2 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.
Ja n’és de curiós, com més s’apropa el 9 de Novembre, dia en que els catalans hauríem de votar en una consulta, no referendaria, consultiva i sense cap tipus de determinació jurídica, les veus discrepants i la negativa del govern espanyol, amanit pel cas Pujol, amenaça amb esclatar-nos a les mans i cara amb la clara possibilitat de fer-nos mal, i molt.
La consulta pot ser legal des de les competències autonòmiques derivades d’una cessió de l’Estat espanyol a la “región española de Cataluña”, però si el govern espanyol que és qui legisla sobre tot el territori espanyol, “constitució dixi” i les seves institucions diuen que no és legal, no cal que ens escarrassem, no ho serà i l’opinió internacional farà costat a l’Estat espanyol per la senzilla raó de que els estats de dret estan pel damunt de voluntats regionals.
Són els situats com més a l’esquerra, ERC, CUP, Guanyem, PC, i tota la recula d’opcions minoritàries, els que defensen tant si com no que les urnes s’han de posar el dia 9. Els hi és igual si la legalitat catalana està subjecta a l’espanyola, els hi és igual si el dia 9 és converteix en un dia de confrontació. Els hi és igual si la legalitat i legitimitat d’un acte que no te conseqüències jurídiques, pot convertir-se en una caricatura de la voluntat dels catalans. El seu argument, que és indiscutiblement just, és que tenim tot el dret a Votar. No diuen però que ho podem fer en unes eleccions per arribar al mateix lloc que la consulta. això si, sense confrontació.
Tothom sabia que els espanyols no acceptaria la remota possibilitat de que els catalans siguem subjecte polític. Fer-ho seria reconèixer que Catalunya no és Espanya.
El que tothom sap, també, és que per aconseguir que Catalunya sigui un Estat lliure, els representants legítims dels catalans, hauran de fer el pas que representi de forma efectiva el trencament amb l’Estat espanyol. Fer-ho amb una consulta com la plantejada, dedicar-hi les energies tant descomunals com ara i plantejar-ho com una victòria o una derrota, és tot un despropòsit. La consulta si arribes a fer-se, en cap cas ens du a la independència de Catalunya. Per tant, és de sentit comú pensar que potser no cal fer del 9 la batalla final i si cal replegar-se tàcticament fer-ho.
Mentrestant, escoltar a l’Oriol Junqueras que ERC són els únics que van a per totes i que ajudaran a tots aquells que els hi tremolin les cames o que tinguin dubtes. Altra cop ERC introdueix la malfiança i envia a la societat el missatge clar que amb el President Mas i CiU potser no s’arribi ni al Decret. Junqueras és un bon comunicador, però sempre, al final, tot és descobreix i plantejar que si ell disposes de la majoria al Parlament ja hauria Proclamat la Independència (DUI), no lliga amb un acord de Legislatura que ERC i CiU varen subscriure, on no apareix aquesta possibilitat. Pot ser el que és pretén finalment és anar a les eleccions amb el màxim desgast de CiU.
Cremar CiU i cremar el president Artur Mas, segur que servirà perquè ERC és converteixi amb la força hegemònica, però ningú pot preveure que ERC aconsegueixi la majoria absoluta. Sobre tot perquè en la mesura que l’Estat espanyol utilitzi les seves clavegueres, i que aquí no hem fet la nostra regeneració, tot plegat, només pot servir per frustrar als catalans.
Arribats on som, CiU o CDC amb el President Artur Mas al capdavant, hauria de reunir als signants de l’acord de la consulta i escoltar els seus raonaments per prendre la decisió més unitària davant el NO polític i jurídic del govern i institucions espanyoles. Si finalment no existeix posició unitària, el President ha de convocar eleccions autonòmiques pel dia 9 de Novembre. Amb llista conjunta o no, dir que si guanya per majoria absoluta proclamarà la independència de Catalunya. CDC només pot recuperar credibilitat amb un cop d’efecte polític on és vaticini el trencament amb l’Estat espanyol des de un nou Parlament. La resta és la mort lenta i inexorable del procés.
