Demanava arguments per saber si calia o no votar a les properes eleccions espanyoles. De moment els actors que han de decidir, excepció de les CUP, em refereixo a CDC i ERC, només han expressat la intenció.
A estat en Gabriel Rufian de Sumate, el que ha exposat al digital “El Mon. cat” un argumentari prou qüestionable com per fer una dissecció reflexiva i aportar o intentar-ho si més no llum al si o al no. Aquest és el seu argumentari amb resposta inclosa.
El punt 1 diu no regalar-li el relat polític i mediàtic del que passa a Catalunya al unionisme més reaccionari i al nou felipisme, encarnat en Ciudadanos i Podemos.
Resposta; Desprès de les eleccions del 27 tothom a Espanya i Europa sap que l’ independentisme a guanyat amb 72 diputats i ni ara ni abans incidirem a Espanya per canviar el relat que PP, PSOE, Ciutadans i altres adlàters venen al conjunt de l’Estat, per la senzilla raó de que controlen el poder polític, el judicial, el mediàtic i una part molt important del econòmic. La nostra tasca ara no és lluitar contra l’unionisme de nova fornada. Ara cal construir la República catalana.
El punt 2, insisteix. No regalar-li la imatge de Catalunya a l’Albert Rivera.
Resposta; Si l’Albert Rivera puja en escons, en vots i en imatge, és per la senzilla raó de que els poders de l’unionisme el recolzen com alternativa a Catalunya del PP, i del PSOE i per afeblir el nostre procés. Participar a les eleccions espanyoles no evitarà que Ciutadans suri en l’amalgama política. Per tant la quota d’imatge l’Albert la te més que garantida, anem o no els independentistes a les eleccions espanyoles.
El punt 3, visualitzar una de les eines més poderoses del independentisme: l’independentisme inequívocament castellà.
Resposta; El independentisme ni és català ni és castellà, és de País. S’ha defugit insistentment el debat ètnic com per utilitzar-lo ara d’eina poderosa per anar a les eleccions espanyoles. Fins i tot se’ns podria girar l’argument, donat que són eleccions espanyoles que no catalanes i també perquè tenim castellans que volen la “independència de Catalunya” dins d’Espanya.
El punt 4, aprofitar l’oportunitat històrica de conformar una candidatura que acabi sent una delegació diplomàtica de bon veïnatge al Congrés, que expliqui diària i exclusivament el procés d’autodeterminació català.
Resposta; Cap país independitzat ha conservat una “delegació parlamentaria al si del poder legislatiu” de l’Estat matriu, i la diplomàcia només és pot conformar des de la llibertat que et dona ser un Estat. Respecte a fer pedagogia del procés d’autodeterminació, és molt suposar que se’ns deixarà fer amb el vist i plau espanyol. Millor fer pedagogia des de Catalunya als catalans que encara no ho veuen clar i al mon prenent decisions sobiranes.
El Punt 5, ocupar plenament un espai mediàtic fins ara vetat en les televisions generalistes d’Espanya i poder arriar més lluny i a més gent.
Resposta; Ocupar un espai mediàtic?, on? A La Razón, a la ABC, al Mundo, al País, al Periódico, a la Sexta, a TV1, A-3, T-5, 13TV, a la SER, a Onda Radio. Fins i tot encara que la llei electoral espanyola obligui a ser-hi, i seriem 15 dies i desprès el silenci. Catalunya i els independentistes, mai podrem competir a Espanya. Ells ho tenen tot i nosaltres res.
El punt 6, interpel·lar directament, a casa seva i amb claredat diàfana a PPSOE, màxims responsables de la regressió democràtica, econòmica i social existent.
Resposta; Portem 38 anys fent-ho. La regressió democràtica va començar al 1978, la econòmica fa 300 anys. Respecte de lo social està clar, continuen treballant per la seva Espanya una gran i lliure, i per molt que hi anem res canviarà, sobre tot perquè el ventall unionista no vol renunciar a la Espanya única i unitària.
El punt 7; i declarada la independència, visualitzar la imatge d’uns escons buits, abandonats per una delegació que ja haurà complert amb la seva funció.
Resposta; Seriem els primers cert, i segur que marcaríem tendència. Aconseguir uns escons per tocar el que no sona i desprès marxar. Aquesta no és la forma de fer amics i si diem que volem la independència per Catalunya i en contra de ningú, possiblement no és el millor camí.
El punt 8 sembla voler concentrar tota la potencia de l’acte electoral per desmuntar el missatge ambigu i tebi de Podemos que voldrà ocupar l’espai del PSC.
Resposta; si el que és pretén, també, és utilitzar les eleccions per desmuntar opcions netament unionistes, no cal, ja fa estona que ho fem i Podemos també hi entra en el ventall. La lluita per lo social en termes espanyols, és una pantalla antiga i si Podemos vol l’espai del PSC ja s’ho faran, i si Ciutadans vol el del PP també. Nosaltres a lo nostre el temps pedagògic amb Espanya fa temps que s’ha exhaurit.
El punt 9, tornar a reflectir un país en una llista politica i no fer una llista politica de país.
