El 12 d’Abril la Assemblea Nacional Catalana, ha aprovat el seu full de ruta i la conformació d’una nova junta que decidirà els propers dies el seu nou president/a.
Destaquem dos aspectes del full de ruta. El primer manté l’opció de la Llista de País, tot i que només en cas d’una situació “d’emergència política”. El segon, és l’acte del proper 11 de Setembre que coincidirà inevitablement amb l’iniciï de la campanya electoral al Parlament de Catalunya.
Sobre la Llista de País, no hi farem cap apreciació, tothom sap que aquest bloc dels “Patriotes”, defensa i defensarà mentrestant i siguem a temps la seva necessitat. Si volem guanyar el 27, si volem que la lectura del resultat a nivell internacional no tingui altres interpretacions i sobre tot legitimar al líder que ha d’acabar el procés. Només la Llista de País ho permet.
Avui ens aturarem a diseccionar el nou acte de caire agitador i de força social que pretén organitzar la ANC. No ens referim a l’acte del 24 d’Abril al Palau San Jordi, que ja sabem estarà ple de gom a gom. Ens referim al de l’11 de Setembre. Per cert, l’acte del San Jordi el convoca la societat civil i els partits com a molt si adheriran o ja si han adherit.
No és sobrer pensar, ja que l’iniciï de campanya i si finalment tothom va a la seva, que la gran concentració – manifestació a la Meridiana, que és converteixi amb allò que no només no suma, sinó que resta; “una concentració – manifestació partidista”. De fet, evitar l’enrenou més que provable, és fàcil. Tots els partits per la independència haurien de renunciar a protagonitzar la concentració – manifestació i assumir que tot el que hi tingui a veure serà organitzat per la ANC, Òmnium i l’AMI. No fer-ho podria suposar tornar a les manifestacions minoritàries d’abans del 2012.
La nova Junta hi ha de pensar i reflexionar al respecte. En Vicens Partal ja ho ha apuntat a la tertúlia de l’Illa de Robinson. A aquestes alçades i si volem guanyar el 27 no ens podem permetre cap entrebanc i ja que els partits han triat la pitjor de les opcions, de moment, si més no que estiguin a l’alçada i deixin a la societat civil la crida i organització de l’11 de Setembre, garantia d’èxit.
RSS Feed
