Els castellans sempre han volgut fer de la Península la seva Nació. La historia però els ha condemnat a un imperi cada cop més reduït. Només controlen, Catalunya, Euskadi, Navarra, Galicia i Ceuta i Melilla com exponents de temps preterits. Gibraltar i Portugal sembla que pinta que mai estaran a les seves mans.
La corona castellana va descobrir que els símbols marquen i molt. D’aquí ve que la corona castellana és transforma amb una Nació que s’ha de construir, Espanya. Els ser espanyols i la roja i gualda en són els pilars. La resta no deixen de ser accessoris. Els poders fàctics de l’època i la Església catòlica apostòlica i romànica, uf, són els encarregats de construir el relat.
Una tasca que castellans i espanyols insisteixen en fer. Ara, i tothom que ho vol saber ho sap, sense separació de poders, una justícia polititzada i partidista i una recentralització brutal que pretén liquidar l’Estat de les autonomies i amb aparences democràtiques, l’objectiu és manté.
El temps de l’absolutisme disfressat és vigent i pinta que malgrat una guerra civil, quaranta anys de dictadura, un regim que consolida el franquisme i un poder concentrat a Madrid els castellans espanyols ni han après, ni han entès, ni volen que res canvií.
La Castella fincada mai ha entès que vol dir viure amb harmonia amb els altres pobles. La seva supremacia per avatars històrics, els ha conformat en un poble despòtic i poc amant de la fraternitat i solidaritat.
Voler espanyolitzar-nos, només ho volen els castellans. Be també alguns reconvertits d’altres pobles. Dir castellanitzar-nos no queda bé. La seva deriva sociològica és històrica i només cal fixar-nos com l’imperi de Castella d’ultramar desapareix integrament, sense cap opció de futur. L’imperi Angles, que va fer el que va fer a les seves colònies, van retenir fins avui una visió comercial, la Comanwelt, i unes relacions permanents que deu ni do.
La Castella espanyola no construeix, si no és fa d’acord els seus interessos. No els interessa cap altra cultura. Cap altra llengua. Cap altra historia que no hagin escrit ells.. El republicanisme incipient sempre ha estat combatut des de les Castellas, malgrat la resistència dels comuners.
Avui, com ahir i com sembla en el futur, els castellans espanyols no volen construir res que no sigui més Espanya. Ni autonomies amb veritables competències, ni Estat Federal simètric o asimètric ni res que no sigui més Espanya una i gran.
Els temps no només estan canviant, ja han canviat i els castellans espanyols no s’han adonat. Avui podem afirmar, trigarà més o menys, que la Espanya castellana ja no té un temps per finir la construcció del seu somni. La seva “cerrazón” els ha impedit aprofitar uns anys valuosos per construir quelcom que agrades als pobles de la Península i que ven be podria haver estat la transició del 78. Res a fer i els darrers esdeveniments han obert els ulls a molts. Al 2010 només el 17 % eren independentistes, avui, 2018 el 48,2. I continuen sense entendre, o si, absolutament res.
Construir des de l’espoli, com quan les colònies, o des de la prohibició, persecució i repressió, a més de mostrar la seva feblesa a la seducció, no fa res més que sentenciar que la seva Espanya que han volgut construir, ja és un fracàs, que afectarà a tothom i tot per no entendre que vol dir viure i practicar el respecte, els drets i la democràcia. Les obligacions s’accepten si la llibertat i la justícia impera. Ni més ni menys.
RSS Feed
