Els que volem la independència de Catalunya, tenim clar que tard o d’hora haurem de desconnectar d’Espanya i del seu Estat. Ara bé, una cosa és desconnectar-nos i altra desentendre’ns d’allò, que segur, directa o indirectament ens afecta i de moment afectarà.
No és el mateix que Espanya tingui un govern de “canvi, progressista i d’esquerres”, o un govern on els poders de la transició al complert continuïn tenint les regnes politiques i econòmiques de l’Estat espanyol i el seu Govern.
Les CUP, tot i que van ser coherents amb els seus postulats, i no és van presentar a les eleccions espanyoles, el que si van fer alguns dels seus destacats, és demanar el vot indirectament per els d’en Comú. Alguna intuïció deurien tenir, expressant públicament sense dir-ho, que millor uns que d’altres.
Tot i l’error polític, de no anar coa lligats, comés per ERC i CDC i la seva coalició Democràcia i Llibertat, alguns han descobert que desentendre’ns no és equivalent a desconnectar. Avui Espanya i el seu Estat, tasten que vol dir intentar ser investit i governar sense majories absolutes. Fins i tot el 17 diputats per la independència són com un ull de poll. Fins i tot determinants si és vol fer el canvi, i presents per recordar que Catalunya ha començat la seva desconnexió.
Fins que no desconnectem amb una nova legalitat, el més absurd seria desentendre’ns. PARTICIPAR O NO EN LES ELECCIONS ESPANYOLES, ÉS UN ALTRA DEBAT. De fet, els esdeveniments que succeeixen i succeiran, reclamarant si o si el posicionament de Catalunya, i les seves forces progressistes i independentistes. Sobre tot fins la desconnexió final.
Si el vice secretari d’organització del PP, Fernando Martínez – Maillo, diu i queda escrit, que “Otegi no és un Home de pau. És un criminal” i és queda tant ample com la justícia espanyola, els demòcrates de Catalunya no podem callar.
Si la caverna profunda i una part d’ UGT, utilitzen la catalanofòbia per destruir al Pepe Álvarez, secretari general de la UGT de Catalunya, els demòcrates de Catalunya no podem callar.
Si el Govern en funcions del PP vol recolzar el pacte amb Turquia i la resta no, els demòcrates de Catalunya hem de dir i amb veu alta i arreu que en pensem.
La reflexió que ens cal però, és, determinar si els nostres representants han de fer el “lelo” com ho estan fent. Podrem derogar, modificar, o fer qualsevol proposta que s’accepti, respecte la Reforma Laboral aprovada per la majoria absoluta del PP ? Doncs NO. Catalunya ni el seu pes respecte el PIB, té capacitat per fer lleis o reformes a Madrid. Per si algú encara no ho ha entés, ho tornem a escriure; Ni el PP, ni el PSOE, ni Ciutadans volen tractes amb els independentistes i meinys pactar un referèndum.
El que si podem fer és evitar l’espectacle. Els unionistes no amaguen el que volen i pretenen. Trencar Junts pel Si i la seva harmonia. Tant senzill i a l’hora tant efectiu. Cada divisió, cada moment de gloria unionista, té un impacte negatiu pel procés i sobre els que estoicament voldrien desconnectar i de moment entomen un fer-ho be creien als nostres líders i Govern.
Mentrestant no ens desconnectem, el que toca és no desentendre’ns, però només en allò que serveixi al procés i a la denuncia internacional del que fa i representa Espanya. La resta, és rearmar a l’enemic i adversaris.
Els que volem la independència de Catalunya, tenim clar que tard o d’hora haurem de desconnectar d’Espanya i del seu Estat. Ara bé, una cosa és desconnectar-nos i altra desentendre’ns d’allò, que segur, directa o indirectament ens afecta i de moment afectarà.
No és el mateix que Espanya tingui un govern de “canvi, progressista i d’esquerres”, o un govern on els poders de la transició al complert continuïn tenint les regnes politiques i econòmiques de l’Estat espanyol i el seu Govern.
Les CUP, tot i que van ser coherents amb els seus postulats, i no és van presentar a les eleccions espanyoles, el que si van fer alguns dels seus destacats, és demanar el vot indirectament per els d’en Comú. Alguna intuïció deurien tenir, expressant públicament sense dir-ho, que millor uns que d’altres.
Tot i l’error polític, de no anar coa lligats, comés per ERC i CDC i la seva coalició Democràcia i Llibertat, alguns han descobert que desentendre’ns no és equivalent a desconnectar. Avui Espanya i el seu Estat, tasten que vol dir intentar ser investit i governar sense majories absolutes. Fins i tot el 17 diputats per la independència són com un ull de poll. Fins i tot determinants si és vol fer el canvi, i presents per recordar que Catalunya ha començat la seva desconnexió.
Fins que no desconnectem amb una nova legalitat, el més absurd seria desentendre’ns. PARTICIPAR O NO EN LES ELECCIONS ESPANYOLES, ÉS UN ALTRA DEBAT. De fet, els esdeveniments que succeeixen i succeiran, reclamarant si o si el posicionament de Catalunya, i les seves forces progressistes i independentistes. Sobre tot fins la desconnexió final.
Si el vice secretari d’organització del PP, Fernando Martínez – Maillo, diu i queda escrit, que “Otegi no és un Home de pau. És un criminal” i és queda tant ample com la justícia espanyola, els demòcrates de Catalunya no podem callar.
Si la caverna profunda i una part d’ UGT, utilitzen la catalanofòbia per destruir al Pepe Álvarez, secretari general de la UGT de Catalunya, els demòcrates de Catalunya no podem callar.
Si el Govern en funcions del PP vol recolzar el pacte amb Turquia i la resta no, els demòcrates de Catalunya hem de dir i amb veu alta i arreu que en pensem.
La reflexió que ens cal però, és, determinar si els nostres representants han de fer el “lelo” com ho estan fent. Podrem derogar, modificar, o fer qualsevol proposta que s’accepti, respecte la Reforma Laboral aprovada per la majoria absoluta del PP ? Doncs NO. Catalunya ni el seu pes respecte el PIB, té capacitat per fer lleis o reformes a Madrid. Per si algú encara no ho ha entés, ho tornem a escriure; Ni el PP, ni el PSOE, ni Ciutadans volen tractes amb els independentistes i meinys pactar un referèndum.
El que si podem fer és evitar l’espectacle. Els unionistes no amaguen el que volen i pretenen. Trencar Junts pel Si i la seva harmonia. Tant senzill i a l’hora tant efectiu. Cada divisió, cada moment de gloria unionista, té un impacte negatiu pel procés i sobre els que estoicament voldrien desconnectar i de moment entomen un fer-ho be creien als nostres líders i Govern.
Mentrestant no ens desconnectem, el que toca és no desentendre’ns, però només en allò que serveixi al procés i a la denuncia internacional del que fa i representa Espanya. La resta, és rearmar a l’enemic i adversaris.
RSS Feed
