El primer ministre angles, Cameron, és de dretes, però demòcrata. Aquí, els espanyols de l’estat són qualsevol cosa menys “demòcrates”. Les diferencies han estat prou explicitades, els anglesos posen al davant de qualsevol llei, el dret dels pobles, els espanyols situen un illot com el de “Perejil”, per damunt dels pobles i de les persones.
No cal donar-hi més voltes, la resposta del ministre d’exteriors o la no resposta del president espanyol Rajoy, ho diu tot. Fet i fet la partida ara mateix és entre un poble que vol ser lliure i unes castes anomenades espanyoles que volen surar i mantenir el seu estatus.
Europa, i no ens càpiga dubte, tard o d’hora s’haurà de definir, però el consell llençat pel ministre Cameron al Rajoy en cap cas és menor. Europa ha de triar definitivament, democràcia o interessos injustificables. Les futures ampliacions, en cap cas poden ser sense un respecte profund i inequívoc per la democràcia. Aquest aspecte beneficia Catalunya.
Espanya, els espanyols i el seu estat, ara estan cometen l’error més greu dels darreres anys. Voler evitar que tot un poble de forma democràtica i pacifica pugui decidir que vol, entra en col·lisió amb els fonaments europeus. Voler crear un escenari mimètic als anys 30, és un greu error que Espanya pagarà car. Les condicions ara són democràtiques, de negociació i amb unes regles de joc internacionals.
Votar és la base i fonaments d’una democràcia moderna. Els que si oposen per arguments peregrins i arcaics, tard o d’hora se’ls veurà el llautó. Fer un mon més just, en cap cas passa per tenir un grapat de lleis anorreadores i de classe. El proper futur d’Europa serà, i el convenciment el tenim, un lloc on els pobles siguin lliures i només existeixi un estat, el d’Europa.
La llengua i la historia són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble. Angel Guimerà
No cal donar-hi més voltes, la resposta del ministre d’exteriors o la no resposta del president espanyol Rajoy, ho diu tot. Fet i fet la partida ara mateix és entre un poble que vol ser lliure i unes castes anomenades espanyoles que volen surar i mantenir el seu estatus.
Europa, i no ens càpiga dubte, tard o d’hora s’haurà de definir, però el consell llençat pel ministre Cameron al Rajoy en cap cas és menor. Europa ha de triar definitivament, democràcia o interessos injustificables. Les futures ampliacions, en cap cas poden ser sense un respecte profund i inequívoc per la democràcia. Aquest aspecte beneficia Catalunya.
Espanya, els espanyols i el seu estat, ara estan cometen l’error més greu dels darreres anys. Voler evitar que tot un poble de forma democràtica i pacifica pugui decidir que vol, entra en col·lisió amb els fonaments europeus. Voler crear un escenari mimètic als anys 30, és un greu error que Espanya pagarà car. Les condicions ara són democràtiques, de negociació i amb unes regles de joc internacionals.
Votar és la base i fonaments d’una democràcia moderna. Els que si oposen per arguments peregrins i arcaics, tard o d’hora se’ls veurà el llautó. Fer un mon més just, en cap cas passa per tenir un grapat de lleis anorreadores i de classe. El proper futur d’Europa serà, i el convenciment el tenim, un lloc on els pobles siguin lliures i només existeixi un estat, el d’Europa.
La llengua i la historia són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble. Angel Guimerà
RSS Feed
