Som dels convençuts que cal deixar fer al Govern de Catalunya i al Parlament. Queden 14 mesos, i n’és el compromís. Després ja decidirem. Ho farem fent costat als nostres líders, ho no ens quedarà més remei que canviar-los.
Ara bé, també comencem a tenir la mosca massa ubicada. Confiança, i lleialtat, sembla que són conceptes que al mon independentista no practiquen gaire.
Podríem tenir la debilitat, que seria poc objectiva, situant a les CUP com culpables d’una desconfiança que dia rere dia sembla que puja de to. No ho farem, sobre tot perquè la confiança ha de ser transversal arreu i en les institucions creiem que som lluny de que així sigui.
Picabaralles als Ajuntaments. Picabaralles als Consells Comarcals. Picabaralles a les Diputacions, i com no picabaralles a Junts pel Si i entre Junts pel Si i les CUP. D’algunes soterrades i d’altres ben publicitades. Tot plegat un desori que lluny de motivar i engrescar produeix tristesa.
CDC i ERC en són directament responsables. No diem que l’objectiu és la independència, i que de moment utilitzem la via autonomista per establir les bases legals i logístiques ? Doncs no s’entenen les picabaralles per gestionar les engrunes que ens deixa Espanya. No s’entén que els independentistes majoritaris als Ajuntaments no facin govern. No s’entén el partidisme inflexible per guanyar quotes autonòmiques. No s’entén la manca de generositat per un objectiu superior, la llibertat de Catalunya.
Tot el que hem dit ens permet entrar de ple en el paper de les CUP. Els purs i casts. Ells, que van descavalcar del procés amb un pacte, al President Mas. Tant els hi fa si el nou President, Puigdemont practica la dignitat i és proclama servidor del mandat popular per aconseguir la independència.
Potser allò que deien de amb el Mas i CDC ni a la cantonada, ho volen tornar a reviure. Si així fos, quedaria clar. Als de les CUP la independència els hi bufa. Són els que volen canviar la societat saben que mai ho podran fer, per la senzilla raó de que ells mai seran ni ocuparan la centralitat política del país.
Tenim un problema i qui digui que és menor menteix. Les CUP o per ideologia, o per tacticisme de cara al seu Congres, és poden convertir en els aliats tàctics dels unionistes d’esquerres. Aquest fet donaria per acabat el procés com ara l’entenem i ens abocaria a unes noves eleccions.
No és que les CUP no tinguin dret a exposar i defensar les seves conviccions. El que passa és que mentrestant CDC i ERC han fet renuncies que els honora, els de la CUP, de moment, ho han guanyat tot i sense cap renuncia. Una “declaració i el Cap del President Mas” en són els seus trofeus i tot sembla indicar que no volen morir intentant aconseguint-ne els darrers. El problema és que ara ningú sap quins són.
RSS Feed
