
La Unió Europea ens podrà agradar més o menys, però hem de reconèixer que les urnes, els vots i el que decideixen els seus electors, és respecta. És respecta tant que fins i tot quan les dretes reaccionaries i populistes guanyen, poden formar govern i governar, i ningú pretén subvertir el resultat electoral.
Espanya, is diferent. Espanya conspira, munta operacions sociològiques sense cap suport social, paga als mitjans i el pitjor de tot, crea falsos relats per desprestigiar politics. El que diem no és cap invent. Dossier contra Mas a les eleccions autonòmiques del 2012. Dossier contra Trias a les municipals del 2015. Creació de SCC en temps record i ara sabut que per la ma del Moragues Cap del Gabinet del M.Rajoy. Un 155 amb l’únic objectiu de guanyar unes eleccions des de l’òptica unionista i tot un Estat interessat i controlat. I malgrat tot:
Espanya ha perdut. Va perdre al 9N, al 1O i al 21D. Una consulta, un Referèndum, unes eleccions, i tot amb urnes i amb vots, han decidit que la majoria “sorollosa” de Catalunya vol la independència, la República catalana, o si més no un Referèndum per decidir-ho. La silenciosa, el 21 de Desembre ha deixat d’existir per sempre més.
Europa mai ha qüestionat cap resultat electoral. Espanya si, i encara ho fa pitjor i amb unes formes tant reaccionaries, que fa evident la pujada de colors dels demòcrates europeus.
Carles Puigdemont, Junts per Catalunya i les CUP, volen la independència, estan per la República catalana i construir-la, i han guanyat les eleccions. 70 Diputats a favor de la República. 55 a favor del 155, la unitat d’Espanya i els borbons imposats per Franco. 8 que ni hi són ni se’ls espera per fer res que no sigui embolicar la troca i perpetuar el regim del 78 d’amagatotis.
Hem guanyat les eleccions que els convocants diuen legals i democràtiques. Doncs l’únic que pot fer i poden fer adversaris i convocants és reconèixer el resultat i situar la democràcia on toca. Si la majoria del Parlament vol restituir, vol investir al President Carles Puigdemont, ningú en democràcia pot impedir-ho, i la Unió Europea faria be en deixar clar que res, absolutament res ni ningú, exceptuant els règims autoritaris i poc o gens democràtics que si que ho farien, pot conculcar un resultat democràtic.
Europa ha de triar; o democràcia amb urnes o democràcia estatal sense valors democràtics. Tot al hora no pot ser i mirar al canto, sempre és el camí per un futur negre i ple d’incerteses. Avui Espanya i el seu Estat tenen un problema i la UE també. Ni més ni menys.