Fa temps que ho sabíem, els espanyols, són qualsevol cosa menys demòcrates. En Corbacho, ex alcalde de l’Hospitalet, ho vol resoldre per la via rapida, qui sigui “independentista al partit”, el que ha de fer és marxar. Cap debat, cap respecte amb escoltar els arguments del perquè del tot plegat.
Deien els espanyols, i no fa pas gaire, amb pau i llibertat és pot parlar i defensar-ho tot. Mentida. Catalunya vol viure amb llibertat i sense dependencies. Vol arribar-hi des de la conscienciació i des de el dret al que tenen tots els pobles. Catalunya, no contraposa el voler la independència en contra de ningú, ho vol per millorar, per ser competitius, per gaudir amb l’esforç i el treball, pensant sempre amb la feina ben feta.
La resposta a un clam expressat nítidament pel poble català, és ha dia d’avui per part dels espanyols, d’una agressivitat política, administrativa i econòmica que fa que ens vinguin esgarrifances i en alguns moments fins i tot por. Els nacionalistes espanyols, que no castellans, ni gallecs, ni bascos, no fan res més que defensar el seu “modus vivendi”. L’imperi nobiliari dels castellans, va determinar, que era molt més còmode fer la guerra i governar les victòries i viure dels botins, que treballar i fer pàtria de l’esforç. Els segles han arrelat aquesta forma de ser, que en cap cas són democràtiques. Els espanyols ho són tot alhora, portadors de veritats absolutes i intransigents amb la diversitat.
No és que no ens vulguin oferir res per quedar-nos dins de l’estat espanyol, és que senzillament no forma part de les seves qualitats ser demòcrates ni generosos. Els espanyols instal·lats en el poder, i que són a Madrid, mai canviaran. Ells saben, per exemple que fer un estat federal, tot i que els catalans finalment volguéssim ser espanyols, ha semblança d’Alemanya, i que voldria dir que el poder econòmic el tindríem els catalans, per ells, que viuen allunyats dels processos productius, és inadmissible. No tenir garantit uns Ministeris, sense feina, amb centenars de funcionaris que no aporten absolutament res, seria per ells, la fi del seu estat.
Els espanyols no ens faran cap proposta, ans al contrari. Ara volen recuperar la minsa descentralització administrativa. Ara la proposta que ens fan, convertida primer en amenaça i ara en lleis, és en termes clarividents el de sempre, cap renuncia al seu estatus. Espanya és la nació dels espanyols i és una i indivisible i tot el poder polític i econòmic ha de restar per sempre més instal·lat a la capital d’Espanya, Madrid. Queda clar.
Aquestes són les propostes dels espanyols de Madrid, amb continguts col·laterals com el “dret que tenen” a espanyolitzar-nos i d’altres com la campanya de la por permanent per fer trontollar tot un procés democràtic i pacífic.
No ens escarrassem, alguns personatges pro encaix amb l’estat espanyol, però patriotes, finalment han obert els ulls. Els espanyols i la seva Espanya mai han estat demòcrates i la darrera constatació és el no reconeixement d’un poble com el de Kosovo que ha decidit viure amb llibertat i que hores d’ara te una legitimitat popular i una legalitat internacional fora de dubtes.
Altra cop Espanya mostra la seva cara, en aquest cas ideològica, més reaccionaria, antidemocràtica i poc respectuosa amb els pobles. Els espanyols com sempre no proposen, imposen. Ells són els portadors de les veritats absolutes, deu ser per això que a dia d’avui encara no han revisat el concordat signat en temps de Franco amb la Santa Seu. Per ells els temps no estan canviant, ni haurien de canviar mai, senzillament han de perdurar en el temps.
Catalunya no pot continuar formant part del concert espanyol i hem d’aprofitar el moment històric. Els espanyols de Madrid i d’aquí han fallat en la construcció d’una nova realitat mort Franco. Com sempre només volien continuar construint la seva realitat, on no hi tenen cabuda la discrepància, el debat i les voluntats populars. Doncs això fotem el camp i quan abans millor.
