Vostè, com alcalde, segur que vol el millor per Barcelona i per suposat per Catalunya, però ara mateix, cal que surtin veus que posin en dubta la viabilitat política i econòmica per preparar una assalt sense garanties de victòria al concurs al COI per fer les olimpíades blanques al 2020 (Jocs d’hivern).
El fracàs de Madrid, ha estat el fracàs d’un estat. Un estat, amb la seva marca Espanya, que any rere any ha anat perden la poca credibilitat que va obtenir amb la seva “transició nacional”.
L’atur, al mateix nivell que Grècia, 26,7 per %. Un endeutament del PIB progressiu ratllant ara el 100 x 100. Un estat que ha estat rescatat financerament per sanejar la banca. Un estat que te l’índex de corrupció més elevada d’Europa, amb un Govern i el seu partit involucrat en entramats de caràcter mafiós. Un estat on la fiscalia del govern denuncia jutges i els obliga ha rectificar (imputació de la infanta). Un estat que incompleix recomanacions i directives de la CE de forma reiterada. Un estat que no compleix els pactes ni amb els seus (Estatut de Catalunya). Tot plegat fa impossible que organismes, institucions variades i alguns estats, tinguin confiança i fins i tot ens podríem aventurar a dir que hores d’ara l’estat espanyol seria totalment intervingut si no fos per l’enrenou polític i estratègic que suposaria per la CE.
Sr. Trias, vostè, li agradi o no farà que Barcelona concursi amb el vist i plau d’una marca, Espanya, que no només no suma sinó que resta. Vostè haurà de demanar primer permís el COI espanyol per anar-hi i els termes amb els que Barcelona competirà seran espanyols. Vostè pot argumentar que la marca Barcelona ven i que és molt poderosa, però el que vostè no podrà fer, de moment, és deslligar-nos de la marca Espanya.
Tenir al govern de la Generalitat retallant a tort i ha dret, per la crisis i per l’espoli que practica l’estat espanyol, hauria de ser prou motiu per no endegar aventures sense garanties d’èxit. Itàlia un país més poderós que l’estat espanyol i que Catalunya va renunciar per la crisis concursar per les Olimpíades. Catalunya, retallant i sense poder polític, de moment no hauria de generar aventures externes que tenen un cost que inevitablement pagarem els catalans. L’argument de que serviria per activar l’economia pirenaica, no s’aguanta per enlloc. L’economia catalana mentrestant sigui part de l’espanyola, ho tenim magre. El Mas-Colell, la clava, la independència no és una qüestió econòmica, intentar fer unes olimpíades ara, tampoc ho hauria de ser.
Anar a concursar per fer uns jocs olímpics ara, es faria amb la roja i gualda, i fer-ho ara que Catalunya està immersa en un procés per la independència, no té sentit, ni és oportú.
Fem primer que Catalunya sigui un Estat independent i després parlem-ne si ens ho podem permetre o no. Ara el que fem, serà a major gloria d’Espanya i dels espanyols i deixant clar que si concursem, és perquè els espanyols ens ho permeten.
Excm. Sr. Alcalde de Barcelona D. Xavier Trias i Vidal de Llobatera, repensi-ho, ara el que toca és treballar i esmerçar tots els recursos humans per la independència de Catalunya. Acabar amb la vergonya de demanar permís constantment a aquells que ens maltracten, insulten i espolien ha de ser un plaer. Ompli de dignitat als catalans per una vegada i oblidis d’Espanya, dels franquistes i del Samaranch. Catalunya pot tornar ha ser rica i plena, amb un COI català, amb seleccions esportives catalanes, i amb la senyera com estendard, només cal que siguem lliures i vostè i pot posar el seu gra de sorra.
Un poble que vol ser feliç no li són menester les conquestes. Plutarc
RSS Feed
