Com potser que tot plegat sigui tant complicat? Ens espolien, amb els nostres diners ens insulten, ens volen anorrear, ens empobreixen, i el més greu no volen que siguem catalans i si no hi ha més remei que sigui a nivells casolà i sense publicitat. Mentrestant, ells els de fa 300 anys, manen, decideixen i fan i desfan tot el que te ha veure amb la nostra vida quotidiana, i, a dia d’avui és pot comprovar que gairebé mai del que decideixen és a favor nostre.
Espanya i els espanyols que no són ni castellans, ni catalans, ni gallecs, ni bascos, només espanyols, volen fer i acabar la seva reconquesta i sobre tot fer-ho en nom del castellà i de Castella i del sant grial, la unitat dels espanyols una vegada reconvertits, cosa que porten fent fa tres cents anys.
El transcurs de la historia ha permès que catalans buits d’ideologies i plens de visions d’èxit, renunciessin ha fer de Catalunya la seva pàtria. Sotmetre’s als vencedors militars ocupadors, per ells va ser fàcil i rendible. Els botiflers han pogut viure sota l’ombra de la bota militar castellana, ara espanyola i han obtingut a canvi prebendes, negociats i riqueses fútils i buides de cap interès social.
“Podem fer-ho com els botiflers de sempre. Renunciem ha ser i fem-nos conversos de la bona nova i vella. Admetem d’una vegada, que és millor que sigui Madrid la que ho decideixi tot, la que reparteixi tot, la que acumuli legalitats i drets. Admetem que no som ningú, que no tenim historia, ni cap identitat, ni una llengua poderosa, que som una tribu en vies d’extinció. Admetem que Felip V i les seves encícliques de Nova Planta, és el que van merèixer els catalans de l’època i que gracies a elles ara som on som. Per una vegada que volem ser espanyols amb els republicans espanyols, tampoc l’encertem. De fet som els catalans tant volubles, tant insignificants, tant menyspreables i tant miserables, que només ens queda agrair cada dia que un personatge com Franco ens salves”.
VOLDRIAU ADMETRE I FER TOT AIXÒ?
Crec que no. La majoria de catalans ara han decidit, com al 1713, que cal tornar a lluitar, que conservar el que som és tasca sagrada, que volem i ens estimem la llibertat per sobre de tot, i si la Barcelona del 1714 va resistir però va perdre la guerra, aquest cop guanyarem i com ja vaticinen sense fusells, amb les urnes i amb el vot. llençant un missatge clar i català, els hi diem que; “Aquest cop, ni botiflers ni quinta columnistes, podran fer que fracassi el que els catalans volem, la independència.
Perquè puga sorgir el possible és precís intentar una vegada i una altra l'impossible. Hermann Hesse
RSS Feed
