No hi trobo cap explicació, ni científica, ni social, ni política, és mes, l’opinió internacional deu pensar que més aviat estem descentrats i que a dia d’avui encara hem de trobar el camí. Mes de trenta anys fen pedagogia per encaixar-nos a un país que ens anorrea, ens maltracta i ens espolia, no és entenible. Mai cap esclau va voler portar cadenes de bon grat. Ara, be, ja fa estona, hem entrat de ple en el següent estadi, cal fer pedagogia perquè tothom entengui que no tenim encaix possible amb Espanya. Per tornar-nos bojos i no entro a valorar el que deuen pensar demòcrates d’arreu que no tenen coneixement del que el govern espanyol, els partits espanyols i les seves institucions ens fan.
Que molts catalans i catalanes sortiren un 11 de Setembre estiuenc, reclamant i gairebé exigint independència, no compta o compta poc. Ara, altre cop els que no pateixen l’atur, els que cobren cada mes, els que decideixen com i quan s’han de complir les legalitats, ens endeguen una nova campanya, “cal fer pedagogia per explicar que no tenim encaix amb l’estat espanyol”. Com si els que ens vam manifestar i que a la fi serem els que tenim que decidir no ho sabéssim el que fan els espanyols.
El govern espanyol i els partits espanyols han parlat clar i de forma contundent, a Espanya nomes existeix una sobirania, “la espanyola” i una única nació “Espanya”. Res farà que aquest plantejament canviï. Ni filòlegs del mon han evitat l’agressió a la llengua catalana, ni tots els politics de Catalunya evitaran el tracte que sempre hem rebut d’Espanya. Aquesta de moment és la realitat quotidiana.
Els ciutadans de l’11 de Setembre, els que varem votar Estat i Independència el 25 de Novembre, no necessitem cap més pedagogia i la resta del planeta, a part interessos, entendrà sens dubta el que decideixi el poble de Catalunya, si la decisió s’ha pres democràticament i pacíficament.
En Mas Cullell, acaba de dir que aquest any serà un any duríssim i terrible, independentment del topall de dèficit. Ara mateix molts catalans comencen ha preguntar-se el perquè de tot plegat, quan nosaltres per si sols podríem tenir un país d’excel·lència i gairebé sense retallades.
Potser alguns, ja han planificat una campanya pedagògica nova per suportar les inclemències d’una nova retallada, que només afavorirà als espanyols i ens deixarà un cop més a prop de l’abisme definitiu. Potser si mengem molta pedagogia finalment ens ho empesarem prou be per tal que no patim una indigestió. Sembla que la voluntat d’un poble estigui segrestada per un grapat de Nós i una certa pedagogia convertida amb raons. Així, crec que no anem gaire be, i potser estem llaurant el desastre, tot i que alguns pensin que quan més triguem més aliats tindrem.odificar.
El que més em molesta no és que m'hagis mentit sinó que, d'ara en endevant no podré creure en tu. Niestzche