El Departament de la Presidència, el dia 15 d’Octubre del 2013, va publicar un document demolidor; “La deslleialtat de l’Estat espanyol respecte de Catalunya”.
Quantificar el grau del compliment del principi de lleialtat institucional i el volum de deutes pendents, analitzat i amb les referències objectives, demostra que el govern espanyol i els seus aliats ho tenen clar: Acabar amb les autonomies i recentralitzar tot el poder transferit a l’estat.
CiU, és encara l’entramat d’interessos familiars i politics més interessants del darrer segle. Un Jordi Pujol amb personalitat pròpia, que va saber situar-se on tocaba a cada moment, més un partit com Unió Democràtica de Catalunya, amb màrtirs inclosos, conformaran la unió més profitosa mai imaginada pels interessos d’organització partidista i per la construcció d’un nou model d’estat espanyol, garantint-ne una transició que per a molts ha estat modèlica.
23 anys de govern mono color, dos tripartits i dos majories absolutes dels populars espanyols, han fet possible “un miracle”, resituar a CDC per liderar, tot i que no sols, el procés d’emancipació dels catalans.
Convergència Democràtica de Catalunya, ha sofert una transmutació ideològica en termes nacionalistes i de sobirania. Ara no només encapçalen el procés amb el President de la Generalitat, sinó que el partit aprova en tots i cada un dels seus òrgans de direcció treballar pel dret a decidir i per que Catalunya tingui un estat propi. L’acord sobre la data i la pregunta, a permès que CDC, faci el seu darrer pas polític, cap el patriotisme desacomplexat. Ara faran campanya perquè Catalunya sigui un estat i per que sigui independent, demanaran el SI i el SI.
L’altra part del invent, però, fa aigües i ni són clars ni ajuden al procés, més del que ajuden els d’Iniciativa. De moment només estan d’acord a que els catalans exercim el dret a votar, i ara amb el primer SI.
Independentment de si és fa la consulta o no, el que és segur és que ja hem entrat en campanya pel SI, pel SI i NO i pel SI i SI. És obvi que Unió haurà de dir si o no a la segona pregunta. Si és SI, cap problema, la federació encara te recorregut polític i social, perquè agradi o no encara representen la centralitat política i social de Catalunya. Si és NO, és trencarà l’invent. Les eleccions europees poden certificar una de les dues posicions, si finalment tenim candidatura unitària.
Ara bé, i prenent com referents objectius les accions que és prenen a l’Europarlament per part de l’eurodiputat d’Unió Salvador Sedo, militant d’Unió i membre del Buró polític del PP a Europa, més tots els recolzaments gratuïts que és prenen al Congres espanyol, gairebé podem afirmar que el invent està en vies de divorci. Cal afegir que Duran i Lleida és president de la Comissió bilateral Catalunya Estat i des de el Juliol del 2011 el desert és total.
Posada, militant del PP i ara president del congrés espanyol, només va rebre els vots del PP majoritari i de CiU a canvi de res.
El grup parlamentari de CiU al Congrés, vota a favor de les primeres retallades del PP, per reduir el dèficit públic espanyol, sense res a canvi. Recolzant l’increment del IRPF i del IBI, impostos que afecten directament a Catalunya. De fet ara Catalunya és la “comunidad española” que té el IRPF mes alt de tot l’estat.
Davant una moció presentada al Congres pel dret d’autodeterminació, CiU s’absté.
El PP, tot i que te majoria absoluta, te el recolzament només de CiU per tramitar la llei de transparència.
CiU finalment s’afegeix a la modificació de la constitució espanyola per la qüestió imposada per Europa del dèficit. Més tard vota a favor de la Llei d’Estabilitat Pressupostaria i Sostenibilitat Financera, amb UPyD i UPN. Ara ho estem pagant i amb patiments desmesurats.
CiU vota amb el PP la llei de Seguretat Privada. A canvi, encara se’ls creuen de que podrem controlar-ho els catalans. Cal remarcar l’aberració que és i suposa aquesta llei.
Que la direcció de CDC, es queixi pel que fa el Carles Gasoliba, que és un d’ells, és normal. En Gasoliba president del CIDOB, no para d’exhibir la espanyolitat de la institució, però no és res més que el que fan el Sedo o el grup de CiU a Madrid. En Duran és representat d’Espanya i amb les màximes prerrogatives a nivell d’un ambaixador, i no para ni un moment en fer apologia de la marca Espanya, cosa que deu fer o per identificació o per salari.
CDC, no en té prou amb el seu viratge patriòtic, ni tampoc acordant amb Reagrupament Independentista una col·laboració fins que siguem independents. CDC pot teixir complicitats pel full de ruta, fer-ho amb els que van a la contra, és complicat i pot introduir més confusió que servei. La ciutadania que s’ha manifestat majoritàriament no entén d’acords secrets o d’unitats que no sumen, i quan és refereix a ser lliures, som tant simples com un si o un no.
Unió Democràtica de Catalunya ha de decidir SI o NO o SI i SI. De moment els actes i manifestacions d’alguns dels seus dirigents, només parlen d’un SI.
Mantenir un lleialtat no corresposta però pretesa i buscada insistentment pels d’Unió amb el PP, comporta bloquejos institucionals i utilitzacions per vendre terceres vies. Ara els pressupostos, ara el no a la compensació per un impost que no hem pogut implantar perquè així ho han volgut els del PP, ara un topall de dèficit injust i deslleial, ara unes bestretes a preu de banc, confirmen el paper galdós de CiU a Madrid.
CiU a Madrid, ara no pot tenir la mateixa actitud que abans i Duran continua com president de la comissió bilateral. No diem ni demanem confrontació, per fer-ho, ells sols en tenen prou. El que demanem és que deixem de ser còmplices de la seva estratègia, la de la recentralització i la de acabar amb la feina per construir una sola nació España, amb una sola bandera i una sola llengua.
L'avantatge de tindre mala memòria és que es gaudeix moltes vegades de les mateixes coses. Nietzche
RSS Feed
