A Catalunya només hem tingut dues ocasions on els catalans opinàvem i decidíem. La consulta promoguda pel President Mas, i el Referèndum de l’1 d’octubre, on molts creiem que exercíem el dret d’autodeterminació. La resta eleccions autonòmiques on els vots només han determinat qui gestionava les engrunes concedides graciosament.
Les properes eleccions del 12 de maig, autonòmiques, amb l’actor, no nou però si esperat del MHP Carles Puigdemont, ha remogut tot el panorama polític i com no les clavegueres de l’Estat encapçalades per les altes instancies judicials.
I que ningú en tongui dubtes faran l’impossible perquè Puigdemont fracassi amb el seu intent. La vergonya del Estat espanyol de l’1 d’octubre no s’oblidarà.
Tot i que el PSOE perd eleccions arreu del territori espanyol, sembla que aquí, a Catalunya, liquidat Ciutadans, les esquerres espanyoles i d’aquí s’han conjurat perquè el S. Illa, el de sanitat que havia de controlar les derivades de la pandèmia, les guanyi.
El problema del S. Illa, és que serà una peça que més d’hora que tard caurà per la “guerra” que avui mantenen PP i PSOE.
Tampoc és menor l’oferta política que pot fer el PSOE a Catalunya. Sembla que tot és concreta amb una ampliació de l’aeroport de Barcelona, i un casino secular. D’un concert econòmic res de res. De recaptar tots els impostos, res de res. Del corredor mediterrani, res de res. I de que Catalunya tingui i gestioni totes les competències d’una Nació res de res.
Ens queda ER. Els que no volen la unitat ni estratègica ni política per la independència. Ja ho sabem, ells estan més per la República espanyola federal. El darrer acudit, com si no haguessin tingut temps, ara és dir al PSOE que ho acorden un tipus concert econòmic o que patiran. La resposta del PSOE va trigar cinc minuts: Mai passarà.
No és que l’Aragonés hagi governat liquidant tots els pactes que havia fet amb Junts i CUP, és que el que han fet, amb una minoria absoluta, és un desastre total, situant les nostres institucions al nivell mes baix de la nostra historia.
Si finalment, al marge de voluntats, Puigdemont encapçala la candidatura, que creiem no ha de ser de Junts, ha de ser per Catalunya, guanya, Puigdemont tindria la credibilitat i la força per culminar el que sigui. Des de aquest humil bloc, el que desitgem son dues coses; primer que és rodegi de les persones disposades a tot i segon, comprovat que no hi haurà cap referèndum pactat amb Espanya, implementació de la República ja proclamada.
És moment de la generositat. Ho sabem. Per alguns, que Junts i sigui pot crear disfuncions. Sabem que la Silvia Orriols en te ganes, però podria preparar-se per noves andanades. En Graupera i la Ponsatí, podrien entendre que aquest cop millor quedar-se a casa perquè no poden competir amb Puigdemont. Els del Front nacional, podrien demostrar el seu patriotisme altra cop. I que és podria fer.
Doncs renunciar a presentar-se, tant si s’és a la llista com no, fer campanya per la candidatura del MHP Carles Puigdemont amb la pretensió de guanyar per majoria absoluta, i acabar el procés quan abans millor.