Resposta; Va costar el 9 N, va costar la Llista de País i tot per Catalunya. Embarcar-nos ara per muntar una llista per reflectir el País, quan no ens juguem res, pot dur-nos més maldecaps que beneficis. A no ser que és persegueixin beneficis temporals i crematístics.
El punt 10, per conformar una candidatura d’unitat popular real, un grup de gent I per tots, que des de l’esquerra aglutini a l’activisme social, al socialisme, al sindicalisme, a la socialdemocràcia i fins i tot a la democraciacristiana més social, i que comparteixi un eix comú: la decència.
Resposta. Aquest punt té un punt de supèrbia elitista que per si sol desmunta tot l’argumentari. Una candidatura d’unitat popular i d’esquerres, queda clar la dreta democràtica no té lloc. Però encara és pitjor, la decència només és possible per l’esquerra la resta caldrà que ho demostri. Oblida l’argumentador tota la corrupció del PSOE, gent d’esquerres, la d’Iniciativa, i fins i tot pretén dir que només és possible guanyar sota la supervisió de les esquerres. Lleig, molt lleig. Estaria bé explicitar quines esquerres han de liderar la candidatura i per fer que. De moment amb llista transversal de Junts pel Si més d’1.600.000 catalans si han sentit còmodes, sobre tot per anar cap a la independència. Per anar a fer les Espanyes sen se objectius politics determinats i per fer més enemics hauríem de convenir que és el menys ens convé.
El punt 11, reforçar nous lideratges, nous discursos i noves hegemonies.
Resposta; per reforçar nous lideratges primer cal que surtin. Nous discursos per fer i per qui. Per canviar Espanya. Per convèncer forces politiques unionistes d’esquerres. Noves hegemonies a on? A Catalunya, a Espanya, a Europa. Unes eleccions espanyoles no acostumen a fer res de tot això, ans al contrari, és reforcen els nacionalistes espanyols a partir de la premissa d’atacar durament als catalans.
El punt 12, visualitzar mitjançant suports puntuals a l’esquerra espanyola i independentistes d’altres indrets d’Espanya, com sempre ha succeït, és vol el millor per als pobles que conformen Espanya.
Resposta; Potser l’argumentador és referix a l’esquerra espanyola que “fa costat” a un President Autonòmic per posar urnes. Potser és refereix a la que vota amb el PP no a una consulta als catalans tot i no sent vinculant. Potser és refereix a l’esquerra que ens tracta de nazis, insolidaris i xenòfobs, Potser és refereix a l’esquerra que surt rapit a defensar un President i un Alcalde acusats des de les clavegueres de l’Estat influint en unes eleccions. Potser és refereix..... De moment l’esquerra espanyola està al mateix nivell que la dreta espanyola. Només podem detectar certes diferencies entre dretes i esquerres a Catalunya. Dit això el que cal és ser respectuosos amb el que vulguin fer els de la resta d’Espanya, però amics compromesos per la independència de Catalunya a dia d’avui gairebé els podem comptar amb els dits de les mans.
El punt 13, liderar quan sigui necessari des de les institucions del país veí, mitjançant coratge i gosadia, un procés que serà complicat però enormement il-lusionant.
Resposta; La feina que tenim a Catalunya per liderar el procés i fer-ho consensuadament, com perquè ara ens plantegem liderar i quan convingui institucions d’Espanya i sobre tot fer-ho amb coratge i gosadia. La concreció seria d’agrair, sobre tot perquè els únics que de moment han concretat gosadia són el President Mas, la vicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau amb imputacions incloses, la resta llufa.
El punt 14, amb tota la humilitat de la qual siguem capaços però amb determinació també, intentar inspirar a la resta de pobles del mon que se sentin nació.
Resposta; La internacionalitat de classe a Europa no existeix. El que si existeix és la globalització capitalista i de la mateixa forma que serem els catalans els que aconseguírem els nostres objectius, seran la resta de pobles que ho facin. La nostra solidaritat ha de ser universal, cert però ha de ser la mateixa que la resta de pobles tinguin amb nosaltres i de moment la dels pobles d’Espanya més aviat brillen per la seva absència. La inspiració és el resultat de la injustícia i si un poble no en pateix no en tindrà. Gandhi pot ser un bon exemple.
El punt 15, dir a tot hora i a tot arreu, que Catalunya és i serà una República independent.
Resposta; De moment no ho som. Dir que ho serem, totalment d’acord i que aconseguir-ho serà irreversible també. Aquest punt i sense matisos, és amb el que coincidim al 100 x 100, però en cap cas ens fa pensar que aconseguir-ho passa indefectiblement per participar a les eleccions espanyoles.
Corra la brama de que cal participar per tocar-los els “d’alloncis”. També per obtenir uns ingressos que dona el ser diputat i tenir grup parlamentari. Respecte de la resta cal que ens mentalitzem que no tenim aliats politics per la independència a Espanya. Que no tenim ni recursos ni capacitat mediàtica per modificar el discurs. En resum i com va dir un insigne i patriota català, per defensar Catalunya només ens tenim els catalans.
RSS Feed
