Com sempre, a les properes eleccions municipals (Juny del 2019), els candidats ens proposaran, creiem que de bona fe, com millorar Barcelona.
Segur que la critica a l’acció del govern d’Ada Colau centrarà part de la proposta per alguns per intentar guanyar. Nosaltres proposem l’objectiu de “creixement zero” i fer un debat que permeti allunyar-nos dels creixements i consumismes atàvics.
Cal saber que Barcelona té objectivament una geografia que li va a la contra. Mar, la muntanya de Collserola, i els rius Besos i Llobregat, encerclen el seu territori.
Barcelona no pot créixer indefinidament. Ni amb ciutadans ni amb més vivendes. Segons el IDESCAT, Barcelona compta amb 1.620.809 habitants, amb una densitat mitjana d’uns 16.208 habitants per Km2, convertint-la amb una de les capdavanteres a nivell mundial respecte a la densitat poblacional.
Barcelona ha de créixer? I tant. Creixement que no ha de tenir res a veure amb el creixement capitalista desbordat que només té una divisa; els beneficis. Beneficis que normalment no reverteixen en millores socials i que usen la ingenieria econòmica per menystenir el que suposa pagar impostos.
El Pla Cerdà, va significar una aposta de futur. Barcelona amb el Pla Cerdà es va convertir en referència mundial pels arquitectes urbanístics. Malauradament borbons i dictadures espanyoles el van malmetre destruint edificis modernistes i impedint que el Pla continues vital per Barcelona. Oriol Bohigas i la destrucció del Modernisme a Barcelona.
Quant diem creixement zero, en cap cas vol dir morir d’inanició social, ans al contrari. Vol dir adequar, reparar, millorar i fer-ho amb criteris conservacionistes i modernistes. Mai serà el mateix un xamfrà del Nuñez y Navarro que l’edifici la Pedrera de Gaudí.
El districte de Ciutat Vella, a més de tenir el tresor històric més important de Barcelona, desgraciadament també té el parc de vivendes qui ni als països tercermundistes.
L’objectiu és clar: Feina per tots els sectors de la construcció. Adequació i canvi legislatiu per convertir els baixos en vivendes. Prohibició total de noves llicencies per esfondrar i construir (Si les deficiències fossin tant terminals que aconsellessin el seu esfondrament, si).
Creixement zero i equilibri entre els barcelonins/as i el mon del turisme. Barcelona ha de treballar per consolidar harmoniosament una població estable i un turisme que no desbordi la regulació hotelera, de serveis i de seguretat.
Barcelona ha d’apostar pel creixement zero i treballar perquè l’Àrea Metropolitana absorbeixi els creixements que Barcelona no pot fer.
Creixement zero per mantenir i millorar els accessos, però en cap cas per incrementar l’arribada diària de ciutadans perquè l’oferta general és situa exclusivament a Barcelona. Barcelona amb la Generalitat haurien d’encetar i estudiar un pla estratègic per descentralitzar serveis administratius, usant el territori com element harmonitzador i cohesionador.
Creixement zero per conservar i per de Barcelona un referent històric. Creixement zero i conservació i adequació de les vivendes perquè és visqui amb dignitat. Finalment creixement zero, per convertir Barcelona amb una ciutat agradable i bonica allunyada dels especuladors que només volen el creixement infinit per omplir-se les butxaques, mai pensant amb els que ja hi viuen.