Ja n’és de curiós, com més s’apropa el 9 de Novembre, dia en que els catalans hauríem de votar en una consulta, no referendaria, consultiva i sense cap tipus de determinació jurídica, les veus discrepants i la negativa del govern espanyol, amanit pel cas Pujol, amenaça amb esclatar-nos a les mans i cara amb la clara possibilitat de fer-nos mal, i molt.
La consulta pot ser legal des de les competències autonòmiques derivades d’una cessió de l’Estat espanyol a la “región española de Cataluña”, però si el govern espanyol que és qui legisla sobre tot el territori espanyol, “constitució dixi” i les seves institucions diuen que no és legal, no cal que ens escarrassem, no ho serà i l’opinió internacional farà costat a l’Estat espanyol per la senzilla raó de que els estats de dret estan pel damunt de voluntats regionals.
Són els situats com més a l’esquerra, ERC, CUP, Guanyem, PC, i tota la recula d’opcions minoritàries, els que defensen tant si com no que les urnes s’han de posar el dia 9. Els hi és igual si la legalitat catalana està subjecta a l’espanyola, els hi és igual si el dia 9 és converteix en un dia de confrontació. Els hi és igual si la legalitat i legitimitat d’un acte que no te conseqüències jurídiques, pot convertir-se en una caricatura de la voluntat dels catalans. El seu argument, que és indiscutiblement just, és que tenim tot el dret a Votar. No diuen però que ho podem fer en unes eleccions per arribar al mateix lloc que la consulta. això si, sense confrontació.
Tothom sabia que els espanyols no acceptaria la remota possibilitat de que els catalans siguem subjecte polític. Fer-ho seria reconèixer que Catalunya no és Espanya.
El que tothom sap, també, és que per aconseguir que Catalunya sigui un Estat lliure, els representants legítims dels catalans, hauran de fer el pas que representi de forma efectiva el trencament amb l’Estat espanyol. Fer-ho amb una consulta com la plantejada, dedicar-hi les energies tant descomunals com ara i plantejar-ho com una victòria o una derrota, és tot un despropòsit. La consulta si arribes a fer-se, en cap cas ens du a la independència de Catalunya. Per tant, és de sentit comú pensar que potser no cal fer del 9 la batalla final i si cal replegar-se tàcticament fer-ho.
Mentrestant, escoltar a l’Oriol Junqueras que ERC són els únics que van a per totes i que ajudaran a tots aquells que els hi tremolin les cames o que tinguin dubtes. Altra cop ERC introdueix la malfiança i envia a la societat el missatge clar que amb el President Mas i CiU potser no s’arribi ni al Decret. Junqueras és un bon comunicador, però sempre, al final, tot és descobreix i plantejar que si ell disposes de la majoria al Parlament ja hauria Proclamat la Independència (DUI), no lliga amb un acord de Legislatura que ERC i CiU varen subscriure, on no apareix aquesta possibilitat. Pot ser el que és pretén finalment és anar a les eleccions amb el màxim desgast de CiU.
Cremar CiU i cremar el president Artur Mas, segur que servirà perquè ERC és converteixi amb la força hegemònica, però ningú pot preveure que ERC aconsegueixi la majoria absoluta. Sobre tot perquè en la mesura que l’Estat espanyol utilitzi les seves clavegueres, i que aquí no hem fet la nostra regeneració, tot plegat, només pot servir per frustrar als catalans.
Arribats on som, CiU o CDC amb el President Artur Mas al capdavant, hauria de reunir als signants de l’acord de la consulta i escoltar els seus raonaments per prendre la decisió més unitària davant el NO polític i jurídic del govern i institucions espanyoles. Si finalment no existeix posició unitària, el President ha de convocar eleccions autonòmiques pel dia 9 de Novembre. Amb llista conjunta o no, dir que si guanya per majoria absoluta proclamarà la independència de Catalunya. CDC només pot recuperar credibilitat amb un cop d’efecte polític on és vaticini el trencament amb l’Estat espanyol des de un nou Parlament. La resta és la mort lenta i inexorable del procés.
RSS Feed
