Per desobeir és requereixen dos exigències bàsiques. La primera tenir clar perquè és fa. La segona, tenir la seguretat màxima possible que és desobeeix perquè tenim les forces necessàries per guanyar la partida. Desobeir per desobeir només serveix per cremar-nos políticament i socialment.
Complir la llei, que en aquest cas és cent per cent espanyola (cal recordar que cap llei autonòmica, mai pot superar les orgàniques del Estat espanyol), suposa en primer lloc admetre el paper assignat a Catalunya dins l’ordre espanyol. La obediència disfressada de lleialtat institucional, rebla el clau per restar presoners d’Espanya per sempre més.
Ara bé, la política, que mai es pot encabir en un BOE, en un Estat ni en cap Parlament, té prous escletxes, que ven treballades i amb una bona estratègia col·lectiva, i el més important, sense desobeir ni proposar confrontacions innecessàries, ens poden permetre guanyar la partida.
El 14 d’Abril del 1931, unes eleccions municipals, que mai van ser convocades per proclamar una República, ho van fer possible. Tant simple i tant determinant els vots als partits republicans, van fer que els borbons acabessin el seu regnat i és proclames la República. El més important, van ser unes eleccions legals, democràtiques i pacifiques.
El Juny de l’any vinent, 2019, a Catalunya tindrem eleccions municipals. Ho sabem, no serà un Referèndum, però si que pot pot tenir la mateixa validesa. No serà el mateix que Barcelona, Tarragona i Lleida acabin sen republicanes i a favor de la independència. Girona ara ja compleix. Tampoc serà el mateix que Cornella, Hospitalet, Badalona, Martorell, Manresa, Vic, Sabadell, Tarrassa i d’altres facin el mateix.
Si dels 947 ajuntaments de Catalunya, tots els ajuntaments de més de 20.000 habitants guanyem els republicans i per la República, podem assegurar que la República catalana quedarà establerta automàticament i reconeguda arreu.
És possible fer-ho. I tant. Com ho hem de fer. El primer pas seria acabar amb el partidisme ideològic aventurer i infantiloide. Transversalitat i República aquest és el secret. Sembla que la ANC desprès de la proposta d’en Graupera per Barcelona esta posant fil a l’agulla.
El President Puigdemont també proposa que com a mínim a les quatres capitals anem a una. Una part del PDeCAT sembla que també si posa be. La direcció de ERC no, llàstima. En aquest partit als militants, simpatitzants i votants els tocarà fer brega si volen la República. Esperem-ho. Els de les CUP de moment callen. Confiem que aquest cop posin el país per sobre de la revolució pendent.
Estem convençuts, que la finestra de les municipals serà única i irrepetible amb la força que avui encara té el mon sobiranista. El 21 D ens va donar moltes pistes, i la més important és que la suma dels vots independentistes guanyen a la suma dels vots del PSOE i Ciutadans. Anar separats a les gran ciutats no només no suma sinó que l’alcaldia segons la llei és per la força amb més regidors si ningú suma majoria absoluta. Això és exactament el que va passar a Barcelona. I som a temps, només ens cal pensar en clau de República i d’un futur que pugui ser nostre. La resta autonomisme, una monarquia parlamentaria i un federalisme tant inexistent com la restitució de les víctimes del franquisme.
RSS Feed
