La societat de la informació i de les noves tecnologies, tot i ser un dels moments més extraordinaris en termes històrics, també ens produeix un cert vertigen amb l’oblit temporal de noticies i fets succeïts fa uns dies, uns mesos o tant sol 7 anys.
El govern espanyol, complint la directiva de la UE, referida a la contenció del dèficit públic, reforma la constitució espanyola, per cert ara intocable, per encabir-hi el control dels dèficits de l’estat i de les comunitats autònomes. Aquesta reforma a proposta del PSOE, té el vist i plau immediat del PP, més tard si afegirà CiU el motiu sembla que va ser unes contraprestacions que ara ni recordo ni tinc ganes de buscar. El que si ha permès aquesta reforma, és que ara, l’estat espanyol i el seu govern, ens acollin i ens obliguin a retallar, en uns termes que ratllen la indecència i varem ser nosaltres a traves del grup parlamentari de CiU amb el Duran i Lleida al capdavant, els que van donar una mica més de legitimitat a que això sigui possible.
El PP, ara amb la seva majoria absoluta i absolutista, presenta la nova llei de seguretat privada, que segur te a veure amb la que reforma la llei dels cossos de seguretat de l’estat i les noves penes que si proposen, i ha passat el tràmit parlamentari amb el suport del PP, CiU i PNB.
Si la situació fos normal, i la lleialtat institucional fos el paradigma, res ha dir, negociar i obtenir millores de gestió n’és un dels objectius dels politics. Ara bé, la situació no només no és de lleialtat institucional, sinó que el que patim és una recentralització política i administrativa, que trenca el pacte del 78 de forma exhaustiva.
Veure com el govern del PP, de vegades amb el suport incondicional del PSOE i de UPyD, incompleixen els acords aconseguits via parlamentaria, ens permet afirmar que qualsevol acord a canvi de, és paper mullat. Quan governaven els del PSOE passava exactament el mateix.
Sembla que la premissa per recolzar aquesta llei de seguretat és que serà la Generalitat qui controlarà el paquet, formació, empreses, coordinació. El que s’oblida és que quant és va donar suport a la reforma constitucional per controlar el dèficit, a canvi d’unes contrapartides miserables, ara la tossuda realitat és que a Catalunya se l’imposa el dèficit que Madrid decideix, se’ns nega l’accés als mercats i se’ns obliga a passar per la caixa espanyola per l’obtenció de liquiditat. Fer-ho com un banc qualsevol és d’una deslleialtat que espatarra al més pintat.
CiU va donar legitimitat a una llei que ara li va a la contra i ara amb la llei de seguretat privada ens temem que passarà el mateix. Primer l’aproven, la legalitzen i desprès ja faran el que faci falta per incomplir-la i modificar-la. El que aconsegueixen és aprovar una llei amb consens, queda lleig que només i siguin els del PP, després ja ens faran botifarra.
El grup de CiU a Madrid deu anar per lliure. Quan el departament de Presidència de la Generalitat edita un document on relata les deslleialtats de l’estat espanyol vers Catalunya, no s’entén aquesta fal·lera per acordar lleis que ni són adequades a la realitat catalana ni ajuden a que Catalunya tingui una major quota d’autogovern i sobre tot saben que mai és compliran, exactament com la llei de dependència.
No ens cansarem, i de debò que ens preocupa, de dir-ho, en Duran i Lleida és un talp, que ens va a la contra i a favor dels seus interessos personals, altrament no s’entén que és pactin lleis recentralitzadores que només admeten concessions gracioses que tard o d’hora quedaran suprimides.
Quan els catalans fem alguna cosa bona, som espanya quan no, catalans. Valenti almirall
RSS Feed
