12 DE MAIG I DESCOMPTANT.
Acabada la Segona Guerra Mundial, al 1945, el guanyadors, Stalin, Churchill i Roosevelt, és reuneixen a Yalta, Crimea. És reparteixen les àrees politiques i econòmiques d’influència del planeta. Començava una altra guerra, la freda, la que volia controlar ideologies i mercats sense cap guerra mundial.
L’any 1965, s’iniciarà un procés inacabat a dia d’avui, que permetrà construir primer la Comunitat Econòmica Europea. Unificar preus sobre el carbó i l’acer i més tard sobre les energies, més unes politiques econòmiques formaven el que s’anomenaria “Mercat Comú”.
L’any 1992, amb un tractat, el de Maastricht, desapareix la Comunitat Econòmica Europea i queda formalitzat un nou acord que suposa un salt qualitatiu en la construcció d’una Europa on la “política i la democràcia” prima per sobre de la economia. Neix la Comunitat Europea amb quatre idees bàsiques: Lliure circulació de mercaderies, de serveis, de capitals i de persones. Paral·lelament és consoliden les “estructures politiques” amb: La Comissió Europea, el Parlament Europeu, el Consell de Ministres i el Tribunal de justícia de les comunitats europees.
Catalunya, històricament sempre ha tingut vocació europea i de ser un lloc on tothom hi és benvingut. És clar doncs, que la aposta política de Catalunya Estat, ha de ser inequívoc, em i volem ser Europa i consolidar-la. Ara be, cal introduir propòsits i conceptes, o poc desenvolupats o senzillament obviats. Una Europa que no tingui una capacitat política ferma i global, no servirà per equilibrar socioeconomicament el territori. Una Europa que no disposi d’una justícia efectiva i europea, no podrà impartir justícia equitativa arreu d’Europa.
L’aprofundiment i construcció d’Europa, només serà si els Estats actuals o futurs, cedeixen sobirania. Construir noves estructures de poder buides de contingut ni serveixen ni cultivaran nous sentiments de pertinença.
Europa ha de poder i aquest ha de ser l’objectiu, repartir la seva pròpia riquesa, una justícia universal, amb l’objectiu final d’una Europa lògica, la dels pobles.
Europa no pot fer-se l’orni quan és banalitza el nazisme i el feixisme. Europa no pot permetre que un ciutadà romangui a la presó injustament perquè unes lleis d’un dels estats o permet. Europa, no pot i no ha de permetre que és dilapidin sense sentit o que fins i tot sigui sinònim de corrupció, milions i milions d’euros.
Europa te sentit i futur si entre tots els pobles d’Europa contribuïm a la construcció d’un espai on tothom se’l senti seu. La Europa dels Estats ha de ser una raó purament administrativa i no política. La Europa que ens cal és la que ha de representar i fer la política d’Europa. Un únic parlament representatiu, amb capacitat normativa i legislativa i uns consells regionals administratius ha de ser el futur.
La Europa dels Estats és un estadi caduc i antic i no resol els problemes que Europa té. Una Europa efectiva, potent, i amb capacitat d’exportar democràcia, només serà possible si tothom renuncia a la seva quota de poder.
Participar en aquestes eleccions europees, hauria de ser un dels moment més rellevants de la societat europea. No ho és per la senzilla raó que els ciutadans tenen clar que on romana el poder a dia d’avui encara no és a Brussel·les, és a la capitat de cada un dels Estats que formen part de la UE.
Aquesta serà en un futur no gaire llunya la diferencia entre l’Estat espanyol i l’Estat català. Catalunya treballarà activament per construir la Europa política, tot i que una part molt important de la nostra sobirania desaparegui.
Acabada la Segona Guerra Mundial, al 1945, el guanyadors, Stalin, Churchill i Roosevelt, és reuneixen a Yalta, Crimea. És reparteixen les àrees politiques i econòmiques d’influència del planeta. Començava una altra guerra, la freda, la que volia controlar ideologies i mercats sense cap guerra mundial.
L’any 1965, s’iniciarà un procés inacabat a dia d’avui, que permetrà construir primer la Comunitat Econòmica Europea. Unificar preus sobre el carbó i l’acer i més tard sobre les energies, més unes politiques econòmiques formaven el que s’anomenaria “Mercat Comú”.
L’any 1992, amb un tractat, el de Maastricht, desapareix la Comunitat Econòmica Europea i queda formalitzat un nou acord que suposa un salt qualitatiu en la construcció d’una Europa on la “política i la democràcia” prima per sobre de la economia. Neix la Comunitat Europea amb quatre idees bàsiques: Lliure circulació de mercaderies, de serveis, de capitals i de persones. Paral·lelament és consoliden les “estructures politiques” amb: La Comissió Europea, el Parlament Europeu, el Consell de Ministres i el Tribunal de justícia de les comunitats europees.
Catalunya, històricament sempre ha tingut vocació europea i de ser un lloc on tothom hi és benvingut. És clar doncs, que la aposta política de Catalunya Estat, ha de ser inequívoc, em i volem ser Europa i consolidar-la. Ara be, cal introduir propòsits i conceptes, o poc desenvolupats o senzillament obviats. Una Europa que no tingui una capacitat política ferma i global, no servirà per equilibrar socioeconomicament el territori. Una Europa que no disposi d’una justícia efectiva i europea, no podrà impartir justícia equitativa arreu d’Europa.
L’aprofundiment i construcció d’Europa, només serà si els Estats actuals o futurs, cedeixen sobirania. Construir noves estructures de poder buides de contingut ni serveixen ni cultivaran nous sentiments de pertinença.
Europa ha de poder i aquest ha de ser l’objectiu, repartir la seva pròpia riquesa, una justícia universal, amb l’objectiu final d’una Europa lògica, la dels pobles.
Europa no pot fer-se l’orni quan és banalitza el nazisme i el feixisme. Europa no pot permetre que un ciutadà romangui a la presó injustament perquè unes lleis d’un dels estats o permet. Europa, no pot i no ha de permetre que és dilapidin sense sentit o que fins i tot sigui sinònim de corrupció, milions i milions d’euros.
Europa te sentit i futur si entre tots els pobles d’Europa contribuïm a la construcció d’un espai on tothom se’l senti seu. La Europa dels Estats ha de ser una raó purament administrativa i no política. La Europa que ens cal és la que ha de representar i fer la política d’Europa. Un únic parlament representatiu, amb capacitat normativa i legislativa i uns consells regionals administratius ha de ser el futur.
La Europa dels Estats és un estadi caduc i antic i no resol els problemes que Europa té. Una Europa efectiva, potent, i amb capacitat d’exportar democràcia, només serà possible si tothom renuncia a la seva quota de poder.
Participar en aquestes eleccions europees, hauria de ser un dels moment més rellevants de la societat europea. No ho és per la senzilla raó que els ciutadans tenen clar que on romana el poder a dia d’avui encara no és a Brussel·les, és a la capitat de cada un dels Estats que formen part de la UE.
Aquesta serà en un futur no gaire llunya la diferencia entre l’Estat espanyol i l’Estat català. Catalunya treballarà activament per construir la Europa política, tot i que una part molt important de la nostra sobirania desaparegui.
RSS Feed
