Si ja ho sabem, som dins d'un mon globalitzat i això permet compartir un grapat de sinergies. Ara bé, de la mateixa forma que les bestioles de tot tipus una vegada emancipades desconnecten dels seus progenitors, els pobles definits també acostumen a viure d’acord el paràmetres de que és doten. De vegades amb absència de democràcia i d’altres no. Com aconseguir-ho, n’és la qüestió. Les bestioles acostumen a volar o córrer. Els pobles de vegades utilitzen la violència per imperatiu legal. Nosaltres els catalans volem fer-ho marcant perfil propi, fent-ho democràticament i pacíficament. Al cap i la fi desconnectant d’aquells que fa més de tres segles que ens volen espoliats i anorreats.
A casa, i fent cas al President, hem desconnectat amb tot allò que ha estat possible de moment i te a veure amb la Espanya negra i cavernícola. El que diuen les institucions espanyoles, diaris, televisions, ràdios, revistes, publicitat, tot de caràcter espanyol, ja no ens ocupa ni ens obliga. De fet, ja no fem anàlisis politics del que succeeix a Espanya. Ja s’ho faran. Ja sabem, i fa temps, el que volen pensen i fan. Res de nou sota la capa del cel. Ells volen ser espanyols i hi tenen tot el dret. Nosaltres catalans i també en tenim de dret.
Tot i així farem una excepció. L’ocasió i el cos ens ho demana. Catalunya i els catalans que anem a totes per desconnectar, jurídicament, políticament i democràticament d’Espanya, hem aconseguit per fi situar el debat on sempre ha estat encara que soterradament; “Els espanyols enfront dels catalans”.
Diuen els interessats que la “transició va ser pactada”. Franco va dir que el borbó seria rei. Els franquistes van dir que els símbols serien els seus amb retocs. La justícia militar i ordinària va continuar amb els mateixos jutges. Van imposar que els crims del franquisme fossin silenciats amb una amnistia repugnant. Finalment van pactar que a Espanya només hi vivien espanyols. “Aquests varen ser els pactes de la transició”. Això si, als grans empresaris franquistes i maquinadors de la transició se’ls va garantir que continuarien amb els seus negocis i corrupcions.
Ara, que sembla que la broma s’ha acabat, segons diu el “xulu piscines” de l’Albiol, els espanyols, que no volen, o no poden ser altra cosa, estan unint esforços per combatre la democràcia que si que practiquem a Catalunya.
Rajoy, Sánchez i en Rivera, són el front fort i de primera, infranquejable i d’una claredat meridiana. La unitat d’Espanya i la defensa de la espanyolitat són irrenunciables. Aquesta és i per damunt del que sigui el seu leit motiv. L’atur, les injustícies socials, les diferencies de classe, i la corrupció directament els hi sua i la practiquen sense vergonya. Els altres que de moment pinten poc, Pablo Iglesias i Garzón, els de la perifèria com si no hi fossin, en lo essencial estan d’acord amb el front de primera.
El gran bloc unionista espanyol i antidemocràtic, és va conformant. Són els que no qüestionen la monarquia, la roja i gualda, i una transició tant fàtua com antidemocràtica. La dreta neofranquista i l’esquerra unionista han descobert que guanyen construint una certa legalitat espanyola. Això si tothom ha d’acceptar la ignomínia del franquisme i els seus símbols. Han descobert que convertir el franquisme en una pseudodemocràcia legal els hi permet garantir els seus privilegis. Fraga, Roca, Peces Barba, Perez Llorca, Herrero de Miñon, Sole Tura i Miquel Roca. Quatre franquistes, dos comunistes i un botifler català. Res de bo en podia sortir en termes democràtics que no fos més franquisme amb formes i mètodes nous.
Aquesta esquerra espanyola són els autèntics traïdors a la seva República. Traïdors als que van morir, als internacionalistes que van venir a lluitar contra el feixisme. Traïdors als represaliats i assassinats després de la guerra.. Traïdors acceptant les molles del vencedor.
En nom de que i de qui és pot acceptar la bandera dels borbons i del franquisme que ha comés genocidi que no prescriu segons normes internacionals. Només des de la col·laboració i de trenta monedes. Els espanyols d’ara, de dretes i d’esquerres, són els certificadors de que el franquisme sempre els hi havia anat be.
Aquesta és la nova espanyolitat del front unionista per la Espanya de sempre, anorrear els pobles que habiten a la Península. Aquest és el seu objectiu acabar de construir una Nació que van començar a fer els borbons, Espanya, amb només espanyols d’arrel castellana. Ni catalans, ni gallecs, ni bascos. Els castellans són i volen ser els espanyols de sempre, obviant que en temps moderns la democràcia i el respecte és el que han d’imperar, no unes lleis fetes sota pressions que no practiquen la generositat i la justícia.
Catalunya mai ha volgut formar part d’Espanya. Be d’aquesta Espanya decimonònica i jacobina. La confrontació estava cantada i ara quedarà establerta amb la desconnexió democràtica que farem per voluntat popular.
Espanya i els seus han triat Franco i els Borbons, abans que la convivència dels pobles de la Península. Nosaltres els catalans, si no és ara, serà més endavant hem triat ser el que vulguin i decideixin els seus ciutadans, des de el Dret Universal a triar el nostre futur, i per molts fronts espanyols unionistes, amb amenaces incloses ho impediran. Tampoc van impedir que els meus besavis transmetessin el català als meus avis, els meus avis als meus pares i jo als meus fills i a fe de Deu que ho van intentar. Era qüestió de temps i aquest ja fa estona que ha arribat.
RSS Feed
