De moment i al marge de la “Via Claver”, existeixen dues posicions estratègiques respecte al que suposen les eleccions generals espanyoles al seu Congrés. L’autonomista, participada per tots els partits politics de Catalunya i la de les CUP que sempre han mantingut que són eleccions d’altre país.
Un canvi però s’ha situat en l’escenari social i polític de Catalunya. Per primer cop des de l’any 1978 el Parlament català, i amb una majoria absoluta, està conformat per diputats disposats a proclamar la independència de Catalunya.
El mandat popular és clar, procés constituent i abans de 18 mesos proclamar la independència de Catalunya, previsiblement com la República Catalana. El procés constituent, i com no pot ser d’altra forma, reclamarà insistentment diàleg i acord amb Espanya, i també amb Europa i el mon.
Sembla que una línea de diàleg amb Espanya, és vol utilitzant els mecanismes legals espanyols dels que ens volem desempallegar. Contradicció flagrant. Els que mantenen que un grup al Congrés ens pot obrir via de diàleg, o que pot servir per fer-nos visibles, creiem que l’erren. Els actors predominants a Espanya i al seu Congrés seran el PP, el PSOE, Podemos i Ciutadans. Els nacionalistes perifèrics, se’ns fa que només seran mers comparses. Potser el bipartidisme antic s’acabi. Però n’estem convençuts que en sortirà un de nou i que molt bé pot ser PP + Ciutadans o PSOE + Podemos. Els que diuen que cap dels dos binomis pot tenir majoria absoluta i esperen i desitgen que la perifèria sigui determinant, s’equivoquen. Ciutadans pot ser la clau de tot plegat i anar amb el PP o el PSOE quan convingui. En resum, la perifèria política com si no i fos.
Encara és pitjor. Si per una carambola improbable alguns vots de la perifèria fossin determinants per formar govern a Espanya, no creiem que s’acceptés el que Catalunya proposa, un Referèndum pactat i vinculant. Per tots ells la unitat d’Espanya i la seva sobirania és innegociable.
Perquè i de que serveix ser-hi al Congrés espanyol? Podrem des de la legalitat del Congrés i Constitució modificar la legalitat espanyola? Podrem pactar la negociació per la independència i fer-ho des de el Congrés? La resposta és tant obvia com contundent, NO.
Desconnectar-nos de la legalitat espanyola, és el pas indispensable per tal de que el Procés sigui incontestable i la llei de Transició que aprovi el Parlament de Catalunya el fet que farà passar de la legalitat espanyola a la catalana. De que ens serviria aleshores tenir uns diputats al Congrés espanyol? A quina legalitat haurien de servir? Tot un enrenou.
De fet, i no cal ser grans politòlegs ni politics com per saber que qui negocií, si finalment tenim negociació, serà el Govern de Catalunya o qui decideixi el Parlament de Catalunya. En cap cas, els diputats a Madrid seran els negociadors.
Les CUP ho tenen clar, no hi tenim res a fer en un país que no és el nostre. És d’esperar que els seus votants o la majoria no votin. CDC i ERC són dels que volen anar a totes. De moment l’únic argument, per cert feble, que posen damunt la taula és perquè és torni a veure la força dels independentistes. Com si els darrers 11 de Setembre, el 9 N, i les eleccions del 27 no serviren per demostrar, primer la força transversal del independentisme, i segon l’increment permanent d’aquest espai.
O se’ns explica i amb arguments el perquè cal participar a les eleccions espanyoles, o només se’ns acut que l’abstenció activa i treballada, pot arribar a ser la millor resposta política. És secundari si els escons de Catalunya se’ls reparteixen en la seva totalitat els del PSOE, PP, Ciutadans i Podemos, el que és rellevant seria aconseguir un 70 o 80 % d’abstenció dels cens de votants.
Aquest fet si que tindria un reso internacional contundent. Catalunya desconnecta d’Espanya no participant i donant l’esquena a les eleccions i legalitat espanyoles.
