Els que conduïen el procés la “legislatura” del Junts pel Si i els de les CUP i, desprès de les reiterades crides a dialogar, negociar, pactar o trobar alternatives, i patir la pitjor humiliació fet al poble català amb l’Estatut del primer tripartit, la resposta sempre va ser NO.
D’aquí que el Govern presidit pel molt Honorable Carles Puigdemont i cansats del NO reiteratiu d’Espanya i el seu Estat, va encunyar el principi de tot plegat; Referèndum o Referèndum.
El que ha passat després ja és historia. Un tros però tant actual com la repressió que patim a dia d’avui. El que no preveien els espanyols unionistes és que ens mantindríem, malgrat tot, toçudament alçats. Varem guanyar a les eleccions del 21D del 2017, i les hem tornat a guanyar el 14F. Aquest cop amb més legitimitat que mai, i que ens hauria de servir per fer el darrer pas per instaurar la República catalana.
La inoportunitat del partidisme pot fer trontollar aquesta gran victòria. Sembla que les diferencies grosses per pactar la composició de la Mesa del Parlament i probablement del Govern, és quin dia i com fem efectiva la Independència. O no i, tot plegat va de cadires i de qui gestiona l'autonomia espanyola.
Els de les CUP al seu Programa electoral ja proposaven que abans hauríem de tornar ha fer un Referèndum al 2025. Igual és que han renunciat al de l’1 d’octubre.
Els de Junts per Catalunya, proposen un Govern netament independentista, creiem que també per la Mesa del Parlament i pressionar al “Gobierno de España” amb la confrontació intel·ligent per aconseguir pactar sense deixar de banda don venim i la unilateralitat.
ER és qui pot i qui ha de decidir si tenim Mesa i Govern. ER sap que la Mesa la de presidir algú de Junts i els de les CUP també. President/a per Junts, Vicepresident/a per la CUP. La resta a repartit i vetllant perquè la majoria sigui independentista. La presidència del Govern per ER i un Conseller/a en cap per Junts i la resta de Conselleries a repartir d’acord el resultat electoral entre ER, JxCat i CUP.
Seria una bona proposta però tot sembla indicar que ER s’entesta en fer la quadratura del cercle amb els de Junts i Comuns. No lliguen ni lligaran. Uns són i volen la independència i els altres volen la Espanya una i gran. I ara governen amb els del 155 només perquè diuen que són d’esquerres. Que rapit s’obliden els moment dels GAL i la calç viva amen dels episodis de corrupció.
ER sembla que poc a poc va comprovant i patin el que ha suposat el seu suport als socialistes del 155 a canvi de res. Si la pretensió era mostrar el seu em penediment i acte de constricció, avui estan comprovant que l’únic que han aconseguit és legitimar la repressió del 155 que avui és continua exercint des d’un “Gobierno d’esquerres i progressista”.
Sembla que ER no sap que els espanyols unionistes van fer un pacte de sang per defensar la seva unitat territorial i Constitució i, que per defensar això, el que calgui. Com Franco, ell però sense Constitució amb els “Fueros” en tenia prou.
ER ens ha proposat el “camí ample”, que segur serà etern. Mes de tres segles ho confirma. Ara la pregunta, i aquest és el seu relat covard i miserable que fan corre és: com fem la República, amb qui, som prous.
És indubtable que ER ara està dirigida per una colla de covards. Com és pot obviar que hem superat amb un 51,7 % els vots a favor de la independència i haver obtingut 74 escons que dona una majoria absolutíssima al Parlament.
Només és pot fer des de interessos que res tenen a veure amb Catalunya i potser amb gestionar les motlles, dient-nos als soferts electors que el nostre moment ja arribarà.
No cal dir que millor tenir les eines d’un Estat per fer la proclama. Però es que les tenim totes i, segur que millors de les que tenien d’altres quan és van independitzar.
L’únic que no tenim, o de moment se suposa, és la valentia, primer personal i desprès tenir la confiança de que el poble hi serà.
Tenim la Llei Jurídica de desconnexió aprovada al Parlament, només pendent de publicar-la al DOGC. Tenim proclamada la República en termes democràtics i republicans. Doncs fem-ho. Fem-la efectiva i que Espanya i el seu Estat respongui.
La resposta pot ser violenta. Ho sabem i potser és la més provable, però la legitimat del resultat electoral, si aquesta és la via espanyola, serà molt complicat per la Unió Europea el seu silenci i per l’OTAN també. La resposta intel·ligent d’Espanya i el seu Estat, seria ara si, pactar el Referèndum d’Autodeterminació.
Si la resposta finalment fos violenta, el resultat final seria el repartiment dels actius i passius entre Espanya i Catalunya. Aquest fet seria controlat per institucions internacionals.
Si la resposta fos proposar negociar els termes d’un Referèndum, aturant la proclama, per fi s’entraria en la via per arreglar un problema polític i de País, que sempre s’hauria d’haver solventat amb les urnes.
Que ningú ho dubti, els catalans acceptaríem el resultat tant si fos a favor com en contra. Ara be si el guanyéssim, estem convençuts que s’establiria el principi d’una nova harmonia democràtica i, d’un veïnatge de respecte i solidaritat com és mereixen tots els pobles.
Podem donar totes les voltes que vulguem, però amb l’Estat espanyol i el regim del 78, Catalunya no hi te res ha fer. Ells per dret de conquesta, avui encara ens volen espanyols, i nosaltres volem continuar sent catalans i decidir el nostre futur. Ni més ni menys.
I si ER, JxCat i CUP no ho entenen, el problema no el tenen ells el tenim nosaltres que anem d’independentistes, i alguns la volen que caigui del cel, o ni això.
RSS Feed
