Treballador. Persona que amb estudis o sense ofereix les seves aptituds i habilitats a canvi d’un salari. Objectiu, permetre’s viure amb totes les comoditats que la societat ofereix.
Emprenedor. Persona que no vol dependre i ser lliure a l’hora d’organitzar el seu esforç productiu. Normalment tenen estudis mitjos o superiors. Objectiu permetre’s viure amb totes les comoditats que la societat ofereix i garantir-ne un poder adquisitiu per sobre de la d’un treballador assalariat.
Empresari. Persona que vol fer negoci, extreure’n bons beneficis i donar als seus un “modus vivendi” superior a la mitjana. Gairebé sempre tenen estudis superiors.
Funcionari. Persona que per avatars de la vida, crisis, bona oferta de les institucions o per devoció de servei públic, guanyen o no un concurs públic que determina lloc de treball per sempre més. Cal afegir que són necessaris pel bon funcionament de les administracions publiques.
Capella. Persona que per creences ideològiques o no, no produirà cap element de riquesa material que doni més benestar social que una preparació hipotètica al més enllà després de la mort. Els capellans existeixen perquè existeix la Església i donat que no produeixen res, necessiten viure dels ajuts públics i privats. Dels privats lloable, dels publics només té una explicació ser cor responsables d’una determinada forma de governar.
Aturat. Persona que no treballa, que inicialment pot tenir una subvenció per l’atur, si ha cotitzat el que correspon, i que hauria d’estar disponible per qualsevol feina. Actualment un percentatge gens menyspreable han utilitzat l’atur per fer empresa. Cosa curiosa venint d’un treballador. Afegirem que l’atur és una rèmora que s’ha fet indispensable en temps de crisis del sistema. Els empresaris sense escrúpols, d’aquesta forma tenen un graner a triar i al millor preu.
Polític. Persona que per ideologia i convenciment és dedica als menesters de la cosa publica. Donat que remenen cireres, alguns se les mengen i fan veure que tot plegat era pel be públic. Acostumen a estar ben pagats i amb privilegis que diuen substitueix el que podrien haver fet en el sector privat. Curiosament la majoria acaben al sector privat. En diuen portes giratòries.
Militar. Persona que per raons poc identificables en democràcia, prenen la decisió d’agafar les armes. Uns per fer carrera militar, altres perquè són admiradors de les armes i d’altres perquè no serveixen per altres feines. A l’Estat espanyol però, té un component memoristic i molts i són per adhesió a la pela i al Caudillo. Cap judici sumaríssim fet per l’exèrcit espanyol franquista ha estat revisat en democràcia, per tant creiem que no és agosarat dir que l’exèrcit actual, continua sent d’arrels franquistes.
Okupa. Se’ns fa difícil trobar accepcions adequades per definir el personatge. No estudia i molts no ho han fet mai. No treballa ni cotitza a la seguretat social com qualsevol treballador. No vol fer de treballador. No vol fer d’empresari. De fet la contemplació i feines com la dansa, el grafiterisme i els debats ideològics de curta volada, sembla que són les seves aspiracions. Podrien ser els ni nis, però no, són els que no estudien, no treballen i no fan res més que trencar les regles de joc democràtiques que la majoria de ciutadans respecta. Són els no, no i no.
De fet l’espècimen “okupa” i des de el moment que pretenen viure al vell mig de la civilització, sense fer-se’n responsables dels costos, pretenen dir-nos que la electricitat ve del cel, que l’aigua la transporta un àngel, que hospitals i escoles funcionen per obre i gracia de no se sap qui, que els edificis, cases i pisos han estat construïts per fades i que viure en comunitat és gratis. Espècimen nociu que caldria eradicar, i donat que no aporten res a la societat, quan abans millor.
RSS Feed
