En Miquel Roca i Junyent, en cap cas ha de passar als anals de la historia com un català de be i un patriota. Al “eurocomunista” Jordi Solé Tura, el deixarem en pau.
Per la part catalana van ser els ponents per elaborar la “constitución española”. La rendició a les intencions del franquisme, és va enllestir a partir de l’acceptació d’una restauració borbònica imposada.
Miquel Roca, jove, advocat i ple d’ambicions reprèn el llegat del pare i fa els seus primers passos en política a UDC. Estudiar amb en Pasqual Maragall i Narcís Serra, i compartir espais de lluita, conformarà en el futur un trust d’enteses i complicitats.
El fracàs d’en Miquel Roca a CDC i en el mon de la política, operació reformista duta a terme amb el seu amic Florentino Pérez, l’obliga a buscar nous horitzons.
L’any 1996, sap que mai liderarà CDC i decideix deixar l’activitat política i reprèn la professional, muntant un nou despatx. Actualment aquest despatx, i segons la seva Web, compta amb 240 professionals i delegacions a Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, Lleida, Girona i Shangai. En Miquel Roca és el President del consell d’administració i disposa d’un comitè assessor format per Carlos Solchaga ex ministre del PSOE, l’empresari José Manuel Lara i el també empresari Artur Carulla, propietari d’Agrolimen.
Narcís Serra i en Roca van obrir un despatx abans dels 70, especialitzat en qüestions urbanístiques. Van ser els precursors del Pla de la Ribera i d’un nou futur urbanístic per Barcelona. Els amics de joventut Roca, Serra i Maragall van escometre i seguir el Pla establert per refer la Barcelona modernista per tal de que no la conegués ni la mara que la va parir. En el període que Barcelona està en mans dels socialistes, més el període franquista, s’enderroquen més de 120 edificis singulars modernistes (reportatge guiat per l’arquitecte Oriol Bohigas i emes per TV3).
Roca, Maragall i Serra, comparteixen el mateix objectiu que ara el ministre Wert i tot el PP. S’havia de construir un referent espanyol modern, on el terme patriòtic fos exclusivament l’espanyol. Donar pinzellades catalanistes, era quelcom suportable, i permetia tenir entretinguts a la població.
En Miquel Roca i a partir del 2009, aboca tots els seus esforços en convertir el seu despatx en el millor d’Espanya i això passa per prestigiar-lo i que millor forma que tenir un President del consell d’administració carregat de càrrecs i títols, honorífics i de gestió tant s’ha val.
És secretari del Banc Sabadell. Secretari de la Societat aigües de Barcelona. Conseller d’Endesa. Conseller de ACS. Secretari de Abertis Infraestructures. Ocupa diversos càrrecs a Catalana d’Occident, Accessos de Madrid Concesionaria Espanyola i a La Seda.
És president del Patronat del Museu d’Art de Catalunya. Patró vitalici de la Fundació Gala - Salvador Dalí. President de la Fundació Barcelona Cultura. President de la Societat Econòmica Barcelona d’Amics al País de la fundació Abertis. President d’Honor d’Alumni de la Universitat de Barcelona. La Majoria de les seves ubicacions, duen la companyonia de personatges tant poc rellevants com: Isidre Fainé, Antoni Brufau, Narcís Serra, Pedro Fontana, Josep Oliu i Francisco Daurella.
Facturar més de 28 milions d’euros l’any, és tot un èxit professional, defensar als borbons de la seva corrupció i els serveis prestats, segur que hi te a veure.
La monarquia espanyola, no només encarrega la defensa per un dels seus al “millor despatx d’advocats”, ho fa amb la convicció que és la millor opció garantista per la seva institució, donada la seva entrega històrica en defensa del relleu franquista i probablement d’un passat prou monàrquic. Vist des de la perspectiva del moment, no deixa de ser un bon intent per apropar la monarquia al poble i fer-ho des de Catalunya i dona un plus.
En Miquel Roca i Junyent, accepta i treballa per fer la constitució espanyola, que ara s’utilitza com arma contra Catalunya i els catalans. En Miquel Roca, com bon espanyol prepara una alternativa política, el Partit Reformista Democràtic, per Espanya i pels espanyols. En Roca encara no sabia que Roma no paga traïdors i el seu viatge amb el Florentino i uns quants mecenes, fracassa estrepitosament.
Defensar a uns dels borbons, només és pot fer des de el vassallatge i la creença que ha dia d’avui encara s’ha de treballar per Espanya. El problema, és que els borbons, el PP i el PSOE a dia d’avui treballen per fer la Espanya que volia Felip V i Franco i tot indica, amb euros inclosos, que en Roca també.
Ara i gràcies al encomiable treball d’en Miquel Roca i Junyent, els espanyols del PP i PSOE, ens refreguen la constitució espanyola i la seva unitat universal. Gràcies Miquel. Ara només desitgem i que condemnin a la “infanta borbònica” i que això suposi el principi del fi d’una monarquia que s’avia d’haver extingit definitivament el 14 d’Abril del 1931.
RSS Feed
