ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

CONTINUEM SENSE ENTENDRE EL RECOLZAMENT DE CIU AL GOVERN ESPANYOL DEL PP.

22/12/2013

0 Comments

 
Imagen

El Departament de la Presidència, el dia 15 d’Octubre del 2013, va publicar un document demolidor; “La deslleialtat de l’Estat espanyol respecte de Catalunya”.

Quantificar el grau del compliment del principi de lleialtat institucional i el volum de deutes pendents, analitzat i amb les referències objectives, demostra que el govern espanyol i els seus aliats ho tenen clar: Acabar amb les autonomies i recentralitzar tot el poder transferit a l’estat.

CiU, és encara l’entramat d’interessos familiars i politics més interessants del darrer segle. Un Jordi Pujol amb personalitat pròpia, que va saber situar-se on tocaba a cada moment, més un partit com Unió Democràtica de Catalunya, amb màrtirs inclosos, conformaran la unió més profitosa mai imaginada pels interessos d’organització partidista i per la construcció d’un nou model d’estat espanyol, garantint-ne una transició que per a molts ha estat modèlica.

23 anys de govern mono color, dos tripartits i dos majories absolutes dels populars espanyols, han fet possible “un miracle”,  resituar a CDC per liderar, tot i que no sols,  el procés d’emancipació dels catalans.

Convergència Democràtica de Catalunya, ha sofert una transmutació ideològica en termes nacionalistes i de sobirania. Ara no només encapçalen el procés amb el President de la Generalitat, sinó que el partit aprova en tots i cada un dels seus òrgans de direcció treballar pel dret a decidir i per que Catalunya tingui un estat propi. L’acord sobre la data i la pregunta, a permès que CDC, faci el seu darrer pas polític, cap el patriotisme desacomplexat. Ara faran campanya perquè Catalunya sigui un estat i per que sigui independent, demanaran el SI i el SI.

L’altra part del invent, però, fa aigües i ni són clars ni ajuden al procés, més del que ajuden els d’Iniciativa. De moment només estan d’acord a que els catalans exercim el dret a votar, i ara amb el primer SI.

Independentment de si és fa la consulta o no, el que és segur és que ja hem entrat en campanya pel SI, pel SI i NO i pel SI i SI. És obvi que Unió haurà de dir si o no a la segona pregunta. Si és SI, cap problema, la federació encara te recorregut polític i social, perquè agradi o no encara representen la centralitat política i social de Catalunya. Si és NO, és trencarà l’invent. Les eleccions europees poden certificar una de les dues posicions, si finalment tenim candidatura unitària.

Ara bé, i prenent com referents objectius les accions que és prenen a l’Europarlament per part de l’eurodiputat d’Unió Salvador Sedo, militant d’Unió i membre del Buró polític del PP a Europa, més tots els recolzaments gratuïts que és prenen al Congres espanyol, gairebé podem afirmar que el invent està en vies de divorci. Cal afegir que Duran i Lleida és president de la Comissió bilateral Catalunya Estat i des de el Juliol del 2011 el desert és total.

Posada, militant del PP i ara president del congrés espanyol, només va rebre els vots del PP majoritari i de CiU a canvi de res.

El grup parlamentari de CiU al Congrés, vota a favor de les primeres retallades del PP, per reduir el dèficit públic espanyol, sense res a canvi. Recolzant l’increment del IRPF i del IBI, impostos que afecten directament a Catalunya. De fet ara Catalunya és la “comunidad española” que té el IRPF mes alt de tot l’estat.

Davant una moció presentada al Congres pel dret d’autodeterminació, CiU s’absté.

El PP, tot i que te majoria absoluta, te el recolzament només de CiU per tramitar la llei de transparència.

CiU finalment s’afegeix a la modificació de la constitució espanyola per la qüestió imposada per Europa del dèficit. Més tard vota a favor de la Llei d’Estabilitat Pressupostaria i Sostenibilitat Financera, amb UPyD i UPN. Ara ho estem pagant i amb patiments desmesurats.

CiU vota amb el PP la llei de Seguretat Privada. A canvi, encara se’ls creuen de que podrem  controlar-ho els catalans. Cal remarcar l’aberració que és i suposa aquesta llei.

Que la direcció de CDC, es queixi pel que fa el Carles Gasoliba, que és un d’ells, és normal. En Gasoliba president del CIDOB, no para d’exhibir la espanyolitat de la institució, però no és res més que el que fan el Sedo o el grup de CiU a Madrid. En Duran és representat d’Espanya i amb les màximes prerrogatives a nivell d’un ambaixador, i no para ni un moment en fer apologia de la marca Espanya, cosa que deu fer o per identificació o per salari.

CDC, no en té prou amb el seu viratge patriòtic, ni tampoc acordant amb Reagrupament Independentista una col·laboració fins que siguem independents. CDC pot teixir complicitats pel full de ruta, fer-ho amb els que van a la contra, és complicat i pot introduir més confusió que  servei. La ciutadania que s’ha manifestat majoritàriament no entén d’acords secrets o d’unitats que no sumen, i quan és refereix a ser lliures, som tant simples com un si o un no.

Unió Democràtica de Catalunya ha de decidir SI o NO o SI i SI. De moment els actes i manifestacions d’alguns dels seus dirigents, només parlen d’un SI.

Mantenir un lleialtat no corresposta però pretesa i buscada insistentment pels d’Unió amb el PP, comporta bloquejos institucionals i utilitzacions per vendre terceres vies. Ara els pressupostos, ara el no a la compensació per un impost que no hem pogut implantar perquè així ho han volgut els del PP, ara un topall de dèficit injust i deslleial, ara unes bestretes a preu de banc, confirmen el paper galdós de CiU a Madrid.

CiU a Madrid, ara no pot tenir la mateixa actitud que abans i Duran continua com president de la comissió bilateral. No diem ni demanem confrontació, per fer-ho, ells sols en tenen prou. El que demanem és que deixem de ser còmplices de la seva estratègia, la de la recentralització i la de acabar amb la feina per construir una sola nació España, amb una sola bandera i una sola llengua.

L'avantatge de tindre mala memòria és que es gaudeix moltes vegades de les mateixes coses.             Nietzche


0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.