Ja ens agradaria, però no. Les eleccions del 14 de Febrer i cap de les que vingui, mentrestant la unitat no hi sigui, serà plebiscitària. Referèndum i plebiscitària és un sinònim diferenciat per aspectes legals.
Plebiscitari ho pot ser qualsevol procés electoral i sobre qüestions dispars. Altra cosa és que tinguin un abast legal. No és el mateix fer un plebiscit sen un Estat independent, que voler convertir unes eleccions en plebiscitàries quan ni ets lliure ni és te la capacitat per legislar sobre el territori i les seves fronteres.
El Referèndum, que no deixa de ser un procés on els que tenen dret al vot voten, té un valor definitori i a l’hora legal, pel fet de que és pot desenvolupar com un pacte entre espais confrontats i perquè el resultat de la votació obliga.
A Catalunya s’ha intentat tot i sempre des de la més estricta voluntat de fer-ho be, legalment, democràticament i pacíficament. Ahir era impossible, però avui al segle XXI i desprès de més de tres segles els catalans volen decidir que a més de ser catalans, si som espanyols per voluntat pròpia i l’únic mitja per saber-ho és preguntant-t’ho.
Hem fet una consulta (ni referendària, ni vinculant jurídicament) el 9 N i, no només no va servir de res sinó que va suposar el primer avis per deixar clar que els catalans no tenen el dret universal per decidir altra cosa que permeti Espanya i el seu Estat.
Hem fet un referèndum unilateral i tampoc ha servit de res. Be, si, ha servit perquè Espanya i el seu Estat executi l’avís de la forma més repressiva inimaginable al segle XXI i formant part de la UE.
Els que pensen i mantenen que amb els espanyols ens entendrem algun dia, sembla que han abdicat per interpretar i extreure les lliçons oportunes de la historia i relacions de Catalunya amb Castella primer i amb Espanya desprès.
Desprès del silenci absolut en termes institucionals sobre el que va passar l’1 d’octubre del 2017 (Espanya i el seu Estat amb les forces politiques de dretes i esquerres, ens van atonyinar per posar urnes i exercir el dret al vot) fet a la Unió Europea i foros internacionals. Catalunya, els catalans, han de saber i tenir clar que la independència no ens la farà ni regalarà ningú que no siguem nosaltres.
El Referèndum pactat no el tindrem mai, mai i mai. Ni amb un “Gobierno de España” d’esquerres ni de dretes. Als catalans només ens queda una possibilitat i és convertir qualsevol procés electoral en plebiscitari, però perquè ho sigui només poden existir dos blocs electorals, els de a favor de la independència, i els contraris i defensors de la “unidad de España”
I com que resulta que les forces per la independència, de vegades no independentistes, que a dia d’avui anem com una olla de grills, faran la proposta electoral de “programa”, amb uns certs objectius politics estratègics dins d’un autonomisme com via per eixamplar-nos. Altres per vendre terceres vies i finalment els de la “España una y grande”.
Podrien i serien Plebiscitàries, si tot l’independentisme és presentes com una sola força i amb un Programa tant sintètic com clar. Per exemple; La Candidatura de País, que representa i és suportada per les següents forces per la independència, proposen al conjunta de la ciutadania el següent: Si les eleccions del 14 de Febrer, proposades com plebiscitàries ens donen el suport majoritari de més del 50% + 1 dels electors i la majoria absoluta de diputats, és compromet al següent: Implementació de la República catalana ja proclamada i la publicació al DOG de la Llei de transitorietat jurídica.
Només una petició formal d’Espanya i el seu Estat, amb data, per negociar un Referèndum, podria deixar en stand bay el resultat de les eleccions del 14 F.
La resta més del mateix, viure a cos de rei i sobre tot enganyant al respectable de que algun dia ho aconseguirem, i si, ho podem aconseguir, si d’una vegada per totes la unitat la fem nosaltres votant només a una força. Nosaltres ja hem decidit a Junts. Sempre que Junts estigui, vulgui i digui que anirà a per totes clar.
JUNTS que aixoplugui a ERC, CUP, PDeCAT, DC, ANC, Òmnium. Reagrupament, SC, PSAN, i tots acceptant que el nostre líder legítim és el MHP Carles Puigdemont. Així si que serien Plebiscitàries.
RSS Feed
