
Avui Convergència Democràtica de Catalunya ha informat de l’acord al que han arribat amb Reagrupament independentista. El secretari d’organització Josep Rull, en roda de premsa ho ha explicat i n’ha donat els detalls; entitat associada a CDC, amb presencia sense dret a vot als òrgans de direcció i amb participació a les llistes de totes les comtesses electorals i pendent de ratificació al Consell Nacional de CDC i a l’assemblea de reagrupament que és faran el mes de Novembre.
En Rull ha matisat dos aspectes que per la seva importància cal destacar. La primera les dues formacions mantenen el seu estatus organitzatiu i s’associen per treballar per la transició nacional fins la consecució de la independència i la segona, CDC finalment i amb llum i taquígrafs ens demostra que la seva opció i la del seu President, alhora president de la Generalitat, no tenen cap més via que la d’aconseguir la independència de Catalunya.
Moltes veus reclamaven una unitat política per guanyar i certament pocs han esmerçat esforços per aconseguir-ho, tant mateix cal reconèixer que la nova direcció d’ERC amb l’Oriol Junqueras al capdavant, són dels que i treballen i l’acord de legislatura n’és la prova.
Aquesta batalla que tenim amb l’estat espanyol, la guanyarem si encetem el procés paral·lel al procés de transició. ERC i Reagrupament i som i anem per feina, ara cal que la resta de partits, associacions, societat civil fem pinya. Ara no és moment de mostrar qui la té mes grossa, ara és moment de guanyar. Si ara guanyem guanya la democràcia i els demòcrates i Europa ens haurà d’escoltar si o si, perquè la base social de la UE és la democràcia.
Postdata, Unió Democràtica de Catalunya té tot el dret a decidir el que vulgui però mentrestant formi part d’una federació anomenada CiU, on una part aposta, amb amics inclosos, decididament per la independència, tard o d’hora amb el dret a decidir no en tindran prou i que sapiguem com que en Duran no és el tot, ara si, els d’Unió també hauran de decidir.
O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruits com a poble. Ara o mai. Joan Fuster