Ningú pot discutir el resultat electoral del juliol, i menys com tenir i qui té els suports necessaris per governar. Per ser President del Estat espanyol, volem dir.
El PP va guanyar les eleccions, cert, però amb els suports que oficialment tenen podem confirmar que Feijo no serà investit.
Pedro Sánchez, sembla que vol ser investit, però sap, que només ho pot ser, si te els set vots de Junts.
Aconseguir els vots de Junts, suposa un canvi radical del discurs, i d’un segrest exprés, ha reconèixer que Puigdemont és persona amb la que és pot dialogar i acordar. Uf. D’un segrest exprés i d’una persecució judicial i policial a dir que Espanya requereix estabilitat i que si cal pactar amb Junts, és fa.
Per molts analistes, tertulians i sobre tot politics, que la Diaz, líder de Sumar i Vice Presidenta del “Gobierno de España”, anés a Waterloo, va suposar, de facto, un reconeixement al “fugat delinqüent” com subjecte polític. Poca broma. Avui una sala a admès una querella per la entrevista de la Diaz i Asens amb Puigdemont i Comin, per intentar desmuntar-ho.
El que no varem escoltar de tota la colla, és la necessitat de que Sánchez sigui investit, perquè no fer-ho, a més d’anar a noves eleccions, el resultat de les mateixes en cap cas voldria dir que els seus “suporters” en sortirien afavorits. Investir avui al Sánchez, vol dir que Sumar tornaria a tenir ministres i pot ser alguna altra força que li doni suport també. Unes noves eleccions, qui lo sa.
Sumar ha obert el camí. Els que volen investir a Sanchez, aniran a Waterloo. Practicar la “pleitesia” adequada al “fugat i delinqüent”, Puigdemont. I si toca, per interessos espuris, és fa i punt. ER ja fa estona que ho fa. ER sap que ja no determina res. I ara reclama coordinació i una certa estratègia per negociar amb el PSOE. I sense avergonyir-se.
El PNV, partit sense escrúpols negociadors, amants del peix al cove i si ve de retruc millor que millor, saben que per molt de suport que li donin al Sánchez, amb les seves demandes satisfetes, sense Junts, res de res.
Els de Bildu com que no demanen altra cosa que no sigui barrar el pas a la dreta i ultra dreta espanyola, segur que no aniran a Waterloo. El resultat és obvi, el PNV si no hi ha investidura dirà que és perquè ells també posaven un preu molt alt. A Euskadi tenen eleccions l’any vinent i els del PNV no volen que Bildu els prenguin la posició.
Junts per Catalunya és avui la força negociadora central. La desfilada per Waterloo, coneguda o no tant, ho confirma, i els darrers fets per part de la justícia espanyola i policial, posen de manifest la debilitat del Estat i la fortalesa d’aquells que continuen defensant l’1 d’octubre i la unilateralitat per establir llibertats. Els darrers fets de la justícia espanyola, són els estertors del que està a prop del cadalç.
Sembla que tots, o la majoria, d’actors espanyols, autonomistes i federalistes, de sobte han estat il·luminats i ara veuen i defensen a Junts com un partit de seny a l’alçada de CDC.
Des de aquest humil bloc, i davant les necessitats que tenen els altres, només demanem que Junts per Catalunya, es mantingui amb el seu discurs, que ja és històric, no investirem a ningú a canvi de res, i que la proposta manifestada, a la conferencia pel MHP Carles Puigdemont, sigui el far per l’alliberament nacional de Catalunya.
Per acabar, que ningú de Junts tingui por. Noves eleccions, millor resultat per Junts com a premi a la coherència i fins i tot és podria tornar ha donar la mateixa situació per investir un espanyol.
I via fora que tot està per fe i tot és possible. Això si amb dignitat i els principis de sempre.
RSS Feed
