És un fet que la transició i transformació d’un Estat dictatorial a un democràtic, va ser un tragala. La restauració dels borbons que anava en el mateix paquet, més del mateix. El nou regim, el del 78, nèxia tacat i amb un Estat que mai s’ha reformat.
Els que ahir eren procuradors franquistes, ministres de Franco, torturadors de Franco, i tot el paquet legislatiu franquista, per obra d’un pacte Constitucional, és transformaven en demòcrates.
Cap llei sorgit del regim del 78 ha establert cordons sanitaris per evitar en el futur ressorgiments falangistes i feixistes. Pitjor, la llei d’amnistia impossibilita passar comptes en ares a la reconciliació i s’impedeix un rescabalament adequat a les víctimes del franquisme. Avui, segle XXI i desprès de 41 anys tots els judicis sumaríssims efectuats per l’exèrcit colpista, continuen vigents. Per exemple el de Lluis Companys.
La gran transició, va ser el “gran miracle”. Els funcionaris franquistes van transitar de la dictadura a la democràcia sense cap bateig. Igual no els hi feia falta donat que l’Església amb el seu Concordat signat per Franco i Pío XII al 1953 els elevava a categoria astral.
La revolució francesa va modificar per sempre més les relacions feudals amb el poble. Per primer cop s’acabava amb la gracia divina i és separava de lo terrenal. La revolució francesa iniciava i posava els fonaments per el que ara coneixem, la Administració publica. És conformava la nova classe treballadora anomenats funcionaris, que ha Espanya durant un temps eren els cessants.
Mateixos funcionaris, mateixos jutges, mateixos policies, mateix exercit, malgrat la renovació evolutiva generacional, van passar de la dictadura a la democràcia.
L’Estat espanyol és amo i senyor de la legalitat espanyola i la seva interpretació. Els corruptes, violadors, criminals i delinqüents de tota mena tenen un tracte infinitament inferior als que gosen democràticament posar en dubta el regim del 78 i la integritat territorial.
Els que conformen l’Estat sempre ho ha tingut clar, la seva subsistència depèn només del fet que el poder legal i la seva interpretació és d’ells.
Ni el PP, ni el PSOE, ni Ciutadans han tingut cap intenció en democratitzar l’Estat, i ara menys els de VOX.
Podrem investir al Pedro Sánchez. Podrem fins i tot creure’ns que millor unes esquerres espanyols que la dreta, però mentrestant l’Estat mantingui les seves essències franquistes, afirmem que “todo esta atado y bien atado”. L’Estat espanyol no permetrà condemnar la seva procedència franquista, fer-ho seria condemnar als borbons. Espanya i el seu Estat, mai i diem mai, permetran una resolució justa al conflicte entre Espanya i Catalunya, ans al contrari, mantindran per terra mar i aire que som part indissoluble de la nació espanyola.
La confrontació no és ni serà en termes politics donat que és l’Estat el que ha decidit fa estona que la defensa de la Espanya una és responsabilitat seva i mai permetran que el diàleg i la negociació s’imposi. L’Estat espanyol com ahir continua sent franquista i aquest fet impedeix qualsevol solució democràtica al conflicte i aboca als catalans a una única sortida, LA UNILATERAL.
RSS Feed
