Artur Mas ha esdevingut un ítem de l’evolució. Segur que d’aquí uns anys se’l estudiarà com prototip de que no només les societats en el seu conjunt són las responsables dels canvis socials, sinó que l’acció individual també és determinant.
L’aposta nacionalista i catalanista d’un sector de la burgesia catalana, va fer possible que des de Catalunya s’acceptés com el menor dels problemes, fer un pacte de transició cap a la democràcia amb el franquisme. Ras i curt volia dir prescindir d’altres reivindicacions i construir el nou relat, el del encaix i autonomisme. Artur Mas n’és, com d’altres, un dels exponents d’aquesta nova realitat.
Els defensors d’aquesta nova missió, argumentada i practicada amb la política del peix al cove i d’un marejar la perdiu, tenen el seu màxim esplendor amb la construcció d’una televisió catalana (TV3) i la cessió de les multes de transit i una seguretat ciutadana tant limitada com de vegades menyspreada pel govern espanyol (Mossos).
Veure i comprovar com l’Estat de l’única nació Espanya, practica la deslleialtat entre els diferents actors que pacten la transició del 1978, esdevé el toc adequat per entendre que amb Espanya i els espanyols no hi ha res a fer. Artur Mas rep tantes desconsideracions i enganys com per començar en un moment donat a creure que el compromís d’ell amb Espanya s’ha trencat. Dos moments seran claus amb la seva evolució. El pacte amb Rodríguez Zapatero incomplert i el cop de porta del president espanyol Rajoy. El PSOE i el PP, tenen clar que per acabar la refundació del 78, cal convertir els catalans en espanyols.
Rebla el clau la sentencia del Tribunal Constitucional espanyol, polititzat per el PP i el PSOE, per rematar la creença de que amb Espanya ni autogovern, ni llengua, ni maquina de tren. Mas per fi s’allibera d’aquelles creences que pretenien encaixos i malabarismes, més a prop del filibusterisme que del que darrerament hem anomenat “dret a decidir”.
No sabem si al principi, Artur Mas interiorment és sentia còmode amb el franquisme o senzillament n’era contrari. Sabem que amb en Jordi Pujol a la Generalitat o l’Ajuntament de Barcelona, era un encaixista i autonomista consumat. També sabem que el cop de porta per un nou finançament, sumat a enganys passats, comportarà el primer salt qualitatiu, en termes politics, introduint en el Programa polític de CDC per les eleccions del 2012 el Dret a Decidir que Unió acceptarà.
També sabem que és el President Mas i el seu Govern el que organitza el 9 N d’acord la legalitat catalana i en contra de les institucions espanyoles. Ara el President i una vegada acordat el full de ruta fins el 27 de Setembre, fa el darrer pas; el programa polític de CDC dura el terme independència amb total claredat. Per arrodonir i en unes declaracions al “Corriere della Sera”, ha dit: “la Declaració Unilateral d’Independència, si no tenim cap altra opció és allà esperant.
Artur Mas ha evolucionat, i ho ha fet interpretant la voluntat majoritària dels catalans, la qual cosa confirma que tenim procés, objectiu i lideratge, més el saber que els catalans ja fa molt de temps que no anem a quatre grapes.
Mas el que ara proposa és un camí, un projecte netament català, amb l’ambició de que sigui el poble català qui decideixi on vol anar i amb qui. D’axó se’n diu practicar el dret d’autodeterminació. Mas ha completat el seu cicle evolutiu i podem assegurar que de forma brillant a favor de Catalunya. Visca la Teoria de l’evolució.
RSS Feed