La democràcia és la necessitat d'inclinar-se de tant en tant davant l'opinió dels altres. W. Churchill
Deien els espanyols, i no fa pas gaire, amb pau i llibertat és pot parlar i defensar-ho tot. Mentida. Catalunya vol viure amb llibertat i sense dependencies. Vol arribar-hi des de la conscienciació i des de el dret al que tenen tots els pobles. Catalunya, no contraposa el voler la independència en contra de ningú, ho vol per millorar, per ser competitius, per gaudir amb l’esforç i el treball, pensant sempre amb la feina ben feta.
La resposta a un clam expressat nítidament pel poble català, és ha dia d’avui per part dels espanyols, d’una agressivitat política, administrativa i econòmica que fa que ens vinguin esgarrifances i en alguns moments fins i tot por. Els nacionalistes espanyols, que no castellans, ni gallecs, ni bascos, no fan res més que defensar el seu “modus vivendi”. L’imperi nobiliari dels castellans, va determinar, que era molt més còmode fer la guerra i governar les victòries i viure dels botins, que treballar i fer pàtria de l’esforç. Els segles han arrelat aquesta forma de ser, que en cap cas són democràtiques. Els espanyols ho són tot alhora, portadors de veritats absolutes i intransigents amb la diversitat.
No és que no ens vulguin oferir res per quedar-nos dins de l’estat espanyol, és que senzillament no forma part de les seves qualitats ser demòcrates ni generosos. Els espanyols instal·lats en el poder, i que són a Madrid, mai canviaran. Ells saben, per exemple que fer un estat federal, tot i que els catalans finalment volguéssim ser espanyols, ha semblança d’Alemanya, i que voldria dir que el poder econòmic el tindríem els catalans, per ells, que viuen allunyats dels processos productius, és inadmissible. No tenir garantit uns Ministeris, sense feina, amb centenars de funcionaris que no aporten absolutament res, seria per ells, la fi del seu estat.
Els espanyols no ens faran cap proposta, ans al contrari. Ara volen recuperar la minsa descentralització administrativa. Ara la proposta que ens fan, convertida primer en amenaça i ara en lleis, és en termes clarividents el de sempre, cap renuncia al seu estatus. Espanya és la nació dels espanyols i és una i indivisible i tot el poder polític i econòmic ha de restar per sempre més instal·lat a la capital d’Espanya, Madrid. Queda clar.
Aquestes són les propostes dels espanyols de Madrid, amb continguts col·laterals com el “dret que tenen” a espanyolitzar-nos i d’altres com la campanya de la por permanent per fer trontollar tot un procés democràtic i pacífic.
No ens escarrassem, alguns personatges pro encaix amb l’estat espanyol, però patriotes, finalment han obert els ulls. Els espanyols i la seva Espanya mai han estat demòcrates i la darrera constatació és el no reconeixement d’un poble com el de Kosovo que ha decidit viure amb llibertat i que hores d’ara te una legitimitat popular i una legalitat internacional fora de dubtes.
Altra cop Espanya mostra la seva cara, en aquest cas ideològica, més reaccionaria, antidemocràtica i poc respectuosa amb els pobles. Els espanyols com sempre no proposen, imposen. Ells són els portadors de les veritats absolutes, deu ser per això que a dia d’avui encara no han revisat el concordat signat en temps de Franco amb la Santa Seu. Per ells els temps no estan canviant, ni haurien de canviar mai, senzillament han de perdurar en el temps.
Catalunya no pot continuar formant part del concert espanyol i hem d’aprofitar el moment històric. Els espanyols de Madrid i d’aquí han fallat en la construcció d’una nova realitat mort Franco. Com sempre només volien continuar construint la seva realitat, on no hi tenen cabuda la discrepància, el debat i les voluntats populars. Doncs això fotem el camp i quan abans millor.
La democràcia és la necessitat d'inclinar-se de tant en tant davant l'opinió dels altres. W. Churchill
RSS Feed
