requereix i necessita.
Sembla que denunciar l’Estat espanyol i els seus governs ja no ho fan perquè és tracta d’un altre país. Si és així ho entenem. Ara bé, fer vagues internes a la nació catalana exclusivament quan encara no tenim el poder d’un Estat, no només ens fa més precaris, ens debilita i confon a la ciutadania, amb la il·lusa pretensió de dir-nos que nosaltres ho podem arreglar tot quan és mentida i que la rel dels nostres mals venen del trist fet que ni manem ni decidim ni recaptem. Ni més ni menys
Postdata. CCOO i UGT durant l’aplicació del 155 a la funció publica van mantenir un silenci tant esgarrifós com miserable i per cert, curiosament no van convocar cap mobilització. De vegades sembla que Espanya mana i els sindicats obeeixen. Esperem que les subvencions i condonacions no tinguin res a veure.
RSS Feed