De moment i al marge de la “Via Claver”, existeixen dues posicions estratègiques respecte al que suposen les eleccions generals espanyoles al seu Congrés. L’autonomista, participada per tots els partits politics de Catalunya i la de les CUP que sempre han mantingut que són eleccions d’altre país.
Un canvi però s’ha situat en l’escenari social i polític de Catalunya. Per primer cop des de l’any 1978 el Parlament català, i amb una majoria absoluta, està conformat per diputats disposats a proclamar la independència de Catalunya.
El mandat popular és clar, procés constituent i abans de 18 mesos proclamar la independència de Catalunya, previsiblement com la República Catalana. El procés constituent, i com no pot ser d’altra forma, reclamarà insistentment diàleg i acord amb Espanya, i també amb Europa i el mon.
Sembla que una línea de diàleg amb Espanya, és vol utilitzant els mecanismes legals espanyols dels que ens volem desempallegar. Contradicció flagrant. Els que mantenen que un grup al Congrés ens pot obrir via de diàleg, o que pot servir per fer-nos visibles, creiem que l’erren. Els actors predominants a Espanya i al seu Congrés seran el PP, el PSOE, Podemos i Ciutadans. Els nacionalistes perifèrics, se’ns fa que només seran mers comparses. Potser el bipartidisme antic s’acabi. Però n’estem convençuts que en sortirà un de nou i que molt bé pot ser PP + Ciutadans o PSOE + Podemos. Els que diuen que cap dels dos binomis pot tenir majoria absoluta i esperen i desitgen que la perifèria sigui determinant, s’equivoquen. Ciutadans pot ser la clau de tot plegat i anar amb el PP o el PSOE quan convingui. En resum, la perifèria política com si no i fos.
Encara és pitjor. Si per una carambola improbable alguns vots de la perifèria fossin determinants per formar govern a Espanya, no creiem que s’acceptés el que Catalunya proposa, un Referèndum pactat i vinculant. Per tots ells la unitat d’Espanya i la seva sobirania és innegociable.
Perquè i de que serveix ser-hi al Congrés espanyol? Podrem des de la legalitat del Congrés i Constitució modificar la legalitat espanyola? Podrem pactar la negociació per la independència i fer-ho des de el Congrés? La resposta és tant obvia com contundent, NO.
Desconnectar-nos de la legalitat espanyola, és el pas indispensable per tal de que el Procés sigui incontestable i la llei de Transició que aprovi el Parlament de Catalunya el fet que farà passar de la legalitat espanyola a la catalana. De que ens serviria aleshores tenir uns diputats al Congrés espanyol? A quina legalitat haurien de servir? Tot un enrenou.
De fet, i no cal ser grans politòlegs ni politics com per saber que qui negocií, si finalment tenim negociació, serà el Govern de Catalunya o qui decideixi el Parlament de Catalunya. En cap cas, els diputats a Madrid seran els negociadors.
Les CUP ho tenen clar, no hi tenim res a fer en un país que no és el nostre. És d’esperar que els seus votants o la majoria no votin. CDC i ERC són dels que volen anar a totes. De moment l’únic argument, per cert feble, que posen damunt la taula és perquè és torni a veure la força dels independentistes. Com si els darrers 11 de Setembre, el 9 N, i les eleccions del 27 no serviren per demostrar, primer la força transversal del independentisme, i segon l’increment permanent d’aquest espai.
O se’ns explica i amb arguments el perquè cal participar a les eleccions espanyoles, o només se’ns acut que l’abstenció activa i treballada, pot arribar a ser la millor resposta política. És secundari si els escons de Catalunya se’ls reparteixen en la seva totalitat els del PSOE, PP, Ciutadans i Podemos, el que és rellevant seria aconseguir un 70 o 80 % d’abstenció dels cens de votants.
Aquest fet si que tindria un reso internacional contundent. Catalunya desconnecta d’Espanya no participant i donant l’esquena a les eleccions i legalitat espanyoles.
RSS Feed
