La globalització és un fet. Divises, mercaderies, malalties, insectes, immigracions, guerres, fam, misèria, són un fet, estem globalitzats i de moment res indica que hagi de canviar.
El mon de l’esport no s’han escapa. L’esport i els seus interessos, de vegades politics i sempre econòmics, són un dels paradigmes de la globalització.
Espanya, és qui millor utilitza l’esport. Espanya utilitza l’esport per unificar, uniformar i sempre a major gloria dels poderosos. Espanya és l’únic Estat de la Unió Europea que te una llei de l’esport que castiga aquells que no acudeixen a les convocatòries del seleccionador de torn a l’ostracisme perpetu impedint fins i tot la vida professional.
El futbol, esport de masses és utilitzat per Espanya per fer nació, “la roja”, hi ho fa sense cap mena d’escrúpols. De fet la marca Espanya només té sentit amb el futbol, la fiesta i el sol. Mala peça al teler.
Però volem parlar d’un futbolista professional i jugador al Barça. Central, defensa i amb un historial d’èxits encomiable. Ens referim al Gerard Piqué.
Gerard Piqué, va començar al Barça (1997-2004). Manchester (2004-2008), Zaragoza (2006-2007) i Barcelona (2007-2016). Tota una carrera. Piqué ha guanyat títols i diners. Els títols no et permeten viure, però els títols fan que la valoració professional i el catxet s’incrementin exponencialment.
Nosaltres mai sabrem ni els diners que ha guanyat ni els que pot en un futur. Del que si que estem segurs és que de moment els diners són el menor dels seus problemes, si és que en té.
Fer-nos la pregunta i no saber la resposta, ens deixa tocats. Com un jugador que pot triar club, que ho té tot, permet, tolera i encaixa els insults i amenaces dels espanyols, sobre tot quan el que fa és lluir la samarreta de “la roja”, selecció de futbol d’Espanya. Ho podríem entendre si tot és reduís al fet que vol jugar al Barça i la llei espanyola diu el que diu. Ara be, Gerard Piqué, no només entoma els seus insults, també els de la seva dona Shakira Isabel Mebarak Ripoll.
Si t’insulten, si t’ha amenacen, només vol dir que no ets volgut i menys estimat. Sabem que barrejar política amb esport està mal vist, només ho pot fer Espanya, però si s’està pel dret a decidir, per la democràcia i per la llibertat expressada a les urnes, un no pot ser còmplice d’un país que ens ho nega als catalans.
Catalunya, té un full de ruta amb un objectiu, la independència i és el moment de situar-se. Uns ho fan per la soldada, d’altres per ideals, però tothom ha de saber que Roma no paga traïdors i si a sobre la dignitat val zero, que quedi doncs clar que el que tenim és senzillament un mercenari.
RSS Feed
