29 D'ABRIL I DESCOMPTANT.
Lopez Burniol, notari del regne, llicenciat en dret per la universitat de Navarra. Degà del Col-legi de notaris de Catalunya. Vicepresident del “Consejo General del Notariado d’Espanya”. Magistrat del Tribunal Superior d’Andorra. Membre del tribunal Constitucional andorrà. Membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Pompeu Fabra. President de la fundació Noguera. Vocal al Consell de l’entitat “La Caixa”. Tertulià assidu als mitjans privats i públics de Catalunya.....................Uf.....
Lopez Burniol, no sabem si més Lopez que Burniol, exerceix simultàniament d’espanyol i de català. Forma part del seu ADN, vol ser espanyol i català alhora. Respectable però impossible. Amagar que ens han volgut i volen espanyolitzar des de la imposició, no és la millor practica ni base de partida per encetar diàlegs i acords que tant reclama, no sabem quina part.
No senyor Burniol vostè te tot el dret a defensar els seus interessos, el problema és que ara no coincideixen amb els dels catalans. Espanya no accepta la diversitat, no accepta altres realitats que la seva d’arrel castellana. Espanya vol una única nació i una sola llengua. És la mateixa proposta d’Espanya que fa impossible qualsevol acord. Estem abocats al divorci, que nosaltres voldríem fos pacífic.
Però no és només la diversitat i altres realitats, és el poder econòmic i polític, com vostè diu molt be, el que no volen perdre els espanyols d’Espanya.
Catalunya vol ser un Estat independent, senyor Burniol, precisament, per decidir-ho tot. Com recaptem els euros, com els gastem, com els controlem i quines han de ser les politiques democràtiques per fer de Catalunya un país lliure i feliç. Això senyor Lopez Burniol, amb Espanya és impossible, mai i de bon grat pactaran que ho recaptem tot, que el català sigui llengua oficial a Catalunya i que les lleis aprovades al Parlament de Catalunya no puguin ser impugnades per cap institució espanyola.
Ras i curt, aquest és el problema, de qui te el poder i de moment el tenen els espanyols i no tenen cap intenció ni de repartir-lo ni de prescindir-ne.
Lopez Burniol, notari del regne, llicenciat en dret per la universitat de Navarra. Degà del Col-legi de notaris de Catalunya. Vicepresident del “Consejo General del Notariado d’Espanya”. Magistrat del Tribunal Superior d’Andorra. Membre del tribunal Constitucional andorrà. Membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Pompeu Fabra. President de la fundació Noguera. Vocal al Consell de l’entitat “La Caixa”. Tertulià assidu als mitjans privats i públics de Catalunya.....................Uf.....
Lopez Burniol, no sabem si més Lopez que Burniol, exerceix simultàniament d’espanyol i de català. Forma part del seu ADN, vol ser espanyol i català alhora. Respectable però impossible. Amagar que ens han volgut i volen espanyolitzar des de la imposició, no és la millor practica ni base de partida per encetar diàlegs i acords que tant reclama, no sabem quina part.
No senyor Burniol vostè te tot el dret a defensar els seus interessos, el problema és que ara no coincideixen amb els dels catalans. Espanya no accepta la diversitat, no accepta altres realitats que la seva d’arrel castellana. Espanya vol una única nació i una sola llengua. És la mateixa proposta d’Espanya que fa impossible qualsevol acord. Estem abocats al divorci, que nosaltres voldríem fos pacífic.
Però no és només la diversitat i altres realitats, és el poder econòmic i polític, com vostè diu molt be, el que no volen perdre els espanyols d’Espanya.
Catalunya vol ser un Estat independent, senyor Burniol, precisament, per decidir-ho tot. Com recaptem els euros, com els gastem, com els controlem i quines han de ser les politiques democràtiques per fer de Catalunya un país lliure i feliç. Això senyor Lopez Burniol, amb Espanya és impossible, mai i de bon grat pactaran que ho recaptem tot, que el català sigui llengua oficial a Catalunya i que les lleis aprovades al Parlament de Catalunya no puguin ser impugnades per cap institució espanyola.
Ras i curt, aquest és el problema, de qui te el poder i de moment el tenen els espanyols i no tenen cap intenció ni de repartir-lo ni de prescindir-ne.
RSS Feed
