El 17 de Gener el Govern espanyol celebrarà, amb un retard de cinc anys, la Conferencia. Per llimar desencontres, per apropar posicions, per repartir euros, per acontentar vassalls, per explicar la salut de l’Estat de les autonomies. En fi per fer allò sense cap repercussió practica que amb majoria absoluta no els calia fer i ara si.
El President Carles Puigdemont, fa estona va dir que no i aniria. Catalunya és mereixia un tracte bilateral, i ara, desprès de constatar que dels 46 punts reclamats amb insistència, el més a prop està a “can pistraus”, i saben quin són els compliments d’Espanya amb lo pactat, no anar-hi deu ser la millor opció.
Cal afegir que ara, no anar a la Conferencia de Presidents Autonòmics, és deixar clar que Catalunya fa estona juga la seva partida. Sembla, de moment, que el Lehendakari Urkullu tampoc hi anirà. Sense Catalunya i sense Euskadi la Conferencia està abocada a no servir de res.
Operació diàleg i quan més t’estimo més te l’endinyo. Ens estimen dient que canviaran els continguts escolars. Ens estimen dient que l’Estat espanyol tindrà més presencia a Catalunya. Definitivament ens estimen dient que ara la Roja i serà. Resoldre, invertir en rodalies i carreteres, no forma part de l’estimació.
Sempre si hi ha de ser. Renunciar al diàleg no condueix a solucionar els conflictes, confrontacions i diferencies. Ara bé, constatar que el diàleg amb el govern de torn espanyol només a servit per fer veure i per legitimar, cansa. Puigdemont la clava, diàleg si però de com fem el Referèndum, que és el que vol més del 80% de la població de Catalunya. De la resta de matèries que facin el que fins ara, el que vulguin. De moment.
RSS Feed
