53 duplicitats administratives vol eliminar el govern espanyol del PP, i volen fer-ho a partir del Setembre. Prevaldran las entitats de l’estat, la resta s’hauran de liquidar.
Ras i curt, aquesta nova fornada de mesures contra l’estat autonòmic forma part del paquet recentralitzador, com la nova llei d’Educació, la d’unitat de mercats, la nova llei de costes, la de comerç, el control del dèficit i els seus mecanismes de premi o càstig.
El PP, amb el vist i plau del PSOE, s’han posat les piles. L’intercanviï de favors futurs, ERES i Barcenas, i el seu sentiment identitari, condiciona i afavoreix la nova restauració amb l’objectiu de reunificar i concentrar en el govern espanyol el poder administratiu que l’estat havia cedit els darrers anys.
De fet, mai els ha preocupat el que diguin els catalans i menys quan han tingut majoria parlamentaria. Sempre han donat per suposat que el seu poder pot acabar amb qualsevol “vel·leïtat” que vulguin proposar els catalans.
L’acord a que han arribat els barons del PSOE a Granada, n’és una bona mostra. Desprès de 35 anys, ara volen treballar i proposar-nos un sistema federal i modificar la constitució espanyola. Els socialistes espanyols, volen entabanar altre cop a la gent dels “guetos” que ells van construir i que sempre han controlat. Ho volen fer amb promeses que mai han complert, “Apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento catalan” (Rodríguez Zapatero, socialista i president del govern espanyol). Ens han mentit i ara ens volen prendre per imbecils. La reforma de la constitució espanyola només és possible legalment amb el concurs del PP i del PSOE, i si partim de la base que cap d’ells reconeix Catalunya com una Nació i que el poble català no té Dret a decidir el seu futur, ja està tot dit.
Aquesta és la realitat, o definitivament som espanyols o deixem de ser-ho. Dir que ja no hi ha marxa enrere, no és perquè si. Espanya ni ens engresca, ni ens ofereix cap futur i els catalans ja fa estona que hem dit prou.
No situar aquest moment com un camí sense retorn i que els catalans volem decidir amb consulta o amb unes eleccions, no només no ens permetrà construir un nou estadi emocional amb els que volen ser espanyols, sinó que dificultaran les relacions institucional i politiques, fet que perjudicarà a tothom, però amb especial duresa a Espanya.
L’estat espanyol amb la seva particular guerra des de les clavegueres institucionals, no perjudica a Catalunya, sinó a la marca espanyola d’Espanya. Les seves corrupcions d’ara, Gurkel, Barcenas, Eres, sumades a passades, més els incompliments de directives europees, més el falsejament de dades de l’atur i del dèficit, més les gran parrafades grandiloqüents de que Espanya és una potencia econòmica i la primera en trens d’alta velocitat a Europa, han fet de l’estat espanyol un lloc on els politics europeus no volen ser-hi, sinó és per enviar els homes de negre.
De fet, Europa vol els milions de ciutadans, i se’ls hi en fot si és amb un estat, amb dos o amb tres. És per això que l’ampliació de la CE no para. El que és incomprensible, és que a dia d’avui Espanya encara no s’ha n’hagi adonat. Catalunya serà el que vulguin els catalans i aquest cop, ni Franco’s, ni Tejero’s, ni Milans del Bosch ho podran impedir. Som al segle XXI, dins d’una Comunitat Europea democràtica i els catalans volem decidir el nostre futur democràticament i pacíficament. Aquest fet tots els demòcrates l’entenen, el de les amenaces o les armes, no.
Quan els que manen perden la vergonya, els que obeïxen, pewrden el respecte. Lichtenberg
RSS Feed
