Els fonaments democràtics per una societat democràtica dins d’un sistema capitalista com el que regeix a Europa i d’altres indrets, són les eleccions i la representació subrogada d’acord un programa polític.
La trampa de la pretesa democràcia del Estat espanyol, és simple i eficaç. Pots votar, pots decidir qui et representa, però el teu vot i la democràcia que és pretén, estan capats, controlat i només serveix per legitimar el que d’altres fan i amb el teu nom. Són els que tenen tot el poder polític, econòmic, policial i militar. Són els que ho decideixen tot.
Podeu fer, però fins on jo digui. Aquesta és la màxima d’Espanya i el seu Estat. El resultat sempre és colonialisme, amb l’espoli econòmic i cultural fidelitzats com senyera. Fets que sempre tenen la legalitat dels opressors i dels col·laboradors necessaris, anomenats botiflers i quinta columnistes.
Quant no és te el poder nacional per decidir la distribució, recaptació i posar nous impostos, vol dir que no controles l’economia.
Quan no tens el poder polític per legislar i que quan ho fas estàs sota el lliure designi de tribunals d’un altra país, el resultat és que mai ho pots fer pensant amb resoldre i millorar les desigualtats socials del teu País.
Quan no pots preguntar al teu poble, perquè forces obscures ho prohibeixen.
Quan no pots decidir, perquè diuen que hi ha una legalitat, només tens el que ells volen, mai el que volem nosaltres, el poble.
I aquest és l’escenari que avui tenim. Només podem fer i decidir sobre el que l’Estat espanyol i el seu govern ens permeten i això en termes democràtics vol dir que som una colònia.
I aquest el repte que te qualsevol poble que no és lliure. Com ho hem de fer per ser lliures i amos del nostre futur. Vaja com qualsevol Estat.
L’històric ens diu i demostra que totes les colònies i pobles sotmesos, que han aconseguit el seu alliberament, mai més han tornat ha ser esclaus. També és un fet que la majoria d’independències s’han aconseguit amb sang, suor i llàgrimes.
Catalunya sotmesa des de fa més de tres segles, ha volgut, d’acord les lleis internacionals i universals de pau i democràtiques: aplicar el dret que tenen tots els poble a la seva autodeterminació, i fer-ho pacíficament i democràticament.
I hem fracassat. España i el seu Estat ens van respondre amb la seva legalitat i tots els seus poders repressors. España i el seu Estat no accepta que som un poble sotmès per ells. Pitjor, ahir eren els de Castella, amb Felip V al capdavant, i els borbons francesos els que ens sotmetien. Desprès van ser dictadures variades i la dictadura mes ignominiosa, la nazi feixista de Franco, i avui són els hereus del franquisme i les esquerres espanyoles, els que ens tornen ha negar els nostres drets.
És un fet històric que el poble català amb la seva llengua, cultura i trets identitaris, és una Nació. Nació avui subjugada per dret de conquesta des de el 1714.
I quan, malgrat l’Estat al que pertanyem per la força, no permet i s’oposa frontalment a que els catalans siguem amos del nostre destí, només ens queda la via de la confrontació política i la via unilateral institucional. I com que aquesta via ja la varem utilitzar l’1 d’octubre del 2017, i el resultat va ser independència:
Només ens queda altra cop ser majoria al Parlament de Catalunya. Disposats a implementar la República catalana ja proclamada el 27 d’octubre del 2017.
Si Junts per Catalunya, com el seu nom indica, JUNTS, assumeix que així ho farà, no caldria cap llista de País ni civica.
Només i sota la batuta del MHP Puigdemont, i si Junts, ER, CUP, ANC i Òmnium estesin d’acord per anar junts i defensar l’objectiu, aleshores si; UNA CANDIDATURA DE PAÍS, el nom seria el de menys, amb l’únic punt programàtic de: IMPLEMENTAR LA REPÜBLICA CATALANA, insistim, ja proclamada.
Tornarien ha ser unes eleccions autonòmiques transformades en plebiscitàries, i en aquest cas serien legals i legitimes i sobre tot profundament decisòries.
Ni de dretes, ni d’esquerres, ni de centra. Fem la independència i desprès construïm el nostre País, que segur tothom el voldrà , just, proper, solidari i democràtic.
Visca Catalunya lliure.
RSS Feed
