Sembla que totes les institucions a Catalunya volen participar i oferir mesures, encara que siguin irrellevants, per desprès obtenir la seva rendibilitat electoral. Acordar ajuts a tots els sectors socials castigats per la pandèmia producte del covid-19, mai és pot fer sense recursos.
Els Ajuntaments, que sempre són la primera línea a l’hora d’entomar i ajudar als afectats per qualsevol desastre, no tenen els recursos per fer-ho. Comerç, entitats culturals i socials, que són la base per cohesionar el teixit social, han de tenir garantit que cap crisis les pot liquidar. Als autònoms tot i que no estigui a les seves mans ajuda’ls, seria bo empescar-se formes per fer-ho.
Les Diputacions, que la seva gestió del diner públic és basa en concedir subvencions als seus municipis i el manteniment de les seves competències, avui la seva corresponsabilitat igual que la dels Ajuntaments sempre serà parcial i limitada pels recursos econòmics que tenen.
Aquí tothom va a la seva. No entendre que la pandèmia és global i que qualsevol solució ha de ser global, és deixar clar que el que és vol és rendibilitzar el desastre a curt termini. “No ho diré, però jo, he implementat la millor mesura per ajudar a la gent”.
Pot una institució menor resoldre la problemàtica econòmica als afectats de tot Catalunya? NO. Pot Catalunya resoldre la problemàtica econòmica als afectats de tot Catalunya? NO. Catalunya té un greu problema.
Una institució menor, Ajuntament, no pot resoldre el que tenim i que vindrà, perquè no té els recursos, i perquè legalment no ho podria fer. La Generalitat podria si tingues els recursos que no té i la legalitat per fer-ho. La Generalitat no paga els ERTOS, els subsidis de treball, les pensions ni el salari mínim social.
Que pot fer la Generalitat saben que no té els recursos, i saben que: Espanya no paga els Ertes, Espanya aprova el salari social i no l’aplica, Espanya no només no deixa de cobrar els impostos dels autònoms que no treballen, sinó que els incrementa, Espanya ens escanya els ajuts que rep de la UE, Espanya no paga el que deu a Catalunya des de fa més 30 anys. La Generalitat el que pot fer és dir-ho, explicar-ho amb pels i senyals.
La solidaritat imposada per Espanya, ens costa més de 16.000ME, i és de miserables enganyar als catalans dient que des de la Generalitat es pot ajudar als catalans quant és mentida. La prova irrefutable és el nyap d’ajut als autònoms.
A nosaltres se’ns acut, que entre els catalans podem practicar la millor solidaritat i sobre tot donar algunes lliçons. El que faci un Ajuntament és local i sempre parcial. El que faci la Diputació serà parcial i provincial. El que facin altres institucions serà voluntariós i parcial. L’única institució que pot fer una proposta global de país és la Generalitat, només cal que els minsos recursos que té s’incrementin des de les altres institucions. De Espanya i fins que no siguem República, el que rebrem, seran intencions que ja sabem com acaben.
I com la fem. Aquest és la nostra proposta: Ajuntaments; deixar de perdre el temps per estudiar i pactar mesures d’ajut als veïns i veïnes per la pandèmia. La resposta municipal cessió dels romanents a la Generalitat per fer front als ajuts i les inversions de lluita contra la pandèmia.
Diputacions; Cap subvenció ni nova inversió que no sigui rellevant i donació dels diners a la Generalitat per fer front als ajuts i les inversions de lluita contra la pandèmia. El mateix per la resta d’institucions.
Solidaritat concertada, solidaritat exercida des de la igualtat, solidaritat dels veïns i veïnes per una gestió amb recursos. Solidaritat que pot deixar amb evidencia qui la vol i qui la boicoteja, amb nom d’uns interessos partidistes i personals.
Aquesta proposta està dirigida al nou Govern que sorgeixi de les eleccions del 14 F. L’actual ja ha demostrat que no té idees i les que te només serveixen per blanquejar al “Gobierno de España”.
RSS Feed
