ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

CONTINUO SENSE ARGUMENTS SÒLIDS.

10/10/2015

0 Comments

 
Picture

​

Demanava arguments per saber si calia o no votar a les properes eleccions espanyoles. De moment els actors que han de decidir, excepció de les CUP, em refereixo a CDC i ERC, només han expressat la intenció.
A estat en Gabriel Rufian de Sumate, el que ha  exposat al digital “El Mon. cat” un argumentari prou qüestionable com per fer una dissecció reflexiva i aportar o intentar-ho si més no llum al si o al no. Aquest és el seu argumentari amb resposta inclosa.

El punt 1 diu no regalar-li el relat polític i mediàtic del que passa a Catalunya al unionisme més reaccionari i al nou felipisme, encarnat en Ciudadanos i Podemos.

Resposta; Desprès de les eleccions del 27 tothom a Espanya i Europa sap que l’ independentisme a guanyat amb 72 diputats i ni ara ni abans incidirem a Espanya per canviar el relat que PP, PSOE, Ciutadans i altres adlàters venen al conjunt de l’Estat, per la senzilla raó de que controlen el poder polític, el judicial, el mediàtic i una part molt important del econòmic. La nostra tasca ara no és lluitar contra l’unionisme de nova fornada. Ara cal construir la República catalana.

El punt 2, insisteix. No regalar-li la imatge de Catalunya a l’Albert Rivera.
​

Resposta; Si l’Albert Rivera puja en escons, en vots i en imatge, és per la senzilla raó de que els poders de l’unionisme el recolzen com alternativa a Catalunya del PP, i del PSOE i per afeblir el nostre procés. Participar a les eleccions espanyoles no evitarà que Ciutadans suri en l’amalgama política. Per tant la quota d’imatge l’Albert la te més que garantida, anem o no els independentistes a les eleccions espanyoles.

El punt 3, visualitzar una de les eines més poderoses del independentisme: l’independentisme inequívocament castellà.

Resposta; El independentisme ni és català ni és castellà, és de País. S’ha defugit insistentment el debat ètnic com per utilitzar-lo ara d’eina poderosa per anar a les eleccions espanyoles. Fins i tot se’ns podria girar l’argument, donat que són eleccions espanyoles que no catalanes i també perquè tenim castellans que volen la “independència de Catalunya” dins d’Espanya.

El punt 4, aprofitar l’oportunitat històrica de conformar una candidatura que acabi sent una delegació diplomàtica de bon veïnatge al Congrés, que expliqui diària i exclusivament el procés d’autodeterminació català.

Resposta; Cap país independitzat ha conservat una “delegació parlamentaria al si del poder legislatiu” de l’Estat matriu, i la diplomàcia només és pot conformar des de la llibertat que et dona ser un Estat. Respecte a fer pedagogia del procés d’autodeterminació, és molt suposar que se’ns deixarà fer amb el vist i plau espanyol. Millor fer pedagogia des de Catalunya als catalans que encara no ho veuen clar i al mon prenent decisions sobiranes.

El Punt 5, ocupar plenament un espai mediàtic fins ara vetat en les televisions generalistes d’Espanya i poder arriar més lluny i a més gent.

Resposta; Ocupar un espai mediàtic?, on? A La Razón, a la ABC, al Mundo, al País, al Periódico, a la Sexta, a TV1, A-3, T-5, 13TV, a la SER, a Onda Radio. Fins i tot encara que la llei electoral espanyola obligui a ser-hi, i seriem 15 dies i desprès el silenci. Catalunya i els independentistes, mai podrem competir a Espanya. Ells ho tenen tot i nosaltres res.

El punt 6, interpel·lar directament, a casa seva i amb claredat diàfana a PPSOE, màxims responsables de la regressió democràtica, econòmica i social existent.

Resposta; Portem 38 anys fent-ho. La regressió democràtica va començar al 1978, la econòmica fa 300 anys. Respecte de lo social està clar, continuen treballant per la seva Espanya una gran i lliure, i per molt que hi anem res canviarà, sobre tot perquè el ventall unionista no vol renunciar a la Espanya única i unitària.

El punt 7; i declarada la independència, visualitzar la imatge d’uns escons buits, abandonats per una delegació que ja haurà complert amb la seva funció.

Resposta; Seriem els primers cert, i segur que marcaríem tendència. Aconseguir uns escons per tocar el que no sona i desprès marxar. Aquesta no és la forma de fer amics i si diem que volem la independència per Catalunya i en contra de ningú, possiblement no és el millor camí.

El punt 8 sembla voler concentrar tota la potencia de l’acte electoral per desmuntar el missatge ambigu i tebi de Podemos que voldrà ocupar l’espai del PSC.

Resposta; si el que és pretén, també, és utilitzar les eleccions per desmuntar opcions netament unionistes, no cal, ja fa estona que ho fem i Podemos també hi entra en el ventall. La lluita per lo social en termes espanyols, és una pantalla antiga i si Podemos vol l’espai del PSC ja s’ho faran, i si Ciutadans vol el del PP també. Nosaltres a lo nostre el temps pedagògic amb Espanya fa temps que s’ha exhaurit.

El punt 9, tornar a reflectir un país en una llista politica i no fer una llista politica de país.

