És hora de dir que no volem ser espanyols. Cap subterfugi ens val. Parlar amb claredat i sense embuts és el que ara toca. No és una dèria, és la confirmació de que Catalunya mai ha estat volguda com a tal pels que volen ser espanyols i no poden ser altra cosa. Som espanyols per imperatiu legal i per dret de conquesta, de fet al 1714 no se’ns va donar cap opció que no fos acatar sota amenaça de mort, de tortura i d’un seguit de vexacions, amb els reals decrets de nova planta fets pel borbó Felip V. Se’ns ha lligat curt. Ens han fet la guerra, ens han bombardejat físicament i amb totes les lleis institucionals d’un estat que mai ens ha volgut. Els espanyols, abans nomes castellans, van foragitar al andalús, desprès els sefardites, desprès els jueus i no ho han pogut fer amb els catalans, perquè sabien que sense ells no tindrien mamella don xuclar. I tot i que pugui semblar historia, no ho és, les relacions i les intencions dels espanyols que no poden ser altra cosa, són bàsicament les mateixes.
En fi, ni ells ens estimen ni nosaltres tampoc. Imposar voluntats mai acceptades ja les te aquestes coses, finalment esclaten. Alguns van pensar que podríem coexistir amb els que només volen ser espanyols, fals, ells només admeten aquesta possibilitat si el que ells volen sura per damunt del tot.
Deixar de ser espanyols és ara una necessitat de supervivència. Són addictes a la corrupció, al franquisme i desgraciadament ha imposar-ho tot. Ells volen que el centre de decisió és mantingui instal·lat pels segles del segles a Madrid. El poble català, obert a les civilitzacions, pragmàtic i respectuós a la diversitat cultural, treballador i solidari com el que més, ha de fer, ara que podem, el seu darrer pas per ser lliures.
La marca espanyola, no ens ha agradat mai, i Espanya com nació mai ha estat la nostra i si be burgesos sense escrúpols i botiflers antics i moderns s’han venut, ara noves generacions de catalans, modernes, i moralment significades amb un nou patriotisme, ho tenen clar volen deixar de ser espanyols i concursar en el concert mundial com catalans i ciutadans lliures.
Segur que no és podrà fer un referendum legal, els espanyols que no poden ser altra cosa, tenen un concepte de la democràcia lluny del que pensen els Anglesos, i fer costat al procés és pot fer prenent com referent internacional la Declaració Universal dels Drets Humans i donat que el Article 15, apartat 2, diu que ningú no pot esser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del Dret ha canviar de nacionalitat, proposem iniciar una campanya on s’expliciti clarament que els catalans volem la independència de Catalunya per deixar de ser espanyols. En cap cas, treballarem per modificar el que ciutadans que vulguin treballar i ens facin costat per tal que renunciïn a la seva identitat, ser castellà, basc, o gallec dins de Catalunya ha de ser tot un honor si aquets promouen la integració i el respecte.
Nosaltres no entenem que s’hagi de respectar un poble inexistent. “Els espanyols” és un eufemisme imperial, i sobre tot una forma pseudo legal per mantenir privilegis de casta. Espanya és el concepte absolutista encarnat per una monarquia borbònica més a prop del segle XVIII que del XXI. La nostra solidaritat s’ha d’estendre a la resta dels pobles de la península per tal de que és puguin emancipar. Abolir el terme espanyol, la Espanya imperial, podria ser un bon referent per tal de que finalment la Península Iberica és transformes amb una federació de Repúbliques, on tothom establis les relacions d’igual a igual. Per això, fins i tot jo estaria disposat ha treballar-hi.
Des de que un home compren que és contrari a la seva dignitat l'obeir als injustos, ninguna tirania pot esclavitzar-lo. Gandhi
RSS Feed