Resposta; Va costar el 9 N, va costar la Llista de País i tot per Catalunya. Embarcar-nos ara per muntar una llista per reflectir el País, quan no ens juguem res, pot dur-nos més maldecaps que beneficis. A no ser que és persegueixin beneficis temporals i crematístics.

El punt 10, per conformar una candidatura d’unitat popular real, un grup de gent I per tots, que des de l’esquerra aglutini a l’activisme social, al socialisme, al sindicalisme, a la socialdemocràcia i fins i tot a la democraciacristiana més social, i que comparteixi un eix comú: la decència.

Resposta. Aquest punt té un punt de supèrbia elitista que per si sol desmunta tot l’argumentari. Una candidatura d’unitat popular i d’esquerres, queda clar la dreta democràtica no té lloc. Però encara és pitjor, la decència només és possible per l’esquerra la resta caldrà que ho demostri. Oblida l’argumentador tota la corrupció del PSOE, gent d’esquerres, la d’Iniciativa, i fins i tot pretén dir que només és possible guanyar sota la supervisió de les esquerres. Lleig, molt lleig. Estaria bé explicitar quines esquerres han de liderar la candidatura  i per fer que. De moment amb llista transversal de Junts pel Si més d’1.600.000 catalans si han sentit còmodes, sobre tot per anar cap a la independència. Per anar a fer les Espanyes sen se objectius politics determinats i per fer més enemics hauríem de convenir que és el menys ens convé.

El punt 11, reforçar nous lideratges, nous discursos i noves hegemonies.

Resposta; per reforçar nous lideratges primer cal que surtin. Nous discursos per fer i per qui. Per canviar Espanya. Per convèncer forces politiques unionistes d’esquerres. Noves hegemonies a on? A Catalunya, a Espanya, a Europa. Unes eleccions espanyoles no acostumen a fer res de tot això, ans al contrari, és reforcen els nacionalistes espanyols a partir de la premissa d’atacar durament als catalans.

El punt 12, visualitzar mitjançant suports puntuals a l’esquerra  espanyola i independentistes d’altres indrets d’Espanya, com sempre ha succeït, és vol el millor per als pobles que conformen Espanya.

Resposta; Potser l’argumentador és referix a l’esquerra espanyola que “fa costat” a un President Autonòmic per posar urnes. Potser és refereix a la que vota amb el PP no a una consulta als catalans tot i no sent vinculant. Potser és refereix a l’esquerra que ens tracta de nazis, insolidaris i xenòfobs, Potser és refereix a l’esquerra que surt rapit a defensar un President i un Alcalde acusats des de les clavegueres de l’Estat influint en unes eleccions. Potser és refereix..... De moment l’esquerra espanyola està al mateix nivell que la dreta espanyola. Només podem detectar certes diferencies entre dretes i esquerres a Catalunya. Dit això  el que cal és ser respectuosos amb el que vulguin fer els de la resta d’Espanya, però amics compromesos per la independència de Catalunya a dia d’avui gairebé els podem comptar amb els dits de les mans.

El punt 13, liderar quan sigui necessari des de les institucions del país veí, mitjançant coratge i gosadia, un procés que serà complicat però enormement il-lusionant.

Resposta; La feina que tenim a Catalunya per liderar el procés i fer-ho consensuadament, com perquè ara ens plantegem liderar i quan convingui institucions d’Espanya i sobre tot fer-ho amb coratge i gosadia. La concreció seria d’agrair, sobre tot perquè els  únics que de moment han concretat gosadia són el President Mas, la vicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau amb imputacions incloses, la resta llufa.

El punt 14, amb tota la humilitat de la qual siguem capaços però amb determinació també, intentar inspirar a la resta de pobles del mon que se sentin nació.

Resposta; La internacionalitat de classe a Europa no existeix. El que si existeix és la globalització capitalista i de la mateixa forma que serem els catalans els que aconseguírem els nostres objectius, seran la resta de pobles que ho facin. La nostra solidaritat ha de ser universal, cert però ha de ser la mateixa que la resta de pobles tinguin amb nosaltres i de moment la dels pobles d’Espanya més aviat brillen per la seva absència. La inspiració és el resultat de la injustícia i si un poble no en pateix no en tindrà. Gandhi pot ser un bon exemple.

El punt 15, dir a tot hora i a tot arreu, que Catalunya és i serà una República independent.

Resposta; De moment no ho som. Dir que ho serem, totalment d’acord i que aconseguir-ho serà irreversible també. Aquest punt i sense matisos, és amb el que coincidim al 100 x 100, però en cap cas ens fa pensar que aconseguir-ho passa indefectiblement per participar a les eleccions espanyoles.

Corra la brama de que cal participar per tocar-los els “d’alloncis”. També per obtenir uns ingressos que dona el ser diputat i tenir grup parlamentari. Respecte de la resta cal que ens mentalitzem que no tenim aliats politics  per la independència a Espanya. Que no tenim ni recursos ni capacitat mediàtica per modificar el discurs. En resum i com va dir un insigne i patriota català, per defensar Catalunya només ens tenim els catalans.




0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    JO TAMBÉ SOC DE LA CRIDA
    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen

    Picture

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.